28.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 28.04.2024 - 22:58
The Washington Post · Rebecca Tan, Regine Cabato i Laris Karklis
Manila, Filipines. El risc que esclati la pròxima gran guerra a l’Àsia depèn com més va més d’un vaixell atrotinat, rovellat, ple de forats i encallat en un escull en una de les vies marítimes més transitades del món.
Per reforçar les reivindicacions territorials sobre la mar de la Xina Meridional, les Filipines van encallar deliberadament, l’any 1999, un vaixell de la Segona Guerra Mundial en un banc de sorra mig submergit de la mar. El BRP Sierra Madre, que ha romàs a l’escull d’aleshores ençà, s’ha convertit ara en l’epicentre de l’escalada de tensions entre les Filipines i la Xina. És una disputa que podria acabar arrossegant els Estats Units a un conflicte armat al Pacífic, segons que diuen funcionaris nord-americans i analistes de seguretat.
La Xina reclama la major part de la mar de la Xina Meridional i, aquests darrers mesos, ha intensificat els esforços per impedir que les Filipines enviessin subministraments al personal de bord del Sierra Madre. Aquests darrers mesos, les naus de la guàrdia costanera xinesa han envoltat i col·lidit repetidament amb els vaixells de proveïment filipins. Els vaixells xinesos també han recorregut com més va més a l’ús de canons d’aigua a curta distància, fins al punt d’inutilitzar vaixells filipins i ferir-ne tripulants.
Qualsevol escalada nova, adverteixen funcionaris occidentals i filipins, podria desembocar en un conflicte obert entre tots dos països.
Funcionaris de l’administració Biden han anunciat que un atac armat contra un vaixell militar filipí, com ara el Sierra Madre, desencadenaria una resposta militar nord-americana, en virtut d’un tractat de defensa mútua del 1951. El president filipí, Ferdinand Marcos Júnior, va declarar després d’haver-se reunit amb el president Biden a Washington, a començament d’aquest mes, que l’assassinat de membres del servei filipí per una potència estrangera també seria motiu per a invocar el tractat.
La Xina s’ha passat les tres darreres dècades ampliant la seva presència a la mar de la Xina Meridional, una via marítima estratègica per la qual passa un terç del transport marítim mundial, segons les Nacions Unides. Els analistes expliquen que Pequín probablement no vol començar cap conflicte a l’àrea, però alerten que els repetits enfrontaments a la mar entre vaixells han fet créixer la possibilitat d’accidents fatídics, cosa que de retruc podria causar la intervenció dels Estats Units.
A la incertesa s’afegeix la qüestió de què fer amb el Sierra Madre, una nau d’uns cent metres d’eslora que ja no és apta per a navegar i és molt degradada, després de dècades a la intempèrie. Els xinesos diuen que substituir el vaixell per una estructura més permanent és inacceptable. Però, en declaracions a The Washington Post, alts funcionaris filipins diuen amb rotunditat que no cediran el control de Second Thomas Shoal, el banc de sorra on és encastada la nau.
Les tensions geopolítiques a la mar de la Xina Meridional mai no havien arribat a un punt tan alt com el d’ara, segons que diu Harrison Prétat, subdirector de la Iniciativa per a la Transparència Marítima a Àsia (AMTI) del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals, amb seu a Washington.
La disputa per aquest banc de sorra –una de les dotzenes d’illes, esculls i més accidents geogràfics en disputa a la zona– és part d’una competència cada vegada més perillosa entre els països veïns per la sobirania d’aquestes aigües estratègiques i el control dels recursos energètics que hi ha al fons.
A mesura que la Xina, sota el lideratge de Xi Jinping, s’ha tornat més agressiva en les seves reivindicacions, països del sud-est asiàtic, com ara les Filipines, el Vietnam i Malàisia, han anat prenent mesures –algunes en públic, unes altres de manera molt més privada– per fer valer les seves reivindicacions geopolítiques i interessos econòmics, cosa que podria empènyer encara més la regió cap a un conflicte que no en cap altre moment d’aquests darrers anys.
