El València CF en el precipici: una protesta històrica en vol forçar la venda

El València CF es troba en una situació límit, en tots els aspectes. El club ha començat l’any en descens, amb una plantilla clarament desmillorada i, sobretot, amb una crisi institucional i econòmica, i amb rumors de venda per part del singapurès Peter Lim, que fa una dècada que n’és el propietari.

Avui a les 21.00 el València s’enfronta al Reial Madrid a Mestalla, un partit que s’havia d’haver jugat el 2 de novembre, però que es va haver d’endarrerir a causa de la gota freda. La gran novetat esportiva és el debut de l’entrenador valencianista, Carlos Corberán –de Xest–, i s’hi destacarà el retorn del brasiler del Madrid Vinícius Júnior, que ha tingut una relació tensa amb l’equip de València; en el darrer partit a Mestalla tres ultres van ser condemnats per haver-li proferit insults racistes.

Tanmateix, part de l’atenció se centrarà en l’exterior de l’estadi, on es preveu que hi hagi una protesta en massa per a forçar la venda del club. Libertad VCF, una associació que es defineix com un grup d’accionistes per la llibertat i la democratització de l’entitat, amb el suport de col·lectius i penyes, ha fet una crida perquè cap dels quaranta mil espectadors ocupi el seu seient durant els primers 19 minuts i es manifestin a l’exterior. “No serem còmplices de la mort del València CF”, comença dient el comunicat. I afegeixen: “Peter Lim i els seus còmplices aquí a València han portat el nostre club a la ruïna esportiva, econòmica i social.”

En un comunicat d’adhesió, les penyes Puçol i VCF Sud diuen: “En un futbol modern convertit en el negoci de gentola que permet que Vinícius Júnior provoque premeditadament i impunement els valencianistes, tenim l’excusa perfecta per a no formar part del circ.” Després d’enumerar més motius, anuncien que s’afegeixen a l’acció. Tanmateix, diuen: “No confiem en el buidatge, perquè l’actual demografia de l’estadi està configurada, en una altíssima proporció, per eventuals (turistes, passis prestats, entrades regalades i socis recents o que duren pocs anys), que prefereixen l’experiència dels fans sobre el compromís dels militants i operen com a tallafocs.” I acaben el comunicat així: “El problema del VCF no és de gols en el temps afegit, sinó d’un model parasitari que ha acreditat sistemàticament ser contrari als nostres interessos i davant el qual només entenem la confrontació total. Ho farem per la nostra ètica i coherència valencianistes. Amunt el VCF lliure!”

L’oposició a la gestió de Lim no és nova i no se circumscriu a aquesta iniciativa, sinó que ja n’hi ha hagut de semblants aquests darrers anys i en el minut 19 de cada partit són habituals els crits i xiulets perquè l’actual propietari abandoni el club. En aquesta línia, una acció que va fer la volta al món la d’un afeccionat i la seva parella que, durant la lluna de mel a Singapur, van ser detinguts per haver enganxat un adhesiu de “Lim out” i haver desplegat una pancarta on es podia llegir “Lim, go home”.

Alhora, la desafecció també s’ha traslladat als actes institucionals, com es va poder veure en l’última junta general, del 19 de desembre. Centenars d’accionistes minoritaris van escridassar la directiva, que va decidir de deixar els seients, suspendre la junta i passar directament a les votacions.

🗳 Intenta abrir Layhoon la JGA… y más gritos. Germán Cabrera anuncia que se pasa directamente a las votaciones. Más gritos.

Los consejeros SE LEVANTAN Y SE VAN, entre los abucheos de los accionistas presentes.

Se paraliza la Junta de Accionistas 2024.

((Debo subir vídeo)) pic.twitter.com/c0LJeYUVoR

— Paco Polit ⚓️ (@pacopolit) December 19, 2024

Una de les decisions que es van prendre, gràcies a la majoria absoluta del grup de Lim, va ser d’aprovar que el club es pugui endeutar fins a 325 milions més, per acabar el Nou Mestalla, entre més raons. La directiva ja va subscriure un primer préstec de 121 milions per mirar d’ordenar el deute i fer-lo menys greu a curt termini, tot esperant que el trasllat al nou estadi, previst d’ací a un parell d’anys, permeti de vendre la parcel·la de l’actual Mestalla i també augmentar els ingressos gràcies a l’explotació del nou estadi.

Però els col·lectius troben que l’operació fa perillar la viabilitat financera de l’entitat, perquè tot depèn d’un augment dels ingressos que no es detallen clarament i que difícilment arribaran si l’equip baixa a segona. Les sospites són que Lim reactiva les obres per fer més atractiu el club i afavorir-ne la venda.

De fet, la presidenta del club, Layhoon Chan, el 19 de desembre passat, va variar el seu discurs dels darrers anys, en què negava qualsevol interès en la venda del València, i va començar a dir que s’estudiaria si hi havia una oferta interessant per al paquet d’accions. Sobre això, el president de la lliga espanyola, Javier Tebas, va dir: “Qualsevol club es pot vendre; però no es pot obligar a vendre. Això perjudica perquè espanta els compradors, atès que pensen que si una temporada va malament ja se’t tiren a sobre trenta mil persones.”

