14.06.2024 - 21:40
The Washington Post · Samantha Schmidt, Dan Lamothe, Mary Ilyushina
Les forces nord-americanes vigilen de prop una flota de vaixells de guerra russos que va arribar a Cuba dimecres, en una aparent demostració de força del president Vladímir Putin, que exhibeix els seus míssils a l’hemisferi occidental. L’escala al port de l’Havana, l’aliat de Moscou de fa molt de temps, arriba quan fa menys de dues setmanes que l’administració Biden va dir que permetria a Ucraïna de fer servir armament proporcionat pels Estats Units contra alguns objectius militars dins de Rússia. Els quatre vaixells russos van arribar al port de l’Havana després d’haver fet exercicis militars a l’oceà Atlàntic Nord, segons el Ministeri de Defensa de Rússia. Preveuen de ser-s’hi fins dilluns.
Els vaixells no porten armes nuclears, segons que han dit els ministeris d’Afers Estrangers cubà i rus, “per tant, la seva aturada al nostre país no representa cap amenaça per a la regió”, va dir el govern cubà la setmana passada.
Heus ací què cal saber-ne.
Rússia va practicar el llançament de míssils d’alta precisió a l’Atlàntic arran de les declaracions de Biden que Ucraïna podria fer servir armes nord-americanes en objectius a Rússia. La flota russa inclou la fragata Almirall Gorshkov i el submarí nuclear Kazan, un tanc mitjà i un remolcador de rescat. Tot i no portar armes nuclears, la fragata i el submarí són capaços de llançar míssils hipersònics Zircon, míssils de creuer Kalibr i míssils antivaixells Onyx, les armes modernes més destacades de Rússia.
Unes quantes hores abans d’entrar al port de l’Havana, els oficials de defensa russos van dir que la flotilla havia completat un exercici en “l’ús d’armes de míssils de precisió”. Els mariners van fer simulacions per ordinador per “colpejar” objectius sense llançar míssils reals. A Moscou, el ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, es va reunir amb el seu homòleg cubà, Bruno Rodríguez Parrilla. Lavrov va defensar el suport continu de Rússia a l’Havana “en la seva justa demanda d’un final complet i immediat” dels seixanta-dos anys d’embargament de Washington sobre la major part del comerç amb Cuba i la retirada del país de la llista del Departament d’Estat de patrocinadors estatals del terrorisme.
La visita va coincidir amb el Dia de Rússia, en què els russos commemoren la dissolució de la Unió Soviètica. La televisió estatal va destacar l’àmplia cobertura que havien fet de l’esdeveniment els mitjans nord-americans, incloent-hi peces de la CNN. Un reporter rus va descriure la visita com una represàlia per la decisió de Biden de permetre que Ucraïna ataqués dins de Rússia amb armes americanes.
“La setmana passada, el president Vladímir Putin va deixar clar que es reservava el dret d’una resposta mirall, és a dir, de subministrar armes de llarg abast a països que sentien la pressió dels Estats Units”, va dir el reporter de Rússia 24.
Cuba, immersa en la seva pitjor crisi econòmica de fa anys, dóna la benvinguda al seu defensor de tota la vida. Els cubans es van alinear al litoral de l’Havana per veure l’arribada dels vaixells russos. Els russos van disparar vint-i-una salves en honor dels seus amfitrions; els cubans van respondre-hi amb una salutació d’artilleria a la Fortalesa de San Carlos de La Cabaña.
El ministeri d’Afers Exteriors de Cuba va dir que la visita reflectia “les relacions amistoses històriques” entre l’Havana i Moscou, uns vincles que es remunten al suport soviètic al govern comunista de Cuba i a la compra de sucre, rom i més productes bàsics. L’actual crisi econòmica de Cuba inclou l’escassetat d’aliments, electricitat i combustible, cosa que recorda l’anomenat Període Especial del començament dels anys noranta, quan la Unió Soviètica va col·lapsar i el suport de Moscou va disminuir dràsticament. Cuba va sortir d’anys de privació amb el suport d’Hugo Chávez a Veneçuela i la millora de les relacions amb la Rússia de Putin. Lavrov va dir dimecres que Moscou continuaria proporcionant suport humanitari a Cuba.
El ministeri d’Afers Exteriors de Rússia va agrair a Cuba la seva “posició de principis” sobre Ucraïna. Rodríguez Parrilla, el ministre d’Afers Exteriors de Cuba, va dir que el país condemnava “el posicionament com més va més agressiu del govern dels EUA i de l’OTAN,” incloent-hi les sancions contra Rússia.
Lavrov ha visitat sovint la regió. Al febrer, va ser a Veneçuela, on va reafirmar el suport de Rússia al govern socialista de Nicolás Maduro, successor de Chávez. També va fer parada a Cuba durant aquell viatge. El president cubà, Miguel Díaz-Canel, va visitar Putin a Moscou al maig.
