26.05.2021 - 21:50
L’Ajuntament de València recorda aquesta setmana el centenari de la tornada de Vicente Blasco Ibáñez a la ciutat l’any 1921. El 21 de maig d’aquell any, la població va eixir al carrer per veure i aclamar l’autor de La barraca. Tornava d’una ronda per l’Amèrica del Nord, on acabava d’aconseguir un gran renom amb la novel·la Els quatre genets de l’apocalipsi i València el va rebre com una estrella del rock. Tot semblava poc per a un home que era, a més, l’inspirador del partit que governava a la ciutat. Homenatges, una cavalcada pel centre amb carrosses engalanades i un munt d’elogis al polític i escriptor, que apareix cofoi i somrient a les imatges de l’època.
Un referent literari i polític
L’any 1916, treballava a París escrivint reportatges sobre la Primera Guerra Mundial. És allà on va aprofitar l’estada per a escriure Els quatre genets de l’apocalipsi, l’obra que li va donar reconeixement internacional. Fa poc, l’escriptor i editor Francesc Bayarri ha traduït al català algunes de les obres de Blasco Ibáñez i explica que justament aquesta va ser traduïda a diverses llengües, però que fou als Estats Units on aconseguí l’èxit més gran. “Allà, l’any 1919, va ser el llibre més venut després de la Bíblia. Gràcies a aquesta fita es va fer ric i famós a tot arreu. Dictava conferències per tot el país, la Universitat George Washington li donà el doctorat honoris causa i se li obriren moltes portes”, explica. Alhora, el seu diari a València, El Pueblo, magnificava i amplificava tots aquests èxits. “El blasquisme a la ciutat el considerava una espècie de Déu i és per això que quan tornà a València la gent es descontrolà”, conta Bayarri.
L’exaltació popular també s’explica perquè feia anys que Blasco Ibáñez no es deixava veure per València. Amb tot, el moviment polític que ell mateix havia construït era hegemònic i governava l’ajuntament des de feia uns quants mandats amb majoria absoluta. “L’alcalde blasquista del moment, Ricardo Samper, és qui va organitzar la rebuda. Era un acte institucional, però també de partit. Si l’home venia, era inevitable d’aprofitar-ho per fer electoralisme”, diu Bayarri. Era una marca que funcionava, encara que Blasco Ibáñez havia deixat la política anys enrere.
Francesc Bayarri és un acèrrim defensor de l’obra literària de Vicente Blasco Ibáñez i la coneix a fons. “Jo no crec que hi haja hagut en tota la història cap novel·lista valencià que haja assolit l’èxit de Blasco. Va guanyar molts diners, va ser traduït a les trenta llengües més importants del món i les seues obres van ser portades al cinema unes quantes vegades, tant a l’estat espanyol com a Hollywood”, destaca.
Un polític cabdal per a la ciutat
Blasco Ibáñez va influir decisivament en la vida política valenciana a l’època de la restauració. D’ideologia republicana, federal i anticlerical, va haver d’exiliar-se dues vegades, primer a Itàlia i després a França, per evitar consells de guerra. També va estar empresonat per les seues publicacions i va organitzar entorn del seu diari el principal moviment polític de la ciutat, el blasquisme, encarnat principalment pel Partit d’Unió Republicana Autonomista.
Arran d’aquesta importància pública, cada aspecte de la seua vida ha estat revisat a fons. I per això és habitual de trobar crítiques pel fet de no ser nacionalista, o de ser anticatalanista. Però Bayarri el defensa: “Ell escrivia molt, massa, i era un home molt passional que, si s’enfadava, podia fer un article molt feridor. Però s’ha de veure tot en conjunt i no centrar-se solament en això. En el seu soterrament hi havia el president de la Generalitat de Catalunya. Poc anticatalanista havia de ser considerat a Catalunya si van enviar-hi el president. A més, va encomanar al poeta Miquel Duran la traducció al català d’algunes de les seues obres. Duran era valencià, però establert a Barcelona, i les va escriure en la variant oriental. I Blasco ho va acceptar.”
Francesc Bayarri: ‘Blasco Ibáñez era un antisistema’
Els actes commemoratius
Aquests dies a València es faran diverses activitats per a recordar l’arribada de Blasco Ibáñez. Es publicaran dos llibres que n’expliquen la trajectòria i es farà un concert d’homenatge, el dia 29, organitzat per la Societat Coral el Micalet a la Casa-Museu de Blasco Ibáñez. També s’han publicat documents i vídeos relacionats amb ell i aquest estiu s’inaugurarà una mostra sobre el llegat blasquista a la sala d’exposicions municipals.
L’ajuntament ha col·locat fa poc el sarcòfag que Marià Benlliure va esculpir per al seu amic Blasco Ibáñez, a l’entrada del Cementeri General. Fins ara s’havia instal·lat en diversos llocs, però encara no havia servit per a allò perquè va ser dissenyat.
