12.09.2017 - 22:00
En el joc entre perifèries i centralitats en tots els àmbits, però especialment en el cas de la cultura, tots els esforços per a fer visible la producció són pocs. Per això ja fa tres anys que, a la Setmana del Llibre en Català, els escriptors valencians tenen tot el protagonisme per a presentar la ‘collita’ de l’any anterior, durant el primer diumenge de la fira. Aquesta tradició va començar accidentadament –el primer any l’autocar que duia els escriptors va tenir una avaria i van arribar tardíssim–, però ara s’ha convertit en una referència ineludible que permet una retrobada amb els lectors en un mercat irrenunciable: el del Principat. I, és clar, això demana un esforç, com ara llevar-se molt d’hora, molt d’hora per arribar en autocar a la Setmana i tornar tard, molt tard, a casa. Aquesta vegada, trenta-vuit creadors i editors varen fer la ruta d’anada i tornada per presentar els seus llibres.
Una altra de les tradicions de la Setmana és la festa ‘negrota’ –adjectiu que engloba escriptors, editors i lectors afeccionats al gènere negre– que organitza cada any l’editorial Alrevés. Si l’any passat varen celebrar els cinc anys i els vint-i-cinc títols de la col·lecció Crims.cat, enguany han ajuntat una quinzena d’autors per presentar Barcelona, viatge a la perifèria criminal, un aplec de vint relats negres escrits per deu dones i deu homes en deu barris que no apareixen habitualment en la novel·la negra barcelonina. Així doncs, un altre joc entre perifèries i centralitats.
Diumenge, mentre els valencians anaven arribant a poc a poc a la Setmana –hi havia els expedicionaris, però també els qui havien vingut el dia abans i pensaven aprofitar-ho per a quedar-se a la Diada–, la jornada va arrencar amb la lectura de texts de socis de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, enguany amb més reivindicació que mai: tant per la llibertat d’expressió com per la llibertat d’impressió, amb els escorcolls de la Guàrdia Civil de teló de fons.
Josep Manuel Vidal, Eduard Mira, Urbà Lozano i Fani Grande varen ser els encarregats d’obrir plaça per presentar la narrativa, quan faltava un quart per al migdia i el sol ja senyorejava a les totes. La llum de les estrelles mortes, de Josep Manuel Vidal, l’ha publicat Edicions del Bullent i és un recull de deu relats; El tinent anglès, d’Eduard Mira, l’ha publicat Drassana i té per protagonista Antoni Cruanyes, un nebot del general Joan Baptista Basset; Vindrà la mort i tindrà els teus ulls va valdre a Urbà Lozano el premi Enric Valor de 2016. L’ha publicada Bromera i ens explica el retorn al poble d’un home que ha passat mitja vida a Sicília; Fani Grande va parlar de Jo sóc així i això no és un problema, que tracta sobre la realitat transsexual. L’ha publicat Vincle editorial. La taula volia exhibir la varietat de propostes en narrativa i mostrar títols de com més editorials millor per al públic principatí, que massa sovint té només al cap allò que edita Bromera i, en menor mesura, Tres i Quatre –en aquest cas, pel pes històric del segell.
Malgrat el procés de renovació i de vitalitat que es vol oferir amb aquesta mostra de collites des del País Valencià, és inevitable que els dos principals homenots de les lletres contemporànies hi siguin presents. Ens referim, és clar, a Joan Fuster i a Vicent Andrés Estellés. Mentre que la influència de l’autor de Sueca és clau en l’assaig, el poeta de Burjassot marca la lírica en dos bàndols: els continuadors de les seves propostes estètiques i els radicalment oposats. I, és clar, tots dos hi havien de ser. Cal recordar que Joan Carles Girbés havia obert foc pocs dies abans a la xarxa recordant que Estellés és autor d’una grandiosa obra completa en deu volums i que la gent sempre en citava els mateixos versos. D’aquesta manera, aixecava la llebre: potser és citat simplement sense llegir-lo? O potser s’ha llegit poc i sempre els mateixos llibres? (Cal recordar que el Llibre de meravelles és un dels escassos longsellers de la poesia en llengua catalana.)
Sigui com sigui, a la Setmana hi va haver una taula rodona sobre assaig que duia el nom de Joan Fuster. Hi van participar Toni Mollà amb Escrits contra el silenci, de Vincle Editorial, una obra amb què vol reivindicar l’actitud cívica de Fuster; Josep Lozano i Voro Vendrell, amb Nosaltres, els fusterians; i també s’hi varen presentar algunes reedicions de Fuster. El motiu era, és clar, celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la mort de l’autor de Nosaltres, els valencians.
