Valtònyc s’explica: “No podia assumir tornar a passar cinc anys a l’exili”

Josep Miquel Arenas, conegut artísticament per Valtònyc, ha arribat a un pacte amb la fiscalia i l’acusació particular –una sentència de conformitat de dos anys de presó per un delicte d’amenaces– en la causa judicial a l’Audiència de Sevilla per unes declaracions contra la Guàrdia Civil en un concert a Marinaleda (2018). En sortint del tribunal, acompanyat per l’advocada Isabel Elbal, no ha volgut fer declaracions als mitjans, però més tard ha atès breument VilaWeb per explicar-se.

“Per mi, l’objectiu era continuar fent música i activisme. L’única manera de poder-ho fer era no anant a la presó”, explica. I afegeix que ha estat la fiscalia qui ha proposat el pacte extrajudicial, que inclou la sol·licitud de suspensió de l’execució de la pena de presó. Aquest punt l’haurà de resoldre ara el jutge, però totes les parts el donen per fet.

A la sala d’audiències, Arenas ha dit que les seves paraules durant el Festival de la Pau de Marinaleda van ser de mal gust i ha demanat disculpes per si van fer sentir malament algú. En relació amb això, la fiscalia i l’acusació particular –l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC)– han admès que han passat més de cinc anys d’ençà dels fets i que no hi ha hagut reincidència.

“Jo no he promès mai res a ningú. Mai no he tingut un sou públic, ni m’ha votat ningú. Des dels divuit anys he fet el que he cregut que havia de fer pels meus principis i pels meus valors, i també tenint en compte el meu estat d’ànim i la meva família. He pogut prendre una decisió correcta o una decisió equivocada, però ho he fet tenint en compte aquests factors. No podia assumir tornar a passar-me cinc anys a l’exili, ni tampoc volia anar a la presó”, continua Valtònyc.

Tanmateix, no amaga la impotència que li origina que una actuació artística hagi acabat als jutjats després de més d’un lustre i amb una petició de pena que arribava fins a quatre anys. Ara bé, aquesta sensació agra es dissipa –”alleugerit per la part personal”, en les seves paraules– quan pensa que podrà continuar amb la seva vida.

Res no ho simbolitza millor que l’abraçada que s’ha fet amb la seva germana dins la sala d’audiències, quan el jutge ha formalitzat l’acord i n’ha ordenat el desallotjament. La multitud de periodistes se n’ha anat a corre-cuita a l’exterior, però tots dos s’han quedat sols, aferrats i visiblement emocionats.