17.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 17.01.2024 - 21:41
La batllessa de València, María José Catalá, inaugurà dijous de la setmana que ve el programa d’activitats de la Capital Verda Europea, el premi amb què la Comissió Europea reconeix cada any les polítiques ambientals i de sostenibilitat de la ciutat guanyadora. Tanmateix, en tan sols set mesos de mandat, l’ajuntament de Catalá ha treballat precisament en la direcció contrària a la filosofia de què ara es veu obligat a fer gala amb motiu de la capitalitat verda, guanyada gràcies a l’obra de l’anterior govern municipal.
Catalá no tan sols ha reobert el centre al trànsit viari i ha provat d’endarrerir tant com ha pogut la implementació de les zones de baixes emissions (ZBE), en desafiament de la legislació espanyola i les ordenances europees, sinó que a més ha integrat a l’executiu el grup de Vox, un partit que nega obertament el canvi climàtic i no ha tingut mai problemes a l’hora d’evidenciar el seu rebuig al programa.
Vox, el soci de govern que critica la capitalitat
En una mostra d’unitat després del discurs d’obertura de dijous proppassat, en què va reivindicar la ciutat de València com “el millor amfitrió de la capitalitat verda i la millor plaça per a inspirar les polítiques que ens han de guiar en el futur”, la batlessa Catalá posà per a una fotografia conjunta amb la resta de grups del consistori. A la instantània apareixen regidors, com l’ex-batlle Joan Ribó, a qui Catalá va agrair personalment la feina feta en favor de la candidatura en el seu discurs, i Sandra Gómez, portaveu i cap del grup socialista a l’ajuntament. La presència de Ribó i de Gómez a la fotografia contrasta amb una absència destacada: la dels regidors de Vox, el soci minoritari de la coalició de govern.
A l’hora de justificar aquesta incompareixença, la formació explicà que dues de les seves regidores, Mónica Gil i Cecilia Herrero, estaven malaltes de la grip. Per la seva banda, el portaveu i tinent de batllia, Juan Manuel Badenas, al·legà motius d’agenda: segons que explicà la formació, ja tenia previst de reunir-se aquella tarda amb el vice-president del Consell, Vicente Barrera, per abordar les obres de Mestalla. Tanmateix, la reunió començà dues hores més tard, pel cap baix, que no l’acte inaugural de la capitalitat verda.
Poques hores després d’haver plantat la resta de grups, Vox anuncià que Badenas assistiria a la signatura de la carta d’intencions programada aquella tarda al Palau de la Música, un acte en què també participaren càrrecs de primer nivell, com ara el director general adjunt de Medi Ambient de la Comissió Europea, Patrick Child. Badenas no es mossegà la llengua ni tan sols en presència de representants de les altes institucions europees. “Ideològicament, no crec en la capitalitat verda europea, però institucionalment, com a segon tinent de batllia, he vingut a representar l’ajuntament i els seus ciutadans”, va dir en declaracions als mitjans en l’acte.
Catalá, la batllessa verda que ha fet tornar el trànsit al centre
L’oposició de Vox –que a l’octubre entrà al govern municipal de bracet del PP– a la capitalitat verda europea de València no ha estat mai cap secret. La formació ultradretana, que nega obertament el canvi climàtic i ha criticat repetidament “l’ecologisme radical”, va ser l’únic grup municipal que va votar en contra del projecte, impulsat per l’equip de govern del batlle Ribó, l’any 2022. Ni tan sols l’aliança amb el PP ha fet canviar de posició la ultradreta aquesta legislatura: fa poques setmanes, sense anar més lluny, Vox va votar en contra de la moció del PP que demanava al govern espanyol que impulsés un programa d’exempcions fiscals a les empreses que patrocinessin activitats relacionades amb el projecte. Per fer prosperar la moció, Catalá va haver de recórrer a Compromís i el PSPV, i Vox, novament, fou l’únic grup que hi votà en contra.
Si bé la batllessa s’ha erigit en abanderada d’una capitalitat heretada de l’anterior govern municipal, l’historial de l’ajuntament del PP en qüestions ambientals també permet d’intuir una ambivalència cap al rerefons del projecte que –si bé lluny de l’hostilitat de Vox– contrasta amb l’entusiasme exhibit per Catalá durant els primers dies del programa.
Dijous passat, la cap del consistori va expressar la voluntat d’incorporar una “eina de mesuratge públic de dades que aporte proves sobre les transformacions que es produesquen a València” durant la capitalitat verda, un projecte que no dubtà a titllar de “palanca de millora i transformació de la ciutat”. Però durant els seus primers mesos de mandat, l’obra de govern de Catalá ha anat precisament a la contra d’aquesta transformació que la capitalitat verda demana ara.
