Valls fa festa cada deu anys (o onze) i enguany toca

L’any 1931, el fotògraf Pere Català i Pic va retratar les festes de la Candela de Valls, amb els carrers il·luminats per les diverses lluminàries elèctriques. De fet, el carrer on té l’estudi amb el seu cotxe a la porta, en un blanc i negre contrastat jugant amb la llum i les ombres, és una de les imatges que es pot veure a l’exposició que la família Català –el patriarca Pere i els fills Francesc, Pere i Maria Àurea Català Roca– té dedicada al Museu d’Història de Catalunya, titulada “Els Català, fotògrafs d’un segle”. Català i Pic, pioner de la fotografia amb una vida gairebé de pel·lícula. Nascut a Valls l’any 1889, treballava de grum al Banc Hispano Americà a Barcelona quan va guanyar una càmera de retratar que li va canviar la vida. Autodidacta, mentre viatjava pel món coneixent les novetats tècniques, estètiques i artístiques dels fotògrafs del moment, va obrir un estudi a la seva ciutat natal que va mantenir fins poc després de la proclamació de la República i va fer-se un nom com a fotògraf publicitari.

Català va captar amb la seva càmera les Decennals de 1921 i les de 1931 i els seus fills van fer-ho en les dècades següents, perquè com diu el seu nom, aquesta singular festa dedicada a la patrona de Valls, la Mare de Déu de la Candela, se celebra a Valls cada deu anys: des de 1791, però vinculada a una devoció de diversos segles. L’any passat, tocaven Decennals, però la situació sanitària va obligar a ajornar-les. És ben curiós que una festa que s’entrellaça amb les rogatives contra les plagues i pestes del passat, es veiés interrompuda per la pandèmia del present.

Unes festes singulars

Pel fet que se celebren cada dècada i que l’any passat es va trencar la tradició, Valls vol fer festa grossa, amb unes festes, distingides per la Generalitat com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional, que comencen avui i s’allargaran fins el 6 de febrer. Conegudes també com a Festes de la Llum, començaran amb la tronada inaugural i el repic de les campanes de la ciutat, mentre al balcó de l’ajuntament es col·locarà la bandera de la ciutat i l’Àliga i el gegantó Lladrefaves faran acte de presència als balcons de la Casa de la Ciutat. El pregó, a càrrec del director d’orquestra Marc Moncusí, donarà el tret de sortida institucional a la festa, on prendrà part el fastuós seguici festiu de la ciutat.

Aquest mateix vespre s’encendran les lluminàries, un dels trets distintius d’aquesta festa major tan singular. Enguany, se celebra el centenari de les primeres lluminàries elèctriques amb l’espectacle lluminós i musical “Omega”, les tradicionals il·luminacions decoratives de gran format i “Candela’m”, un mapatge que es projectarà sobre l’església de Sant Joan Baptista i el campanar de Valls.

Llum, música i castells… amb incerteses

Entre molts altres actes, d’aquestes Decennals 2021 (+1) destaca el concert “10 de les Decennals”, que vol ser una mena de resum de l’escena musical catalana, i en què durant dotze hores pujaran a l’escenari Buhos, els Amics de les Arts, els Pets, Ítaca Band, Joan Dausà, Manel, Miquel Roig, Maria Jacobs, Suu i Zoo.

Tractant-se de Valls, un dels plats forts de les Decennals és la Trobada de Colles Castelleres, programada per a diumenge, 30 de gener, i que ha estat a la corda fluixa per motius sanitaris. En aquest sentit, tot i l’aval sanitari, diverses colles, encapçalades pels Minyons de Terrassa i els Capgrossos de Mataró, han declinat de participar en un acte que en principi pretenia de reunir més de vuit mil castellers.

Sigui com sigui, malgrat la incertesa i després de tanta foscor, solitud i aïllament, tots plegats necessitem llum i esperança. Com la llum que marquen les Decennals de Valls, i que Català va saber captar amb la seva càmera.

L’imprescindible

El fotògraf francès estretament vinculat a l’illa de Mallorca Jean Marie del Moral exposa al Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, a Torroella de Montgrí, “Life vest under your seat”, una antologia del seu treball. La mostra, dirigida per l’escriptor Pere Antoni Pons, recorre quatre àmbits de l’obra de Del Moral: la seva relació amb els artistes, entre els quals Joan Miró, Miquel Barceló i Apel·les Fenosa; la panoràmica de mig segle de carrera en un món canviant; els retrats tant de personatges anònims com de coneguts i les seves experimentacions en els terrenys més artístics del (in)formalisme.

El nom propi

L’escriptor Joan-Lluís Lluís és el guanyador del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, que ha distingit Junil a les terres dels bàrbars, publicada per Club Editor, i seleccionada entre una llista de tres finalistes, en la qual també hi havia Terres mortes, de Núria Bendicho, i El primer emperador i la reina lluna, de Jordi Cussà. Lluís s’afegeix a la llista de guanyadors del guardó creat per Òmnium Cultural l’any 2017, i que d’ençà de llavors ha distingit Raül Garrigasait, Marta Orriols, Martí Domínguez i Eva Baltasar.

L’efemèride

El 2 de febrer farà cent seixanta anys que va néixer a Santacirga, a Manacor, Antoni Maria Alcover, eclesiàstic, filòleg i escriptor, que va ser conegut com “l’apòstol de la llengua”. A banda de la seva dedicació lexicogràfica, impulsant l’empresa del Diccionari Català-Valencià-Balear que va acabar Francesc de Borja Moll, Alcover és recordat també per haver aplegat les Rondalles mallorquines, amb el pseudònim de Jordi des Recó.

Caldrà estar-ne al cas

Dimecres, es va presentar a Barcelona l’Any Gabriel Ferrater, que vol homenatjar el poeta nascut a Reus l’any 1922, del qual també es recorden enguany els cinquanta anys del seu suïcidi a Sant Cugat del Vallès. Aquestes dues poblacions, estretament vinculades a l’autor de Les dones i els dies, tindran un pes especial en les celebracions, de les quals és comissari l’editor Jordi Cornudella, marmessor literari de Gabriel Ferrater i el seu germà Joan. Cornudella també és el responsable de l’obra completa de Ferrater, que es començarà a publicar de la mà de Galàxia Gutenberg, i impulsor de l’esperada biografia que ha escrit el filòleg i escriptor Jordi Amat, titulada Vèncer la por. Podeu llegir l’entrevista que Montse Serra ha fet a Cornudella sobre Gabriel Ferrater i el centenari.