València-Barcelona-Palma-Brussel·les: país Estellés

‘No et limites a contemplar / aquestes hores que ara vénen. / Baixa al carrer i participa. / No podran res davant d’un poble / unit, alegre i combatiu’.

27 de setembre. 20.30. València. Els primers versos que s’han sentit a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània han estat reivindicatius: l’actor i narrador Joanvi Cubedo ha engegat el micròfon mostrant la samarreta i oferint els mots que hi duia escrits per a una lectura que ha estat col·lectiva. I significativa. La situació que es viu al Principat, amb la proximitat del referèndum, i amb la persecució que han de suportar institucions i entitats, ha estat present a València des del primer minut fins al darrer: ha sonat l’espriuana i coneguda admonició ‘Escolta, Sepharad: els homes no poden ser / si no són lliures’, s’han fet apel·lacions a la llibertat d’expressió i de decisió i de creació i de tot: a la llibertat. El poeta Manel Rodríguez Castelló ha resumit el sentiment de molts desplegant una bandera estelada: ‘Avui més que mai, aquesta bandera és la de la dignitat. No només per a Catalunya, sinó per a totes les persones que s’estimen la llibertat.’

Enguany, el Sopar Estellés ha tornat a tenir celebració simultània: València, Palma i Barcelona ja es coordinen amb naturalitat per a l’esdeveniment. Ara s’hi ha afegit, a més a més, Brussel·les, des d’on el portaveu de Compromís al Parlament Europeu, Jordi Sebastià, ha fet de mestre de cerimònies. El resultat ha estat quatre actes en quatre ciutats amb quatre formats i connectats per a les salutacions i una lectura conjunta de versos estellesians.

La cita, instituïda de fa anys gràcies a la crida feta per l’escriptor Josep Lozano, ja és tradició a molts pobles i ciutats de cap a cap del País Valencià. I s’escampa. El mecanisme és senzill, tot seguint la petja dels Burns Nitch escocesos, els sopars a la salut de l’escriptor Robert Burns: seure a taula amb amics i coneguts, bones viandes, poemes en veu alta dits per tothom a qui plagui. I música, si s’escau. Pimentons. Ceba crua. El vi que no hi pot faltar. Cada Sopar Estellés és diferent i tots formen la xarxa que ens converteix l’entrada de curs en un escampall de versos i poemes.

La participació dels tres consellers de Cultura, Vicent Marzà i Lluís Puig, que han enviat sengles vídeos, i Fanny Tur, que ha llegit en directe des de Palma; o la presència a València del batlle de la ciutat, Rafael Ribó, i, a Barcelona, d’Isabel-Clara Simó i de Laura Borràs, presidenta i directora, respectivament, de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC); o l’assistència des de Brussel·les dels eurodiputats Jordi Sebastià, Marina Albiol i Bodil Valero han donat a l’acte, també, escalf institucional.

Emocions a flor de pell
Això és el que s’ha viscut a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès durant els sopars Estellés. La situació que ha viscut la Institució de les Lletres Catalanes aquests darrers dies –intervinguda per l’estat espanyol, però amb la reacció d’una inèdita onada de solidaritat d’escriptors, editors, llibreters i lectors–  ha adobat el terreny perquè la potència de la poesia estellesiana amarés els cors més sensibles.

I ho ha fet des del minut u gràcies a l’espectacle Estellés de mà en mà, de Borja Penalba i Francesc Anyó, que ha arrencat aplaudiments entusiastes, moments de recolliment, llàgrimes entre el públic i fins i tot ‘bravos’ d’una entusiasmada Isabel-Clara Simó que ha vibrat amb cada una de les peces musicals i poètiques. Amb l’espectacle –que es nota que tenen molt rodat després de quatre anys de complicitat escènica–, s’ha pogut repassar l’obra més reivindicativa de l’autor, la més íntima –amb el tema de la mort i el sexe com a eixos vertebrals–, la cívica i fins i tot la sarcàstica. Perquè Estellés, com tots sabem, no te’l pots acabar.

Penalba i Anyó, a més a més, han actuat sense saber si podran cobrar mai aquesta actuació, un acte de solidaritat envers la Institució de les Lletres que també ha estat molt aplaudit pel públic. Hi han assistit una cinquantena de persones i n’han excel·lit uns moments molt emotius, com ara la lectura de poemes des de Brussel·les o bé el moment en què alguns assistents, entre el públic, recordaven que divendres 29 s’escauran sis anys de l’assassinat del poeta Salvador Iborra. En definitiva, una nit en què Estellés ha tocat l’ànima dels presents amb una poesia que ha fet riure, plorar, pensar i somniar i que no deixa mai ningú indiferent.

En moltes llengües
La sorpresa ha arribat de Brussel·les, des d’on han ofert per a tothom la lectura dels versos de Vicent Andrés Estellés traduïts a l’anglès, el francès (esplèndida versió de ‘Els amants’), el basc i el gallec.

Amb tot, potser el moment clau ha estat la lectura col·lectiva, de dos versos en dos versos, i saltant de ciutat en ciutat: polítics, representants institucionals i de les entitats organitzadores s’han alternat per trenar conjuntament el poema ‘Assumiràs la veu d’un poble’: hi han participat la consellera Fanny Tur i el batlle Joan Ribó; Isabel-Clara Simó i Laura Borràs (ILC); Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear;  Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV); Bel Olid, presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC); Carme Arenas, presidenta del PEN català; Josep Anton Soldevila, de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC); els eurodiputats Albiol, Sebastià i Valero; Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral el Micalet; Gemma Pasqual i Pau Vadell, vice-presidents de l’AELC; Josep Martínez, de Ca Revolta; Amadeu Altafaj, representant de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les; i Albert Girona, secretari de Cultura valencià. Tal com ha dit Toni Gisbert en acabat, ‘Si hem estat capaços de fer això junts, som capaços de qualsevol cosa.’

La nit s’ha fos tal com havia començat: amb música. A Brussel·les, amb l’actuació de Miquel Gil i a València, amb la Coral del Micalet. La darrera peça que ha sonat ha estat, en paraules del seu director, ‘l’himne per a diumenge’: ‘L’estaca’.