Un adolescent pot tornar a fer vida normal gràcies al primer trasplantament pediàtric amb èxit de cor i fetge

L’Hospital Vall d’Hebron ha fet el primer doble trasplantament pediàtric de cor i fetge dels Països Catalans que ha acabat amb èxit. La intervenció va durar setze hores i es va fer a final de l’any passat. Hi van participar trenta professionals i, per primera volta, s’hi va aplicar la tecnologia de perfusió oxigenada hipotèrmica (HOPE) per oxigenar el fetge i preservar-lo fora del cos durant més temps, de manera que s’evita la isquèmia. Això ha permès que l’operació de cor es pogués fer amb més calma i sense córrer contra rellotge. La intervenció ha permès que l’Anas, un noi de setze anys que va néixer amb un únic ventricle, comenci a recuperar la seva vida, tornar a l’institut al setembre, preparar-se per al doble grau de física i matemàtiques i compleixi el seu desig d’anar a Port Aventura.

Els infants amb cardiopaties congènites com l’Anas han de sotmetre’s a unes quantes intervencions pal·liatives de petits per arribar a l’edat adulta amb una bona qualitat de vida. Tot i que solen tenir bons resultats, aquestes intervencions poden tenir complicacions que sovint tan sols es poden resoldre amb un trasplantament.

Raúl Abella, cap del servei de Cirurgia Cardíaca Pediàtrica de la Vall d’Hebron, explica que la darrera operació que es va fer al noi quan era infant va ser una cirurgia de Fontan, un procediment per a redirigir la sang venosa cap als pulmons sense passar pel ventricle, cosa que va millorar l’oxigenació. Aquest mètode desconnecta les venes cava del cor per connectar-les a l’artèria pulmonar, tot adaptant les vies de circulació sanguínia perquè la sang arribi als pulmons, atès que el cor no pot fer-ho de manera normal.

A més de requerir controls constants, els pacients sotmesos a aquesta cirurgia tenen el perill de patir una fallida cardíaca, hipertensió pulmonar o problemes hepàtics. Jesús Quintero, cap de la Unitat d’Hepatologia i Trasplantament Hepàtic Pediàtric del centre, indica que “la circulació modificada pot afectar el flux sanguini al fetge, tot causant estancament de sang a la vena hepàtica”, cosa que causa una congestió crònica que pot evolucionar cap a fibrosi hepàtica, cirrosi i més trastorns hepàtics.

Aquest va ser el cas de l’Anas. Fins als tretze anys, el noi feia vida normal, però en els darrers dos anys el seu estat de salut s’havia deteriorat fins al punt que ja ni tan sols sortia de casa.

Ferran Gran, coordinador mèdic de Trasplantament Cardíac Pediàtric de l’hospital, explica que “tenia una qualitat de vida molt dolenta, no podia anar a l’escola, que era la cosa que més li agradava, i havia d’estudiar a casa amb un professor domiciliari”. A més, el flux sanguini lent feia que l’Anas retingués líquids, s’inflés i es cansés molt. Seguia una dieta especial i anava a l’Hospital de Dia Pediàtric cada quinze dies per fer tractaments i rebre una transfusió d’albúmina, la proteïna de la sang.

Els especialistes han constatat que, a més del cor i el fetge, aquests pacients poden desenvolupar fibrosi hepàtica i cirrosi i tenir problemes a l’intestí, com va passar a l’Anas. També han dit que un 5% d’aquests casos acaben desenvolupant un càncer.

Una decisió delicada

Amb la situació del pacient, es va determinar la necessitat d’un trasplantament de cor. Com que el fetge també estava en estat delicat, es va considerar recórrer al doble trasplantament. “La decisió es va prendre en un comitè multidisciplinari, va ser difícil i va requerir moltes reunions per a planificar i preveure tots els escenaris possibles, i per establir els temps de tot el procediment”, ha explicat el doctor Quintero.

La cirurgia, que va incloure la participació de més de trenta especialistes, va emprar la tècnica HOPE, consistent a fer circular una solució oxigenada a baixa temperatura a través del fetge del donant. José Andrés Molino, adjunt del Servei de Cirurgia Pediàtrica, ha destacat que el sistema “permet allargar la vida òptima de l’òrgan sense isquèmia per manca d’oxigen”, donant més temps per al trasplantament de cor i evitant pressa.

Molino ha afegit que l’ús del sistema HOPE en el cas de l’Anas va permetre canviar el tipus de suport de circulació extracorpòria entre els trasplantaments de cor i fetge per reduir el sagnat.

Una tècnica de futur

En adults, un doble trasplantament simultani de cor i fetge s’havia fet el 2021 a l’Hospital Gregorio Marañón, de Madrid. En pacients pediàtrics, però, hi ha pocs centres al món amb experiència en aquests procediments. A Catalunya, la Vall d’Hebron és l’únic centre amb l’estructura i experiència necessàries per realitzar aquesta intervenció complexa amb la col·laboració de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).

Tot i que no han detallat les dates, l’equip mèdic ha relatat que el doble trasplantament es va intentar prèviament en una altra pacient. Tot i que la intervenció va anar bé, durant el postoperatori la petita va desenvolupar un limfoma hepàtic que no va poder superar.

Una nova vida

Com la resta de persones trasplantades, en els primers mesos després de l’operació l’Anas haurà d’estar a casa per la immunosupressió i fer controls continuats. Els metges han esmentat la seva força de voluntat i que la seva recuperació ha estat excepcional.

L’Anas s’ha mostrat eufòric i emocionat per recuperar la seva vida. Ha explicat que espera tornar al curs al setembre i començar primer de batxillerat. “M’agradaria entrar al doble grau de física i matemàtiques”, ha dit. També ha celebrat poder gaudir de plats abans prohibits com la paella i confia a poder anar a Port Aventura aviat.