De víctima a supervivent d’explotació sexual: “No podia explicar què em passava”

“No podia dormir gens i sentia molt de pes sobre el meu cap. Em sentia així per totes les coses que havien passat, va ser una experiència molt dura.” La Nia –nom fictici per a respectar-ne l’anonimat– és una de les víctimes de tràfic d’éssers humans que el Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha atès aquests darrers anys, en col·laboració amb la Unitat de Tràfic d’Éssers Humans (UTEH) de l’Ajuntament de Barcelona. Ara té prop de trenta anys. El 2017 va ser captada per una xarxa criminal a Nigèria que va explotar-la sexualment a Barcelona durant dos anys. El seu és el perfil majoritari que atén la UTEH: el 77% són víctimes d’explotació sexual i normalment són dones que tenen entre vint anys i quaranta i provenen de Nigèria.

La violència inherent al tràfic d’éssers humans –que també inclou el treball forçós, la mendicitat o criminalitat forçades i les víctimes del tràfic d’òrgans– deixa un gran impacte psicològic i el 40% de les persones ateses per la UTEH requereixen tractament psiquiàtric per trastorns com l’ansietat greu, l’estrès posttraumàtic i trastorns afectius. En el cas de la Nia, aquest estrès posttraumàtic es manifestava amb un insomni molt greu i problemes de conducta –com ara trencar objectes– sense cap xarxa de suport per a demanar ajuda. “No podia parlar amb ningú, ni compartir la meva experiència, ni explicar bé què em passava. Sentia que em parlava molt a mi mateixa, i fins i tot la gent em deia que parlava sola.”

Trencar l’estigma sobre l’atenció psiquiàtrica

Arribar al Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron per via de la UTEH va ser crucial perquè la Nia pogués començar el procés de passar de víctima a supervivent. Amb una primera aproximació psicològica es determina si les víctimes necessiten atenció psiquiàtrica, sense que calgui fer cap denúncia. Tot i la necessitat d’atenció en salut mental, els mites i l’estigma que pesen sobre la psiquiatria en molts països dificulten que les víctimes demanin aquest ajut o vulguin començar aquests tractaments. “Jo ni tan sols sabia què em passava, i les meves companyes de pis em deien que era boja. Quan vaig parlar amb la psicòloga vaig entendre-ho tot més bé, i ara sóc jo qui els dic a elles que han d’anar al metge”, explica la Nia.

“Moltes dones vénen d’entorns on la psiquiatria és pràcticament inexistent i hi ha molta por d’emmalaltir en termes de salut mental. Diuen ‘jo no sóc boja’, ‘jo no tinc cap malaltia’…”, explica Mar Ramos, psiquiatra del Programa de Psiquiatria Transcultural de l’hospital, en roda de premsa. És per això que Francisco Collazos, responsable del programa, assenyala la importància d’una mirada transcultural, de gènere i interdisciplinar: “Cap persona, pel fet de ser d’un grup minoritari, no ha de rebre una atenció en salut mental de menor qualitat, i això és un desafiament que cap país no ha complert encara. El marc cultural condiciona què és normal i què no ho és. A Nigèria, per exemple, hi ha un psiquiatre per cada nou milions d’habitants.”

Per a esvair aquestes pors i vergonyes, es fa un acompanyament presencial amb la psicòloga de la UTEH en la primera visita a l’hospital. “Això garanteix que la persona hi assisteixi i hi torni, fomenta la confiança, els dóna informació i els fa veure que tot es farà amb seguretat i confidencialitat”, explica Verónica Giménez, coordinadora de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans.

El vudú, una eina per a coaccionar les víctimes

En el cas de la Nia, com en molts altres, el vudú va servir a la xarxa criminal per a coaccionar-la. Primer, es van aprofitar de la seva situació de vulnerabilitat econòmica mitjançant l’engany: “Em van mentir. Em van dir que arribaria a Europa i que en un any tindria feina i papers. Intenten que els agafis confiança, fer-se amics teus, dir-te que pots viatjar de franc. Intenten que et motivis per sortir de la situació del teu país.”