Marcos i l’ambaixador dels Estats Units a les Filipines són informats abans de cada missió de proveïment del Sierra Madre. Aquests darrers anys, Washington ha augmentat significativament el desplegament militar a les Filipines en resposta directa de la situació del Sierra Madre. Els Estats Units no havien proporcionat un suport tan ampli a una operació militar filipina d’ençà del setge de Marawi del 2017, en què rebels afiliats a l’Estat Islàmic van prendre una ciutat del sud de les Filipines.
Per a molts filipins, el comportament de la Xina al Second Thomas Shoal s’ha convertit en un símbol d’una projecció de poder com més va més explícita per part de Pequín. Roy Trinidad, portaveu de la marina filipina, diu que les maniobres de Pequín són una mostra de les ambicions “expansionistes” de la Xina.
“Això que passa a la mar de les Filipines Occidentals és tan sols un microcosmos d’allò que la Xina vol fer a la resta del món”, afegeix Trinidad, que es refereix a la mar pel seu nom filipí.
L’ambaixada xinesa a les Filipines ha refusat les peticions de comentaris per aquest article i s’ha remès únicament a una declaració anterior en què deia que les Filipines havien vulnerat la sobirania de la Xina. “Exigim que les Filipines remolquin el vaixell de guerra”, diu la declaració. Fins que no sigui retirat, continua, la Xina permetrà missions de proveïment tan sols si el govern de les Filipines n’informa la Xina amb antelació.
Els grups de recerca diuen que la Xina té centenars de vaixells desplegats a la mar de la Xina Meridional. Són vaixells finançats pel govern i registrats oficialment per a la pesca comercial, però que es fan servir per establir la presència de la Xina en les aigües en disputa. Aquests vaixells han rondat el Sierra Madre durant anys, però la seva presència a l’àrea va començar a augmentar el 2023, segons les dades de localització de vaixells rastrejats per l’AMTI. El 2021, la Xina va desplegar una mitjana d’un sol vaixell cada vegada que les Filipines feien una missió de proveïment. El 2023, la mitjana havia pujat a 14. Durant una missió el desembre passat, els investigadors van trobar almenys 46 vaixells xinesos que patrullaven el banc de sorra.
L’ús de canons d’aigua, abans poc freqüent, s’ha convertit en rutinari d’ençà del desembre. Durant una missió de proveïment el 5 de març, dos vaixells xinesos van disparar canons d’aigua a uns quants metres de distància d’un vaixell filipí, en van trencar el parabrisa i van ferir quatre mariners que eren a bord.
El vaixell filipí, l’Unaizah, va tornar a terra el 4 de maig sense haver lliurat el material. Quan ho va tornar a intentar, tres setmanes més tard, va tornar a ser blanc dels canons d’aigua xinesos. Aquesta vegada, els vaixells xinesos “no es van aturar fins que el vaixell va ser totalment inutilitzat”, explica un oficial militar filipí, que parla amb condició d’anonimat per compartir detalls no revelats de l’incident. Els canons d’aigua van fer que el vaixell perdés propulsió i van destrossar-ne el buc de fusta, cosa que obligà la tripulació a transportar els subministraments al Sierra Madre en llanxes pneumàtiques. Quan els vaixells xinesos s’hi van acostar, el funcionari explica que el personal xinès a bord va començar a cridar a la tripulació filipina la paraula “construcció” amb to inquisitiu.
La Xina fa mesos que acusa les Filipines de transportar en secret material de construcció al Sierra Madre per poder ocupar permanentment l’escull. Tanmateix, els funcionaris filipins ho neguen. D’ençà de l’octubre, les Filipines diuen que han fet “reparacions superficials” al Sierra Madre per garantir l’habitabilitat dels soldats, però neguen haver construït una nova plataforma, tal com al·lega la Xina.
Amb uns quants vaixells de proveïment filipins malmesos i una preocupació creixent per l’escalada de violència, els funcionaris filipins diuen que han reconsiderat com s’haurien de fer aquestes missions. “No defallirem”, diu Trinidad, portaveu de la Marina. Però tampoc no es rendiran els xinesos, segons que expliquen els analistes de seguretat.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
