València se submergeix en l’obra i el pensament de Joan Fuster

“Fuster en el seu temps”, l’exposició sobre Joan Fuster que acull el Centre del Carme Cultura Contemporània de València, vol esdevenir una mostra de referència sobre l’obra i la trajectòria vital i professional d’aquest autor. L’exhibició forma part dels actes de l’Any Joan Fuster, de qui demà passat farà cent anys que va néixer.

La consellera d’Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit, que inaugura l’exposició avui a les 19.00, la valora com “una magnífica oportunitat per a fer un recorregut pel pensament de Fuster”.

La mostra reuneix també peces de la col·lecció de l’escriptor fetes per artistes destacats, com ara vint-i-vuit escultures de José Cusachs, Manolo Boix i Andreu Alfaro; seixanta-dos dibuixos i pintures; i obra gràfica d’Artur Heras, Pilar Dolz, Miquel Navarro, Juan Genovés, Antoni Miró, Antoni Tàpies, Josep Renau i Joan Miró, entre més. També reuneix més de 150 fotografies de la vida i trajectòria de Joan Fuster; llibres de l’autor amb els seus títols més coneguts; revistes i documentació, a més de vuit dibuixos originals i una pintura del mateix autor.

“És l’exposició més gran organitzada per a fer valdre la trajectòria d’un intel·lectual lúcid, inconformista i arriscat. Un agitador de consciències i de cultura, possiblement l’intel·lectual valencià més important del segle XX”, ha dit Tamarit.

L’exposició arranca amb la infància de Fuster amb “Un món menut” i continua per l’adolescència i els primers intents com a escriptor amb “Sempre als peus de les lletres”, fins a donar pas a l’autor que comença treballs clau de conscienciació valenciana i valencianista amb “Una mirada valenciana”. Aquí s’aprofundeix en tot allò que va significar la publicació de Nosaltres els valencians i El País Valencià.

A continuació, el relat de la mostra se submergeix en la trajectòria assagística de l’escriptor i en el seu vessant periodístic. El muntatge, també amb material audiovisual que arreplega una entrevista a Joan Fuster i una projecció, acaba amb “Professor, a classe!”, que aborda la seva relació amb la vida universitària.