Una de les decisions més polèmiques ha estat la reobertura del carrer de Colom al trànsit viari –un esdeveniment al qual assistí personalment Catalá, que s’encarregà d’inaugurar la nova configuració– i el retorn de set línies de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) al centre, que l’ajuntament anterior havia convertit en zona de vianants. El canvi, que entrà en vigor a mitjan desembre, no tan sols fou criticat per la Trobada Municipalista, que denuncià que cercava “el benefici exclusiu del cotxe privat”, sinó també pel sindicat de conductors de l’EMT, que s’hi oposà perquè considerava que posava en risc la seguretat viària a la zona. El consistori, per la seva banda, defensà que la reforma –que també ha traslladat a la vorera carrils bici que abans passaven per la calçada– no responia a qüestions polítiques sinó tècniques, i que seguia les peticions dels veïns i el teixit comercial de la zona.
Les ZBE, una pedra a la sabata del consistori
El desmantellament de la zona de vianants implantada pel consistori de Ribó és tan sols una de les controvèrsies relacionades amb la gestió del trànsit a Ciutat Vella en què s’ha vist involucrat el govern municipal. L’ajuntament de Catalá ha fet mans i mànigues per a endarrerir tant com ha pogut l’aplicació de la ZBE, impulsada també durant el mandat de Ribó. En un primer moment, l’executiu anuncià que no aplicaria restriccions importants a la circulació en cap zona de la ciutat perquè cap barri supera els límits de contaminació estipulats, per bé que hi ha experts, com José Vicente Oliver, coordinador el Grup d’Investigació de Tecnologies de la Informació contra el Canvi Climàtic de la Universitat Politècnica de València (UPV), que alerten que un 49% dels mesuraments fets entre el 2017 i el 2022 en 600 punts de la ciutat van superar els límits legals de diòxid de nitrogen (NO₂).
De fet, no ha estat fins poques setmanes abans l’expiració del període de gràcia previst a la llei espanyola del canvi climàtic i transició energètica, que acabava el primer de gener, que el consistori no va designar provisionalment la nova ZBE. Tot i el nom, la nova ZBE no és més que la reconversió de l’Àrea de Prioritat Residencial (APR) de Ciutat Vella, on s’instal·laren càmeres de videovigilància durant la legislatura anterior no pas per a restringir el pas de vehicles contaminants –l’objectiu de les ZBE– sinó per a garantir que a la zona tan sols hi accedissin veïns i comerciants, disposessin d’un distintiu ambiental o no. De fet, el consistori ja avançà al desembre que el canvi no tindria “cap repercussió pràctica” en el trànsit viari al centre de la ciutat.
Amb la reconversió temporal de l’APR de Ciutat Vella en ZBE, el govern municipal s’ha garantit un marge addicional de sis mesos per a acabar de definir el marc que regularà les ZBE que s’hauran d’implementar a la ciutat a partir del juny. L’elaboració d’aquesta normativa no tan sols és una obligació recollida a la legislació espanyola, sinó que també és una condició indispensable perquè l’ajuntament no hagi de retornar els nou milions d’euros en concepte de fons europeus rebuts per a desplegar les ZBE a la ciutat. Així i tot, i malgrat que el Defensor del Poble va obrir a final de novembre una investigació contra el consistori per a suspendre l’aplicació del programa, el govern municipal ha promès que les noves ZBE no imposaran “restriccions rellevants als drets de veïns i comerciants”.
La mobilitat no ha estat l’única àrea en què el govern de Catalá s’ha afanyat a desfer els avenços del govern anterior. A banda de fer tornar els cotxes als carrers del centre i endarrerir la implantació de les ZBE tant com ha pogut, l’ajuntament també ha aturat els projectes de renaturalització urbana aprovats pel govern Ribó en sis punts de la ciutat: la reforma de la plaça de l’Ajuntament (que el consistori ha reobert al trànsit de busos) i de l’eix Sant Agustí-avinguda de l’Oest, el projecte de Corredor Verd al sud de la ciutat, la reurbanització de Pérez Galdós i els projectes del parc de la Desembocadura i el jardí de Trini Simó. Tot i que cap d’aquests projectes, amb una inversió prevista de 67 milions d’euros, han estat rescindits formalment, Catalá continua sense pronunciar-s’hi set mesos després d’haver arribat a la batllia.
L’ampliació del port de València, l’altra polèmica ambiental
L’ajuntament, en canvi, no ha tingut problemes a l’hora de definir-se sobre la contenciosa ampliació del port de València, que grups ambientals adverteixen que tindrà un impacte advers sobre les platges del sud de la ciutat, que actuen com a mur natural entre l’aigua dolça de l’Albufera i l’aigua salada de la Mediterrània. Tant el PP com Vox van votar a favor de l’ampliació al ple municipal de final d’octubre, contra l’oposició de la resta de grups i d’entitats veïnals, com ara Per l’Horta, que advertí el dia de la votació que el projecte tindria un gran impacte ambiental i comportaria “la degradació de la salut de la població”. El portaveu del grup del PP, Juan Carlos Caballero, va dir durant el debat previ que València no renunciaria a una infrastructura estratègica i demanà que no es creessin “dicotomies falses, perquè el desenvolupament no està renyit amb el respecte al medi ambient”. No és d’estranyar que l’empresari navilier Vicent Boluda, estretament lligat al projecte d’ampliació, fos un dels convidats d’honor que acompanyaren Catalá durant la jornada d’inauguració de la capitalitat verda.
