05.05.2022 - 20:23
|
Actualització: 05.05.2022 - 23:03
La vice-presidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, acompanyades de l’alcalde de València, Joan Ribó, han homenatjat les vuitanta-cinc víctimes de l’Holocaust per defensar la llibertat i els valors democràtics. Es tracta d’un projecte que s’està duent terme a diverses comarques. A inicis d’abril la campanya Construint Memòria va arribar a la Vall d’Albaida.
Durant l’acte d’homenatge a les persones que van ser deportades o assassinades en camps de concentració nazis, s’ha fet lliurament als familiars de les víctimes dels ‘Taulells de la Memòria’. La cerimònia també ha comptat amb una representació de membres del Consell, així com d’entitats memorialistes, partits polítics, sindicats i societat civil.
La vice-presidenta Oltra ha subratllat que recuperar la memòria és un deure ètic, cívic i polític. És tancar ferides, reparar injustícies perquè la societat detecti i reaccioni davant qualsevol amenaça feixista, encara que vingui revestida amb embolcalls nous”. També ha volgut destacar que aquest homenatge no és mirar al passat: és albirar el futur des de la mirada digna d’aquells i aquelles que van morir lluitant per un futur de democràcia i pau com el que ara tenim. “Però també ens ajuda a estar alerta, a defensar un model de convivència, de drets i llibertats, com el que defensaven les persones als qui avui homenatgem”, ha destacat.
Per la seva banda, Pérez Garijo ha assegurat que amb l’homenatge “aconseguim els 514 taulells lliurats als ajuntaments amb els noms i cognoms dels valencians i les valencianes que van patir aquell horror; el fem setanta-set anys després de l’alliberament d’uns camps d’on la majoria no va poder sortir mai”, ha destacat.
“Només vint-i-set van tornar a viure en llibertat”
La consellera de Qualitat Democràtica ha recordat que de les vuitanta-cinc víctimes que avui s’han homenatjat “només vint-i-set van tornar a viure de nou en llibertat, la resta va morir en aquell infern” perquè, en paraules de Pérez Garijo, “el règim nazi va representar el terror total i els camps de concentració i extermini van ser la culminació d’un sistema basat en l’explotació i l’eliminació de grups humans sencers“.
L’antídot contra el feixisme
L’alcalde de València, Joan Ribó, ha assenyalat que gràcies a la recerca, es té coneixement dels noms de les víctimes i la seva esgarrifosa diàspora. També ha explicat que des de l’ajuntament s’ha fet una crida pública per a trobar familiars i persones pròximes d’aquests ciutadans i ciutadanes que “van caure en mans de la maquinària repressora nazi amb el vistiplau del règim franquista”. De fet, cinc d’aquestes famílies van respondre la crida i han participat aquesta tarda en els actes commemoratius.
L’alcalde ha assegurat que la memòria històrica és l’antídot contra el feixisme. “No oblidem mai els nostres veïns i veïnes, ni els milers de persones que van patir les conseqüències del nazisme i l’horror dels camps de concentració”, ha afirmat.