07.07.2023 - 11:04
|
Actualització: 07.07.2023 - 11:33
La Diputació de València, amb la Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, i els Museus de Prehistòria i L’Etno, han produït dues exposicions, una publicació i un programa d’activitats culturals dins del marc del projecte Les Fosses del Franquisme, que pretén contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades pel franquisme al cementiri de Paterna entre 1939 i 1956. El projecte té caràcter multidisciplinari, ja que s’aborda des de l’arqueologia, l’antropologia i la memòria històrica. També s’ha dedicat una especial atenció a les víctimes i els seus familiars.
Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna
L’exposició Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna està organitzada pel Museu de Prehistòria de València és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d’una perspectiva arqueològica i per mitjà d’un estudi de cas concret, el cementiri municipal de Paterna. Allí, hi ha documentades més de cent cinquanta fosses i almenys 2.237 persones que foren assassinades per la dictadura franquista entre 1939 i 1956.
L’exposició té tres objectius cabdals. D’una banda, fer visible l’aportació de les disciplines científiques i els equips tècnics que porten a terme l’exhumació, la identificació de les persones represaliades i la recuperació de les seues històries de vida. De l’altra, fer un reconeixement públic a les víctimes de la repressió i a les seues famílies, així com als col·lectius i persones que, des de fa dècades, reivindiquen i lluiten per preservar la seua memòria. I, en darrer terme, entaular un diàleg amb la ciutadania que verse sobre la necessitat de les polítiques públiques de memòria, ja que la vulneració dels drets humans és un tema que afecta a tota la societat.
Aquest projecte parteix de la cultura material, tant de l’exhumada en les fosses com de la conservada per part de les famílies, a fi de parlar de les històries de vida de les persones afusellades i dels mecanismes de repressió de la dictadura, però també del paper que avui tenen aquests objectes en la construcció de la memòria democràtica. S’articula, així, un viatge que transita de manera intermitent entre el present i el passat. Tot plegat, l’exposició s’ha concebut com un espai obert que convida a reflexionar sobre el passat recent més traumàtic, i a pensar en els escenaris de convivència que, com a societat democràtica, ens agradaria construir per al futur.
El contingut de la sala es completa amb el del pati, on hi ha una mostra sobre els processos d’exhumació de les fosses en vinyetes de diaris, còmics i llibres il·lustrats. L’exposició es podrà visitar fins al 28 d’abril de 2024.
2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria
L’exposició 2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria està organitzada per L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia i pretén apropar-se a les exhumacions contemporànies de les fosses de víctimes del franquisme des de l’antropologia social, amb la voluntat d’ampliar la mirada fora dels clots. Així, es posa el focus analític en comprendre en profunditat el dinàmic món social que les embolica i les dota de significació, ja siga en entorns institucionals, associatius o familiars.
Des d’aquest punt de vista, exhumar implica molt més que desenterrar ossos. La vista s’eixampla i permet introduir nous agents, transitar pel temps i per l’espai i posar-nos en el lloc d’aquelles persones que foren assassinades i humiliades per la repressió franquista, així com recórrer amb elles els camins de la memòria i de l’oblit.
A través de distints espais i èpoques, la mostra ens porta del passat al present, de les cases i les còmodes tancades al cementiri de Paterna i a l’interior de les fosses, de les vivències de diverses generacions al patiment d’homes i dones represaliats per la seua manera de pensar, per defensar el govern republicà i per la seua militància política.
A la primera sala els visitants es poden introduir dins d’una fossa comuna. Des del seu interior, se’ls convida a reflexionar sobre la seua existència i el perquè de les demandes actuals d’exhumar gràcies, sobretot, a la transmissió de la memòria en femení. Al primer pati es recrea el cementeri de Paterna, amb els espais i els xicotets i humils homenatges familiars, les diferents reivindicacions polítiques que allí s’han donat al llarg del temps fins al present.
En aquest projecte, ha estat fonamental la generositat de les famílies, que han permés que la seua memòria privada i íntima esdevinga patrimoni públic i memòria col·lectiva.