Una vegada a Barcelona, es va veure atrapada en l’explotació sexual, i la coacció psicològica de la xarxa criminal li impedia de sortir-ne: “Les amenacen amb el fet que, si trenquen el compromís que han adquirit o surten de la xarxa d’explotació, les faran emmalaltir amb el vudú, a elles o a la seva família. Culturalment, és una creença molt estesa, no és minoritària”, explica Ramos.

Però el 2019, un líder espiritual nigerià va fer un clam contra les xarxes d’explotació. “A Nigèria es va fer una intervenció cultural entre els líders. Va ser molt important que l’autoritat espiritual digués que aquest ritual no tenia efecte, que estaven protegides.” De fet, a la Nia allò li va servir per a trencar el contacte amb aquesta xarxa. A més de la qüestió del vudú, aquestes xarxes utilitzen diverses maneres de coaccionar les víctimes, a vegades amb amenaces que es materialitzen.

De víctimes a supervivents

A la UTEH la Nia va començar a explicar tot allò que li passava, perquè va veure que era la manera que podrien ajudar-la. “Quan vaig començar el tractament a l’hospital vaig començar a dormir. Els problemes de conducta van desaparèixer i vaig començar a sentir-me més bé”, recorda. Malgrat que sobre les víctimes de violència sexual pesa l’estigma social que és una vivència que no pot superar-se, la fortalesa i la vitalitat de la Nia demostren que fer el camí de víctima a supervivent és possible, si es tenen les condicions i el suport necessari. “Ara estic bé i forta, puc compartir la història amb la gent i estic contenta de poder explicar-la”, diu, somrient.

Però són processos complexos, amb una teràpia que pot allargar-se un any, i que impliquen una recuperació integral que acostuma a durar entre vuit anys i deu, dificultada sovint per les condicions materials de les víctimes, com ara la manca d’accés a l’habitatge o la situació administrativa irregular. La Nia, com a víctima de tràfic d’éssers humans, ha tingut accés a un document de residència i ara té suport i ajut fins que pugui aconseguir una independència completa. “No vull tornar a Nigèria, i intentem que els meus fills vinguin a viure aquí.”

Els experts consideren que una de les claus perquè processos com aquests es facin de manera completa i sense revictimització és la coordinació interdisciplinar entre tots els actors, des dels professionals policíacs, sanitaris i municipals que poden fer-ne una primera identificació com a víctimes fins als psiquiatres de l’hospital, passant pels professionals de la UTEH que viuen el seu dia a dia i els advocats que porten els seus casos. Tot i que són persones altament vulnerables que tenen vivències diferents de les que tracten la majoria de psiquiatres, en aquests tractaments no s’han detectat més pèrdues de seguiments que amb altres patologies o perfils de pacients.

L’atenció a les víctimes, en dades

Arran de la pandèmia, les xarxes de tràfic han diversificat els espais i les modalitats d’explotació, cosa que les ha fetes més invisibles i ha ocasionat més dificultats per a accedir a les víctimes. Tanmateix, les dades desglossades per la regidora de Drets Socials de Barcelona, Laura Pérez, assenyalen que la UTEH va atendre el 2020 un total de 227 persones (242 dones cis, 17 dones trans i 18 homes) i 229 el 2021 (198 dones cis, 20 dones trans i 11 homes). Aquest darrer any, el Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron ha fet trenta visites noves.

En aquests dos anys ha disminuït el nombre de dones nigerianes ateses –tot i que són més de la meitat– i ha incrementat el nombre d’ateses provinents de l’Amèrica Llatina, especialment de Colòmbia i Veneçuela. L’explotació referent al treball forçós ha augmentat del 6% al 10%, gairebé, i la mendicitat i la criminalitat forçada representen un 2,5% cadascuna. També s’ha detectat un increment d’atenció a homes de la tercera edat obligats a exercir la mendicitat. A tot el món, l’ONU calcula que hi ha 1,8 milions de persones víctimes de tràfic, que és el negoci il·lícit més lucratiu, per darrere del tràfic de drogues.