València-Tarragona, l’últim forat negre del corredor mediterrani

El govern francès ha donat el vist-i-plau per a construir una línia de gran velocitat (LGV) entre Perpinyà i Montpeller, amb què es podrà unir el Principat i el cor d’Europa a través de Lió. Es tracta d’un pas important per a equipar tot el corredor mediterrani amb una xarxa ferroviària de gran velocitat. Quan s’hagi fet aquesta construcció –encara no té data–, el tram entre València i Tarragona serà l’únic sense connectar amb gran velocitat, fet que posa en evidència el govern espanyol a Europa.

‘Ara mateix la principal mancança del corredor mediterrani és que Tarragona i Barcelona no estan unides amb València amb tren de gran velocitat. Des del punt de vista de les prestacions que recomana Europa, el tram més feble és el de Tarragona-València’, explica a VilaWeb Josep Vicent Boira, secretari d’Habitatge, Infrastructures i Ordenació del Territori de la Generalitat Valenciana.

Per Boira, la situació del corredor és allò que els anglesos anomenen ‘patchwork’, és a dir, un conjunt de pedaços enllaçats. ‘L’estructura del corredor mediterrani no existeix. Hi ha una suma de trams d’amplades de via diferents, de condicions i prestacions diferents, que només tenen en comú una cosa: que vertebren una de les regions econòmiques més importants d’Europa i, alhora, els ports més importants de la Mediterrània, almenys de la mediterrània occidental, sense dubte: Barcelona, Tarragona i València.’

Madrid fa passar amb raons
La construcció d’una LGV entre Tarragona i València  és una assignatura pendent del govern espanyol, que va dilatant el projecte des de fa anys. Ho explica Joan Amorós, president de Ferrmed, l’associació que lluita per un gran eix ferroviari de mercaderies que uneixi el sud i el nord d’Europa. ‘Sempre ens diuen que és “en estudi”. Cada vegada que anem a Madrid els recordem que ho han de fer. Però no ho tenen ni planificat. És una vergonya. Hi ha LGV per a anar de Madrid a qualsevol província i no n’hi ha entre Barcelona i València.’

Vista la impossibilitat de dotar el territori d’una LGV, el 23 d’abril del 2013 la ministra de Foment espanyola, Ana Pastor, va dir que al final del 2015 l’amplada de via internacional s’hauria implantat des de la frontera fins a València. Aquesta promesa ha estat incomplerta i sembla que de moment n’hi ha per temps. Ara per ara, la proposta del govern espanyol és instal·lar un tercer carril en una de les dues vies que connecten Tarragona i València. És un recurs tècnic per a convertir l’amplada ibèrica en internacional, és a dir, la que hi ha a la resta d’Europa.

Amb tot, l’oferta del govern espanyol només preveu d’implantar aquest tercer carril en una de les dues vies, fet que rebutja frontalment Ferrmed. Amorós ja renuncia a la construcció d’una línia de gran velocitat aviat, però exigeix, almenys, de convertir els dos sentits de la via a l’amplada internacional per a evitar saturacions. ‘La nostra proposta és que posin el tercer carril a la línia del costat de mar i que la del costat de muntanya la canviïn a l’amplada internacional. Perquè els ports també tenen contacte amb l’interior de la península, on hi ha amplada ibèrica i, per tant, necessiten una entrada amb aquesta amplada. Ara, la via de costat muntanya ja es pot adaptar a la internacional.’

Tanmateix, tenint en compte les necessitats del país, aquestes mesures són un pedaç. ‘Necessitem quatre vies a tot el recorregut, dues per a mercaderies i dues de gran velocitat per a passatgers. El corredor central que va per Madrid fa temps que en té quatre. És un greuge enorme’, diu Amorós. La construcció de la LGV permetria una circulació diferenciada de mercaderies i de passatgers, perquè, amb un AVE entre Tarragona i València, les vies actuals quedarien alliberades per als combois de rodalia, distància mitjana i mercaderies.

Data límit: 2030
El corredor mediterrani forma part d’un dels nou eixos més importants definits per la UE a la Xarxa Transeuropea de Transport. Europa va establir que el límit per a enllestir-lo era el 2030, però això, segons Boira, és impossible d’assumir: ‘Igual que quan el govern espanyol no compleix el dèficit o no respecta certs acords financers, en aquest cas Europa també hauria d’enviar els seus homes de negre per fiscalitzar les infrastructures de l’estat espanyol.’