I així va anar passant la jornada organitzada formalment per l’Associació d’Editors del País Valencià, que a més a més de les taules rodones també comptà amb presentacions i converses individualitzades amb alguns dels autors més significatius. ‘És un acte amb què mirem de fer visible, a Catalunya, que hi ha una altra realitat literària i editorial en l’àmbit lingüístic fora de Barcelona. En el nostre cas, mostrem les accions que anem desenvolupant al territori valencià’, explicà Manel Romero, secretari tècnic de l’AEPV, referint-se als actes de diumenge. Les novetats presentades a Barcelona també s’exhibiran i es posaran a la venda a la Plaça del Llibre en Valencià, que es farà de l’1 al 6 de novembre a València. S’han tancat negociacions perquè en aquesta trobada l’any vinent hi hagi també representació de les Illes Balears.
La poesia i la literatura infantil i juvenil també varen ser presents durant el dia. Entre els poetes, Verd Cel i Alfons Om, Vicent Berenguer, Begonya Pozo, Imma Máñez Albert i Manolo Gil ens presentaren la collita de l’any. I un dels llibres que va causar sensació fou la Poesia completa i cartes a Fernando Pessoa, de Mario de Sá-Carneiro, publicades per la jove editorial Lletra Impresa, darrere els quals hi ha Mercè Climent i Juli Capilla. La versió del portuguès és de Vicent Berenguer. És la primera traducció al català de Mário de Sá-Carneiro, un dels màxims exponents del modernisme portuguès i un dels membres de més renom de l’anomenada ‘Generació d’Orpheu’, El llibre, a més, inclou una antologia de la correspondència que va tenir amb el seu amic Fernando Pessoa i va fer que molts apassionats per la literatura portuguesa el cercassin amb curiositat.
Romero també va dir: ‘La sensació que tenim quan participem en la Setmana és un poc agredolça. D’una banda, el públic reacciona sempre molt bé i, fins i tot, amb sorpresa per la quantitat i la qualitat de les creacions literàries que es fan al País Valencià; d’una altra, constatem les dificultats que hi ha per a arribar al públic català, perquè és molt complicat d’entrar en les xarxes de distribució.’
La literatura infantil i juvenil també va tenir un lloc destacat en les ‘collites’, amb Voro Vendrell, Maria Josep Escrivà, Paco Giménez, Josep Vicent Miralles, Pasqual Alapont i Lourdes Boïgues.
Així doncs, les activitats organitzades pels editors valencians varen servir per a donar valor a unes editorials que tenen tres problemes: d’una banda, la migradesa del mercat valencià, on només el 4% dels llibres que es compren són en la llengua del país; d’una altra, les terribles dificultats per a obrir-se camí en el mercat natural del Principat per les dificultats en la xarxa de distribució i pel ritme frenètic de novetats que es publiquen, que fa que sigui gairebé impossible que els llibreters estiguin al dia i que, per tant, puguin fer visibles els productes; i, en tercer lloc, el llarg període en què les institucions han estat governades pel Partit Popular, que va fer una campanya d’ocultació i persecució de la llengua catalana i de la cultura que encara no ha pogut esmenar el nou executiu, perquè encara fa poc temps que governa.
Els editors valencians, durant els deu dies de la Setmana, tenen una parada, en què s’esforcen a explicar als visitants que les editorials valencianes són tan generalistes o tan especialitzades com les del Principat –tal com es pot comprovar en els catàlegs– i que comprar-ne els llibres és un acte més de normalitat per al país.
I si diumenge va ser el torn dels valencians, dissabte hi hagué un dels actes tradicionals de la Setmana dels darrers anys: una nova festa de la negror en català, gràcies a l’editorial Alrevés. En aquest cas, la presentació de l’última antologia, Barcelona, viatge a la perifèria criminal, va servir per a aplegar la majoria d’autors que han escrit relats ambientats al Guinardó, el Carmel, Horta, Montbau, el Poblenou, el Besòs, el Poble-sec, la Verneda, Verdum i Bellvitge, escenaris que no són els habituals en la novel·la negra catalana. Hi van participar escriptors barcelonins, però també de la resta dels Països Catalans, que ofereixen una nova mirada negra sobre la ciutat de Barcelona, en aquest cas des de la perifèria urbana. Així ho va explicar Àlex Martín, director de la col·lecció Crims.cat: ‘Hem procurat escollir els vint autors que més ens agraden de la novel·la negra contemporània i posar-los a treballar en escenaris que es mereixien i es mereixen un tractament literari que fins ara no han tingut o han tingut de manera molt tangencial respecte del gruix de la producció de novel·la negra en català.’
