26.01.2018 - 02:00
|
Actualització: 26.01.2018 - 12:37
Diumenge, 28 de gener, Valls viurà la tradicional Gran Festa de la Calçotada, entorn d’un dels productes més populars de Catalunya, el calçot. És, sens dubte, un dels grans reclams gastronòmics de la temporada, que atreu més de 35.000 turistes cada any.
Durant tot el dia s’hi faran activitats de tota mena, des de cercaviles amb gegants fins a concursos. Al matí, es podran veure demostracions de coure calçots a la graella i després començaran el torneig de conreadors de calçots, el de la millor salsa d’acompanyament i el més popular: el 33è concurs de menjar calçots, que començarà a les 13.00 al Pati.
La fita de la competició és menjar el màxim de calçots possible (es té en compte el pes net consumit) en quaranta-cinc minuts. Hi ha vint concursants, tots majors d’edat. L’any passat el guanyador en va menjar 295 calçots, amb un pes de 2.520 grams. Però el rècord és del 2014, quan el vencedor va cruspir-se’n 3.830 grams.
A la mateixa hora, a la plaça de la Zeta, començarà el tast popular de calçots, que aquests darrers anys ha arribat a 3.500 degustacions. Els tasts són de dotze calçots per persona i van acompanyats de salsa, vi, pa, taronja i cervesa, elements que s’han consolidat com a productes típics de les calçotades, juntament amb la carn a la brasa i el cava.
A final del segle XIX un vallenc, conegut amb el sobrenom de ‘Xat de Benaiges’, va descobrir que aquesta varietat de ceba blanca, ennegrida a la graella, tenia un gust molt més suau que no el de la ceba comuna. Després de fer experiments al seu hort, va arribar a fixar el procediment que s’empra avui dia: sembrar la llavor de ceba blanca els primers mesos d’hivern, arrencar-la quan germina i tornar-la a plantar, no tan enterrada, després d’haver-la guardada un temps. El nom de ‘calçot’ ve de ‘calçar’, que vol dir envoltar la planta de terra a mesura que creix.
Va ser l’any 1982 quan a Valls s’instaurà la festa gastronòmica que ara coneixem com a Gran Calçotada. I el 1995 la Generalitat de Catalunya va crear la denominació de qualitat ‘Calçot de Valls’ que s’ha mantingut.
