València aposta per l’escola

M’he pensat quin títol és encertat per descriure què passa ara mateix a València, aquests tres dies de maig: des de la humilitat dels mestres freinet d’en Ferran Zurriaga a Carme Miquel,  a l’excés de l’actual Conselleria d’educació, hi ha una distància de quilòmetres amb suficient superfície per encabir 1.500 activitats relacionades amb l’ensenyament. Una brutalitat, sens dubte. Però també ha d’haver-hi mesura i límits entre termes,. Que ja sabeu com som els valencians, que en pensar-la la fem. Algú va decidir de traure tota la intel·ligència pacífica de l’escola. Però tota semblava poca. Així que hem triat un ‘excés’ intitulat oficialment #PrimaveraEducativa, com si volguérem transformar-nos en finlandesos durant un cap de setmana. De l’escola infantil a la Universitat, passant per escoles i instituts, de públics i de concertats, amb els ajuntaments, les diputacions i la Conselleria d’educació mateix, tothom s’hi ha conxorxat per mostrar-nos el moviment escolar més viu a Europa ara mateix: l’escola dels valencians.

El programa d’aquesta primavera ‘WeekEnd’ és tan divers com extraordinari, que és impossible de seguir-lo completament. Conxorxa o bogeria, torna a abonar que els valencians no tenim sinó fanecades de mesura, i un pam com una casa de gran. Com si dilluns s’hagués d’acabar el món, l’equip del Conseller Marzà ha organitzat i coordinat en un cap de setmana tanta activitat com serviria per formar els mestres valencians durant un any sencer, però l’entusiasme polític del seu primer any, l’ha portat a abocar el cabàs de vuit anses. Com no podia ser d’una altra manera, milers de mestres hem respost per l’escola, en participar d’una fira que voldria ensenyar d’un colp de quina cosa som capaços, els valencians, quan ens posem de veritat. Però és impossible. Perquè ni nosaltres no sabem de què som capaços.

Quatre o cinc congressos en diferents espais de la ciutat, un riu sembrat d’envelats que acolliran tallers, taules redones, xerrades, exposicions, concerts, representacions, amb la col·laboració dels museus, els instituts, i un sac de voluntaris que vetlaran perquè les coses rutllen. Sense estar-nos de res, València farà escola. L’objectiu és ensenyar al món, i de primer als valencians, tants anys de treball i investigació a l’escola, ara que hi ha una política favorable envers l’ensenyament. Enmig de no poques dificultats de pressupost, traiem múscul pedagògic, sense oblidar-nos que gran part del fruit és gràcies al moviment d’Escola Valenciana que fa anys trau l’escola més entusiasta al carrer. Cada any, centenars de milers de valencians festegem les Trobades de nord a sud.

#PrimaveraValenciana és un aparador de fira excels, magne, immesurable,  l’excés en un primer any de govern que aparenta solidesa i consistència, malgrat que n’hi ha espais i aspectes que caldrà corregir. No serem nosaltres que farem el cul gros d’uns mitjans que tiren en bala, però el curs vinent caldria més calma, i equilibri i continència que ajude a garantir que ens aprofitem amb major substància de tot plegat. I evitem de perdre de vista l’essència, per detalls que desllueixen el propòsit més honest i prioritari: una aposta ferma per l’escola i l’educació.