Els incompliments reiterats de Lim 

Si bé hi ha una crisi esportiva evident, la principal crisi és d’inversions i de confiança amb la directiva i el propietari. Peter Lim, de setanta-un anys i propietari d’una de les fortunes més grans de Singapur, que va fer produint oli de palma, és el màxim accionista del club d’ençà del 2014.

Les negociacions de la venda ara fa deu anys van implicar un seguit de compromisos, com ara reduir el deute i acabar l’estadi del Nou Mestalla abans del centenari, el març del 2019. Clarament es va incomplir.

Tampoc no s’han complert les expectatives en l’àmbit de les inversions. Els primers cinc anys es van fitxar jugadors de nivell, com Rodrigo Moreno, André Gomes, Aymen Abdennour i, especialment, Gonçalo Guedes, que es va convertir en el fitxatge més car de la història del club: quaranta milions d’euros. La temporada 2017-2018 i 2018-2019 l’equip va quedar quart a la lliga i, de fet, aquell segon any es van invertir 124,20 milions d’euros en fitxatges. I la 2019-2020 la inversió va ser de 76 milions d’euros. Tanmateix, a partir d’aleshores, la inversió ha estat gairebé inexistent, més pensant a quadrar els comptes, amb la venda de les principals estrelles de la plantilla, que no pas en els resultats esportius.

Al final de la temporada del 2020 i la següent, la directiva es va desprendre de bona part de la plantilla que havia aconseguit de guanyar la Copa del 2019. Jugadors com Dani Parejo o Lee Kang-in se’n van anar de franc tot i haver tingut més tard actuacions destacades. En canvi, trobem que la temporada 2020-2021 no hi va haver cap fitxatge i en les tres següents es van invertir 13,35 milions (2021-2022), 12,5 (2022-2023) i 10,4 (2023-2024). En conjunt, Lim ha invertit uns 292 milions d’euros i ja n’ha recuperats més de 200 amb la venda de jugadors.

De resultes d’això, el club ha passat de jugar habitualment a Europa a lluitar per no baixar a segona. Ara fa cinc anys que no juga competicions europees. De fet, l’equip es troba a mitja lliga en zona de descens; això no passava d’ençà de la temporada 1982-1983 –fa més de quaranta anys–, quan a l’última jornada es va salvar gràcies a un agònic gol de Miguel Tendillo contra el Madrid. Ara mateix el València és dinovè, amb dotze punts, i encadena una de les pitjors ratxes de la seva història.

El polèmic Nou Mestalla

Entre les denúncies dels col·lectius que han convocat la protesta avui, Libertad VCF diu en el comunicat: “La liquidació del València CF es troba lligat al tripijoc urbanístic de convertir Mestalla en habitatges, avalat per l’Ajuntament de València (María José Catalá) i la Generalitat Valenciana (Carlos Mazón), governats pel Partit Popular, i amb la participació de més partits polítics, en benefici del fons Atitlan, propietat del gendre de Juan Roig, amo de Mercadona.” Aquesta maniobra, afegeixen, pot ser el final del club. En la mateixa línia, les penyes Puçol i VCF Sud diuen: “En una ciutat en què els polítics volen liquidar Mestalla i a qui el VCF només els importa com a palanca de favors per als empresaris amics, serà un bon dia per a deixar clar que la desfeta a què tan conscientment contribueixen no la podran defendre mai en el nostre nom.”

Tot plegat en la reactivació de les obres del Nou Mestalla, que s’han de reprendre el dia 10 d’aquest mes, dos dies abans que s’acabi el termini que li va imposar l’ajuntament. El 12 de juliol de l’any passat, l’ajuntament de María José Catalá va concedir una llicència d’obres amb condicions sobre els terminis de les obres. Setmanes abans, a final de maig, tal com denunciaven els col·lectius que hi vinculaven Roig, el València CF acordava amb el grup Atitlan la venda dels terrenys annexos al Nou Mestalla, a l’avinguda de les Corts, que ha de ser una zona destinada a activitats comercials i lleure al voltant del camp.

El cost total ha de ser de 241 milions d’euros, sobre els fonaments que es van aixecar fa quinze anys. Haurà de tenir una capacitat per a més de setanta mil afeccionats i una pista d’atletisme. Després d’haver tingut paralitzades les obres d’ençà del 2009, el termini és ara de trenta mesos. Per tant, haurà d’estar enllestit en dos anys.

Segons el cronograma presentat pel club en el projecte, els treballs d’arquitectura i l’interior de l’estadi començaran el 21 de maig d’enguany. Després vindran el muntatge de la coberta i els pilars exteriors, prevists el desembre del 2026; mentrestant, es faran feines de formigó i escales exteriors. Finalment, l’11 de juliol de 2027 s’han d’haver acabat les obres. Solament dos anys, però amb les incògnites de la situació esportiva en què es trobarà el club, qui en serà el propietari i si tot plegat servirà de revulsiu o serà un cop que farà estimbar finalment el club.