06.04.2023 - 01:50
|
Actualització: 06.04.2023 - 15:28
Onzena jornada de vaga general a Catalunya Nord contra la reforma de les pensions, amb l’objectiu de no afluixar en la mobilització. Com en les protestes anteriors, aquest matí s’ha convocat una manifestació a Perpinyà que ha aplegat unes 15.000 persones a la plaça de Catalunya, segons els sindicats, una xifra equivalent a la de la mobilització del proppassat 28 de març. A les 14.30 ha començat una segona mobilització al pla de Sant Martí de Prada de Conflent.
11a jornada de vaga general contra la reforma de les pensions i Perpinyà ha tornat a dir no amb més de 15.000 personar al carrer. El poder és de la gent, no pas d'un grapat de poderosos decidint per a tothom des d'un despatx. #greve6avril #manif6avril https://t.co/WafU5gz8Zk
— Fem Catalunya Nord (@FemCatNord) April 6, 2023
A Perpinyà, abans de començar la manifestació s’han format dues columnes, una que ha sortit de la Universitat de Perpinyà a les 9.30 i una altra que ha partit de la seu de l’operador elèctric Enedis (ex-ERDF) a les 9.45. Ambdues han acabat convergint a la plaça de Catalunya, on s’ha dut a terme el gruix de la protesta.
Milers i milers de persones, de tot el sindicalisme, als carrers de Perpinyà en nova jornada de mobilitzacions contra la reforma del sistema de pensions que volen imposar Macron i el Govern francès pic.twitter.com/yyVx8xXK81
— Marià de Delàs (@mdelasm) April 6, 2023
Ahir, els sindicats van tenir una reunió d’una hora i mitja amb la cap del govern francès, Elisabeth Borne, que van titllar de “fracàs”, en què la primera ministra va refusar de retirar el text. Els sindicats mantenen, doncs, la pressió contra el govern francès, després de l’èxit de mobilització de les darreres convocatòries.
Ara, l’últim pas per a promulgar la llei sobre la reforma de les pensions és el pas pel Consell Constitucional francès que, arran dels recursos que ha rebut, el 14 d’abril decidirà si el projecte de llei s’ajusta a la constitució francesa.
El procediment d’aprovació de la llei ha estat polèmic per uns quants motius. El govern la va voler aprovar amb un pressupost rectificatiu de la llei de finançament de la seguretat social, que permet de limitar els dies de debat i eliminar esmenes; i, a més, va activar l’article 49.3 per a eludir la votació.
Primer de tot, doncs, el Consell Constitucional haurà de decidir si s’ha mantingut el principi de sinceritat en els debats. En teoria, el pressupost rectificatiu és pensat per a modificar la previsió d’ingressos i despeses de l’any, però es va utilitzar per a una reforma estructural que afecta l’edat de jubilació. Caldrà sentenciar, doncs, si la reforma tenia una veritable urgència que justifiqués aquest procediment abreujat. En relació amb això, cal recordar que l’any 2012 el Consell Constitucional va censurar totalment la llei Duflot d’habitatge social perquè no s’havia respectat “l’exigència constitucional de claredat i sinceritat dels debats parlamentaris”.
Per una altra banda, si bé ja és discutible que la reforma s’emmarqui en una modificació de les finances del règim de pensions, hi ha qüestions que encara tenen menys a veure amb l’àmbit financer, com ara nous índexs o un nou contracte de treball per als treballadors més grans. Sobre això, s’ha publicat que el president del Consell Constitucional, Laurent Fabius, ja havia fet advertiments privats sobre la manera com s’executaven els tràmits.
Els membres del Consell Constitucional decidiran sobre la llei article per article, de manera que pot ser que sigui impugnada tota o tan sols uns quants apartats. Ara, encara que l’esmena no sigui total, una de parcial pot reforçar les demandes dels sindicats i mantenir l’impuls de les protestes. Les decisions de la màxima autoritat constitucional són vinculants per a tothom i no s’hi pot recórrer en contra.
El Consell Constitucional també ha de revisar una sol·licitud de referèndum d’iniciativa compartida promoguda per l’esquerra parlamentària i té un mes per a decidir-ne l’admissió. Si s’acceptés, començaria un període de nou mesos de recollida d’un mínim de 4,7 milions de signatures perquè fos validat. I, en acabat, la proposta seria examinada per l’Assemblea francesa.