Els Estats Units no hi veuen una amenaça, però monitoren la visita
El Departament de Defensa dels EUA ha fet un seguiment de la visita russa a Cuba d’ençà que es va anunciar el 6 de juny. Vaixells de la Marina i la Guàrdia Costanera dels EUA “continuaran monitorant-los”, va dir la portaveu del Pentàgon, Sabrina Singh, dimecres. ABC News va informar que tres destructors de la Marina dels EUA, un Cutter de la Guàrdia Costanera i fragates canadenca i francesa també els vigilaven.
Singh va dir que els exercicis russos no representaven cap amenaça per als Estats Units. “Això no és cap sorpresa,” va dir, i va recordar que aquestes “visites navals rutinàries” dels russos han tingut lloc “durant diferents administracions”.
Un portaveu del Comandament Sud dels EUA va dir que l’organització monitorava rutinàriament “activitats preocupants” de la vora. Les autoritats anticipen que els vaixells russos també podrien visitar Veneçuela. El govern de Maduro, també amb sancions severes dels Estats Units, ha programat eleccions presidencials al juliol.
L’almirall retirat Jim Stavridis, que va dirigir el Comandament Sud del 2006 al 2009, va dir que els desplegaments navals al Carib eren “llargs i difícils” per a les forces russes, i proporcionaven “una bona pràctica” per a les seves forces en la mesura que les rastrejaven i les monitoraven. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, també va dir que no hi havia motiu de preocupació per als nord-americans. “Les maniobres militars són una pràctica normal en diverses regions del món, especialment per a una gran potència marítima com és la Federació Russa,” va dir Peskov als periodistes dijous.
Putin demostra que “encara té la capacitat d’operar en l’esfera d’influència dels EUA”
Les forces russes han fet unes quantes visites a Cuba i Veneçuela aquestes darreres dècades. El 2018, Moscou va enviar dos bombarders supersònics amb capacitat nuclear Tu-160 a Veneçuela per fer-hi una breu estada. L’any següent, mentre l’administració Trump intensificava els esforços per fer fora Maduro, Rússia va enviar cent soldats i equipament a Veneçuela i va signar un acord que li permetia d’enviar-hi vaixells.
Per descomptat, la visita russa més famosa a la regió va ser el 1962, quan la descoberta dels EUA d’emplaçaments de míssils soviètics a Cuba va portar el món al límit de l’Harmagedon nuclear. El president nord-americà John F. Kennedy i el primer ministre soviètic Nikita Khrusxov van resoldre pacíficament la crisi dels míssils cubans, que va durar dues setmanes, amb un acord segons el qual cada banda retiraria els míssils desplegats a prop de l’altra i establirien comunicacions directes –el famós telèfon vermell– per a evitar crisis similars en el futur.
Els vídeos actuals d’un submarí rus arribant a Cuba, segons el politòleg Vladímir Rouvinski, ajuden Moscou a mostrar que “els esforços dels Estats Units per disminuir la seva presència a tot arreu, en particular a l’Amèrica Llatina, no funciona”.
“Hem de veure que Rússia no està disposada a abandonar l’Amèrica Llatina,” diu Rouvinski, de la Universitat Icesi a Colòmbia, fins i tot mentre el seu exèrcit està consumit per la invasió russa d’Ucraïna. Putin pretén de mostrar que “encara té la capacitat d’operar en l’esfera d’influència dels EUA”, diu Cynthia Arnson, investigadora destacada del Programa d’Amèrica Llatina del Wilson Center.
Els Estats Units fan exercicis similars prop de Rússia i la Xina
Els Estats Units tenen un llarg historial de desplegar la Marina i més forces per demostrar-ne l’abast i les capacitats en suport dels aliats i contra els adversaris. Al maig, el destructor USS Halsey va fer una “operació de llibertat de navegació” –com l’anomena la Marina– per a desafiar “les restriccions al pas innocent imposades per la República Popular de la Xina, Taiwan i el Vietnam”
Un portaveu del Comandament del Teatre Oriental de la Xina va acusar els Estats Units d’haver “exagerat públicament” el trànsit del vaixell per l’estret de Taiwan, segons que informava Associated Press. El capità sènior de la Marina xinesa, Li Xi, va dir que el comandament havia enviat forces navals i aèries per a monitorar.
L’any passat, el destructor USS Nitze i el vaixell de comandament amfibi USS Mount Whitney van fer escales a Istambul, al Bòsfor, per separat. Això és a unes vint milles de la Mar Negra, on Ucraïna ha fet servir drons marins i míssils per a atacar una flota russa.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
