02.05.2019 - 21:50
|
Actualització: 05.05.2019 - 12:23
Demà, a les 11.30, es farà un acte polític al Teatre Micalet de València en solidaritat amb Catalunya i per demanar la llibertat dels presos, encausats i exiliats independentistes. Serà, segons els organitzadors, una manera de fer visible ‘l’espiral de retrocés de llibertats que afecta tots els pobles’. Hi haurà representants de partits polítics de tot l’estat espanyol, com José E. Vicente (BNG), Jon Inarritu (EH Bildu) i Eduardo Hernández (Tribuna Socialista). També hi assistiran Guillem Agulló (ERPV), Mireia Caldés (Front Republicà), Encarna Canet (Intersindical Valenciana), Luis González (CCOO), Josep Guia (històric dirigent valencià del PSAN que s’ha integrat en la llista a les europees de Junts per Catalunya-Lliures per Europa), Antoni Infante (Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià), Vicent Maurí (Intersindical Valenciana), Philippe Navarro (Force Ouvrière), Aires Rodrigues (ex-diputat portuguès), Joan Tardà (ERC) i Vicent Partal (director de VilaWeb), a més d’un representant de l’Assemblea Nacional Catalana.
Els organitzadors, Solidaritat i República País Valencià i el Comitè per l’Aliança de Treballadors i Pobles, han elaborat un manifest titulat ‘El poble és el qui més mana’, que serà llegit en el transcurs de l’acte. S’hi demana la llibertat dels presos polítics i la derogació de la ‘llei mordassa’ i dels articles del codi penal que atempten contra el dret de vaga i manifestació.
Els portaveus fan una crida a la lluita comuna per Catalunya amb vista a les eleccions europees del 26 de maig i a afegir-se a aquest acte obert a la ciutadania. ‘És una causa que ja és internacional’, diu Manel Rodríguez, del Comitè per l’Aliança de Treballadors i Pobles. El manifest també reivindica el dret d’autodeterminació i la superació del règim del 78 i de la monarquia, perquè considera que a l’estat espanyol es vulneren els principis democràtics més elementals amb l’excusa de la unitat d’Espanya. El judici als dirigents independentistes, segons el manifest, palesa la manca de garanties jurídiques i la separació de poders amb la construcció deliberada de falses acusacions de violència que justifiquen els delictes de rebel·lió i sedició.
Els promotors pensen que ara hi ha ‘un moment d’inflexió’, després de les eleccions espanyoles de diumenge passat, tot i que no esperen un canvi substancial de la posició del nou govern de Pedro Sánchez per a afavorir una sortida del conflicte català. Diuen que l’estat espanyol passa una ‘situació delicada’ i que ‘les cartes encara no estan delimitades’, tot esperant el 26-M.
En aquesta crida a la ‘solidaritat internacional’, les organitzacions diuen: ‘La revolta democràtica del poble de Catalunya pel dret d’autodeterminació posa al descobert els dèficits de l’estat.’ I en refusen la ‘deriva autoritària d’origen franquista’.
Llegiu el manifest ací:
«La revolta democràtica del poble de Catalunya pel dret a l’autodeterminació està posant al descobert els dèficits democràtics de l’estat, immers en una deriva autoritària d’arrel franquista que atempta greument contra drets i llibertats. Amb l’excusa de la unitat d’Espanya, les elits institucionals –començant per la monarquia–, polítiques, jurídiques i econòmiques promouen, per defensar els seus privilegis, la catalanofòbia i la causa general contra l’independentisme escenificat en el judici als líders republicans.
Amb el control dels grans mitjans de comunicació de masses, el règim del 78 intenta impedir, sovint a través de la pura violència i vulnerant els principis democràtics més elementals, el procés d’apoderament del poble de Catalunya per la consecució d’una república lliure, democràtica i socialment avançada a fi que el seu exemple de radicalitat democràtica i civisme, resistència pacífica i desobediència civil no s’escampe.
Però aquesta mobilització, persistent en el temps, amb rècords de participació i formes d’organització democràtica i apoderament popular molt valuosos, no només interpel·la els demòcrates i els pobles de l’estat espanyol, especialment el valencià i el balear, sinó que posa al dia els principis republicans de llibertat, igualtat i fraternitat que són la base per a una Europa dels treballadors i els pobles, oposada a la burocràcia, exclusió i blindatge dels interessos del gran capital, als quals serveix la Unió Europea amb la destrucció de drets socials i democràtics que crea les condicions per a l’existència de partits populistes i feixistes.
Enfront a l’actual involució democràtica i social, l’exemple de Catalunya ha d’impulsar la consolidació de blocs democràtics on pobles, treballadors i forces progressistes facen possible l’avanç col·lectiu en drets socials i llibertats, en l’accés a la creació cultural i l’ensenyament, en més democràcia, capacitat de decidir, redistribució de riqueses i recursos i en l’exercici de l’autodeterminació.
Per caminar en aquest sentit, en la lluita comuna dels treballadors i dels pobles pels drets democràtics i socials, i articular la solidaritat internacional amb Catalunya en defensa de la democràcia, cal en primer lloc reclamar la llibertat de tots els presos i preses, encausats i exiliats polítics, cal denunciar el judici del Tribunal Suprem, derogar la llei mordassa, principal aparell legal vigent de conculcació de llibertats, derogar l’article 315.3, que criminalitza el dret de vaga i és responsable de l’encausament de més de 300 treballadores i treballadors, i el 544 del codi penal sobre la sedició, que ho fa amb el de manifestació.
És per això que avui des del País Valencià fem aquesta crida a la solidaritat internacional amb Catalunya i pel dret a l’autodeterminació i la llibertat dels presos i preses, encausats i exiliats polítics a tots els demòcrates i amants de la llibertat, al moviment feminista, a les forces de la cultura, al moviment obrer, als treballadors i treballadores, als joves, a les organitzacions que treballen pels drets humans. La causa de Catalunya és la causa de la llibertat, és la causa de totes i tots. Per la solidaritat internacional, la tendresa dels pobles! Per la radicalitat democràtica! Per l’autodeterminació i la llibertat! Perquè ara com sempre el poble és el qui més mana!
València, País Valencià, 4 de maig de 2019»
