28.05.2020 - 21:50
|
Actualització: 28.05.2020 - 23:25
El ‘Debat en confinament’ d’avui ha estat amb el raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, des de l’exili. Va ser detingut el 23 agost de 2012 per la policia espanyola, que l’acusava de ‘enaltiment del terrorisme, incitació a la violència i injúries a la corona’ per les lletres de les seves cançons. El 22 de febrer de 2017 fou condemnat a tres anys i mig de presó per l’Audiència espanyola, cosa que desfermà una gran campanya de solidaritat. El Tribunal Suprem espanyol va ratificar-ne la decisió el 20 de febrer de 2018. I ara fa justament dos anys, el 23 de maig de 2018, el dia abans d’entrar a la presó, es va saber que se n’havia anat per a evitar de ser empresonat.
Tot seguit us oferim algunes de les frases més destacades de la seva intervenció en el debat:
‘Que els Borbons són uns lladres ja se sap de fa molt temps. Quan jo tenia vuit anys ja ho sabia. Quan em van jutjar els ho vaig dir: em condemnau per una cosa que jo he trobat a internet i que és de domini públic.’
‘Marxar a l’exili va ser una decisió difícil presa en molt poc temps perquè jo tenia totes les forces pensant a entrar a la presó. Ja sabia quin llibre m’hi enduria.’
‘No vaig sortir sol de l’estat espanyol, m’hi va ajudar gent, i no la podia posar en risc. Vaig marxar d’amagat de la meva parella. Vaig haver de trair els meus amics i familiars i això és una cosa que no m’he perdonat i que em costa de superar.’
‘Molta gent parla de l’exili amb molta lleugeresa. I no és fàcil. Per sort jo aquí he trobat una xarxa que ja s’havia creat per als altres exiliats.’
‘Presó i exili són dues maneres de resistir i totes dues són respectables. L’exili és una presó no reconeguda, encara que hi hagi gent que sembla que ens vol enfrontar.’
‘Molta gent es pot pensar que la meva situació és aïllada, però no, és un problema col·lectiu. Vuit rapers han estat condemnats a presó a l’estat espanyol.’
‘És molt difícil viure a l’exili perquè tinc una euroordre per terrorisme. Sóc en una llista negra amb una paraula que d’ençà dels atemptats de l’11-S s’ha deformat. Ara qualsevol és un terrorista, fins i tot el pare de Pablo Iglesias.’
‘La comunitat catalana i la comunitat gallega m’han acollit molt bé. En cap moment no m’he trobat sol, que és la gran por quan vas a l’exili. Aquesta i que t’oblidin.’
‘La pandèmia l’he viscuda amb por i he intentat no xerrar molt perquè crec que hi ha hagut un excés d’informació. Tothom volia opinar i dir coses i he intentat no contribuir-hi.’
‘M’ha sorprès més l’autoritarisme de la gent que no pas el de la policia. Aquest individualisme, l’egoisme, assenyalar dels balcons…’
‘No pot ser que si no podem consumir tot estigui buit. No només hem de replantejar el sistema, hem de replantejar el nostre entorn.’
‘Tinc ganes de saber què ha decidit el Tribunal de Gant i començar a refer la meva vida. No podria viatjar per Europa però podria registrar-me com a ciutadà a Bèlgica.’
‘Record que el Tribunal de Gant ja va dir que el meu cas era llibertat d’expressió. L’estat espanyol té una justícia polititzada, amb venjança i que va contra la gent que té idees independentistes.’
‘El hip hop és una cultura que prové dels Estats Units i encara ara hi ha una forta repressió i violència policial contra la comunitat afroamericana. El que va fer aquesta comunitat és fer rap contestatari i combatiu. En una cançó d’en Lluís Llach t’hi caben quatre versos i una tornada. En el rap pots fer un discurs amb molta llibertat. A Espanya venim d’una dictadura i no hi ha hagut una transició real. O els rapers fan servir la música per a la transformació social o fan música de merda.’
‘Abans l’Audiència Nacional, amb ETA, tenia una resistència armada, i ara que no hi és només tenen la resistència intel·lectual. I només poden perseguir rapers, còmics, titellaires…’
‘No he tingut una discogràfica, ni he recorregut a col·laboracions, ni productors, sempre ho he fet tot jo. Però amb l’últim disc jo volia moltes col·laboracions per plantar-me davant d’un jutge belga i dir-li que l’estat belga m’havia finançat un disc. I finalment va passar, l’estat belga em va subvencionar el disc, amb la condició que hi hagués la meitat de col·laboracions d’autors locals. I en això en Lluís Puig m’hi ha ajudat molt. Em va presentar el mànager que tinc ara.’
‘A Gant vaig estar-hi tot sol, quatre mesos, sense rebre visites d’amics, perquè el lloc on era era mig secret, i gravar el disc amb gent va ser una explosió d’emocions.’
‘Aquí a Bèlgica la gent no entén gaire bé el context espanyol, que estem ocupats per les forces d’ocupació.’
‘Ser a l’exili m’ha fet rompre prejudicis molt heavies. He hagut de fer feina amb gent que no pensa com jo i que no tindríem res en comú si no fóssim exiliats. Carles Puigdemont i jo som contraris, no estem d’acord en res. Jo defenso la Unió Soviètica i ell no, però tenim una estratègia conjunta per a debilitar l’estat espanyol i treballem plegats per a tornar a casa. Ell és víctima d’una injustícia i jo seré al seu costat per a donar-li el suport que sigui necessari. La imatge que es dóna a l’exili, d’un raper com jo amb un liberal com Puigdemont, hauria de repetir-se a Catalunya: unir-se per fer la independència i després ja vindran les batalles ideològiques. Deixar de banda els interessos personals i anar pels interessos col·lectius.’
‘M’ha sorprès molt la condemna de músics com Serrat, Sabina o Loquillo, que podrien haver estat condemnats pel franquisme.’
‘Es pensaven que allò de “demà pots ser tu” era una consigna més. I no. És igual si ets del PSOE, de Podem, o d’on sigui. Demà pots ser tu, i quan et poses al costat de Valtònyc no et poses al costat d’en Josep, et poses al costat de la llibertat d’expressió. I ara se’n sorprenen quan ahir ho aplaudien amb les orelles.’
‘No pots fer que tot el canvi sociopolític passi pel rap. La gent té ganes d’escoltar una cançó de rap per escoltar una persona que es caga en tot i no té límit, com quan jugues a un videojoc o mires una pel·lícula de Tarantino. La política l’han de fer els polítics. Hi ha molta gent molt més formada que jo per a parlar de política i de capitalisme.’
‘No col·laboraria mai amb en Loquillo ni amb en Serrat. Tant en Loquillo com en Sabina m’encanten i si vinguessin aquí a Brussel·les els aniria a veure. La música que fan desgraciadament m’encanta. No entenc per què els artistes hem de ser referents de res. Som músics i prou.’
‘Bèlgica se’m va fent petit, tinc ganes de recórrer món, d’anar a Itàlia amb en Lluís Puig.’
