València, port obert

El batlle de València, Joan Ribó (Compromís), va eixir al balcó de la casa de la ciutat per a tornar a penjar-hi la pancarta que ja n’havia decorat la façana durant setmanes: ‘València, ciutat refugi. Volem acollir.’ La pancarta, fa setmanes, era el símbol d’una voluntat política que semblava irrealitzable. Però ara és l’anunci d’una operació sorprenent que ha mobilitzat la societat valenciana.

El vaixell Aquarius va rescatar en alta mar, davant les costes de Líbia, 629 persones que anaven a la deriva en llanxes rudimentàries, durant la nit. En el grup hi ha 123 menors i set dones embarassades, fatigades com tothom, per tot allò que viuen de fa dies en alta mar. Després de ser rescatats pel vaixell de les organitzacions SOS Mediterranée i Metges sense Fronteres, posaren proa a Itàlia, tal com s’havia fet fins ara. La sorpresa va arribar quan el nou govern italià va rebutjar de manera violenta que els rescatats desembarcassen en territori italià. Amb el vaixell massa ple, l’Aquarius va girar cua i va provar d’entrar a Malta, que també refusà de rebre’l. Amb això la crisi humanitària s’agreujava. Finalment, el nou govern socialista espanyol va proposar d’acollir-los i indicà que anassen al port de València, on tant la Generalitat com l’Ajuntament s’havien ofert especialment.

No han estat els únics, però les circumstàncies han afavorit que siga el port ideal per a arribar-hi. Entre més, els governs balear, cors i català també s’havien ofert a rebre el vaixell, igualment com nombroses ciutats italianes, disposades a desobeir el seu govern. En el cas cors, el govern francès no havia demostrat gens ni mica de voluntat d’acceptar la proposta i en els altres la decisió restava finalment en mans del govern espanyol, que va optar per València. Barcelona era massa lluny, Alacant i Palma eren més a prop, però amb més males condicions portuàries, de manera que es decidí que València fos la ciutat on desembarcassen definitivament les 629 persones que anaven a bord de l’Aquarius, després de dos dies llargs de navegació.

Les males condicions de la mar i el desbordament de la capacitat del vaixell han fet que la marina italiana haja accedit a posar dos vaixells auxiliars al seu costat, per a repartir els refugiats entre tres embarcacions. La flota navegarà conjuntament fins a València. Algunes ONG, com Metges sense Fronteres, han denunciat públicament que un viatge tan llarg, entre tres dies i quatre, afegirà patiment als qui viatgen en els vaixells, alguns dels quals estan malalts i amb necessitat d’atenció hospitalària urgent.

Què passarà quan arriben?
Es preveu que els vaixells arribaran a València dissabte. Però no s’espera pas que els rescatats baixen dels vaixells només de tocar port. La Conselleria de Salut i la Creu Roja disposen un operatiu mèdic que pujarà als tres vaixells tan bon punt arriben, per atendre les necessitats mèdiques. Tot seguit caldrà identificar-los i dictaminar-ne l’estatut: refugiat o immigrant sense papers. La circumstància particular d’aquest cas fa difícil de pensar que un gran nombre siguen enviats a centres d’internament d’estrangers (CIE), però el govern espanyol haurà d’explicar les motivacions d’una decisió o una altra. Segons Mònica Oltra, videpresidenta del govern valencià, l’acord és que tots tinguen d’entrada l’estatus de refugiats per raons humanitàries.

El Partit Popular Europeu ha demanat que s’expulsen els immigrants il·legals de l’Aquarius i que el govern espanyol aplique la llei per a separar els migrants econòmics dels que disposen de dret d’asil. Però la polèmica arribarà a la societat valenciana si finalment algun dels passatgers és tancat al CIE del carrer dels Sapadors. Nombrosos col·lectius reclamen de fa anys que el tanquen, entre més coses per la insalubritat. València Acull ha demanat que es comprometen a documentar tothom qui arribe i ha fet una crida a canviar la política migratòria de la UE.

Amb menjar, roba eixuta i assistència sanitària, els nouvinguts seran traslladats als hospitals, sobretot els 123 menors i les set dones embarassades. En el cas dels menors, de totes passades s’estalviaran el pas pels CIE: podran anar o bé a un centre específic o bé a una família d’acollida.

Tot apunta que la rebuda serà amb la categoria, si més no provisional, de refugiats, car el cas ha estat considerat com una ‘crisi humanitària’ i ja ha despertat l’interès de l’Acnur i de la Comissió per a l’Ajuda als Refugiats (CEAR).

Una volta s’haja aclarit que són refugiats, rebran un allotjament sense vigilància i una petita assignació econòmica. La Diputació de València ja ha ofert un complex sòcio-sanitari de gran capacitat a Bétera. El batlle de la capital ha explicat que la intenció és de repartir-los per poblacions com ara Barcelona, Palma i Madrid. L’ajuntament ha rebut centenars de trucades de gent que s’ofereix a acollir els passatgers de l’Aquarius i els escoltes, l’Església Catòlica i Càritas, entre més, posen els seus recursos a disposició de la Generalitat.

Per contra, serà el govern espanyol que gestionarà els primers auxilis mentre s’esperen en un allotjament fix a les dependències del port de València. El govern de Pedro Sánchez haurà de pensar com distribuir aquestes 629 persones en pisos i centres preparats, com ara el centre de Mislata o albergs de Puçol, i oferir-los programes d’integració durant els primers sis mesos. Tot seguit, d’acord amb el protocol ja aplicat a més refugiats, caldrà aconseguir-los pisos amb el lloguer pagat per l’administració.

Base a l’antiga Copa de l’Amèrica
En una conferència de premsa, la vice-presidenta, Mònica Oltra, ha anunciat que la base logística de l’acolliment serà l’antiga seu de la Copa de l’Amèrica. L’operació inclou el reforç de serveis sanitaris, de l’administració de justícia –amb més jutjats de guàrdia– i un intèrpret per persona per tal de crear un vincle de confiança i no haver de repetir cada història a diversos interlocutors. El pla sobre el qual es basa l’actuació és l’operació Esperança Mediterrània, ideat l’any 2015 amb la crisi a Grècia i que el govern espanyol, llavors del Partit Popular, va aparcar.

A més de l’atenció mèdica, els passatgers que ho necessiten rebran atenció psicològica, tan bon punt arriben. També hi ha entitats que atendran casos de persones discapacitades i un servei d’atenció a les dones que hagen estat objecte d’abús durant el trajecte. Oltra ha assenyalat que molts municipis del País Valencià han reiterat els seus oferiments i que es va actualitzant la xarxa d’infrastructures disponibles.

Habiliten un telèfon i un correu per oferir ajuda

La Generalitat Valenciana ha habilitat un telèfon, el 96 342 80 99, i un correu electrònic, aquarius@112cv.gva.es, per canalitzar totes les mostres de solidaritat i d’ajuda per a la recepció i acolliment dels refugiats.