Vaga feminista del 8 de març: tot allò que cal saber-ne

Després de la vaga històrica del 8 de març passat, enguany els col·lectius feministes dels Països Catalans tornen a preparar una jornada de vaga i mobilització multitudinària per a reivindicar el treball femení i lluitar, entre més, contra l’escletxa salarial, que avui dia encara és del 23%. Al gener, entitats feministes d’arreu del país i de l’estat espanyol es van reunir a València per acordar les reivindicacions principals, entre les quals destaca la perspectiva antiracista i anticolonial.

Què denuncia la vaga del 8-M?

A banda l’escletxa salarial entre homes i dones, també vol denunciar la feminització de la pobresa, el fet que les feines més mal regulades i remunerades recaiguin en les dones i la doble jornada laboral –entre la feina fora de casa i la de casa– que moltes es troben obligades a fer. Més enllà de les reivindicacions laborals, enguany la vaga també servirà per a denunciar la violència masclista, oimés ara que el moviment feminista s’ha organitzat per combatre els intents de derogar la llei de violència de gènere.

https://twitter.com/vagafeminista8M/status/1098194934065172485

Quines són les línies d’actuació de la vaga feminista?

Els eixos principals de la vaga del 8 de març són les cures, el consum, la feina, l’educació, la lluita contra violència i l’antiracisme. Els col·lectius feministes consideren que no es pot parlar d’una vaga general si, com l’any passat, no inclou també una vaga de cures, de consum i educativa.

El punt de les cures és un dels principals, perquè la càrrega de les feines domèstiques i de cura de familiars encara recau en gran mesura en les dones. Els col·lectius feministes volen fer visible una tasca poc reconeguda com aquesta, que a més, en molts casos, dificulta la vida laboral i la independència econòmica.

Pot semblar que el consum no té cap relació amb la discriminació de les dones, però va estretament vinculat a les feines de casa, i per això és un dels àmbits que es tindran presents el 8 de març. Les dones són les responsables majoritàries del consum quotidià: de comprar el menjar i els productes de neteja. Hom calcula que el 61,47% dels desplaçaments per a aquestes tasques els fan elles.

És per això que es vol reivindicar un consum combatiu, respectuós, sostenible, sense cost per al medi i amb uns models de producció que respectin drets i condicions laborals.

Quant a l’educació, es reivindica la necessitat de tenir-ne una de pública, gratuïta, laica, feminista, lliure d’homofòbia, que eduqui en coresponsabilitat i que inclogui l’educació afectivo-sexual completa i diversa al currículum. També es vol eliminar el biaix de gènere en les carreres i les sortides professionals i implantar protocols d’actuació efectius en els casos d’assetjament sexual.

Enguany, a més, la mobilització vol reforçar la perspectiva antiracista i anticolonial, una visió que ha de travessar totes les qüestions de la vaga. Així doncs, s’inclouen en les reivindicacions la repulsa als CIE, la llei d’estrangeria, la xenofòbia, la islamofòbia i la discriminació ètnica.

Un dia sencer de vaga o només dues hores?

L’any passat, la UGT i CCOO no van convocar vaga, però sí aturades parcials de dues hores per torn, equivalents al temps que les dones treballen cada dia gratuïtament si hom pensa en la diferència salarial mitjana respecte dels homes. Enguany, CCOO ha decidit de repetir el format, però la UGT ha registrat una convocatòria de si més no dues hores per torn, amb cobertura de 24 hores. Han convocat vaga general de tota una jornada sindicats com ara Intersindical Valenciana, Intersindical-CSC, CNT, IAC, CGT, SEPC, USTEC i COS.

L’empresa pot prendre mesures contra les treballadores que facin vaga?

Com que la vaga és convocada pels sindicats, és completament legal i registrada, com qualsevol altra. Tindrà repercussions en el sou segons les hores de vaga, però les empreses no poden acomiadar les treballadores ni aplicar-los cap mesura disciplinària pel fet d’haver-hi participat ni poden exigir-los que avisin amb antelació.

Per què una vaga d’estudiants?

Sindicats de l’ensenyament, com el SEPC o l’USTEC, també s’hi han adherit. Pot sorprendre la decisió, atesa la dimensió laboral de la vaga i del 8 de març, però es considera que l’escola, pel poder transformador que té, és on la lluita per la igualtat hauria d’adquirir més força. La transmissió de valors per part del professorat i l’esforç per a fer visibles les aportacions de les dones al coneixement són dos factors clau per a impulsar el feminisme als centres educatius. Ensenyar a les nenes que poden tenir les mateixes oportunitats laborals que els nens i que no hi ha cap ofici a què no puguin aspirar és un altre objectiu de l’ensenyament.

Però aquestes fites encara no s’han complert o tan sols parcialment. Malgrat la introducció de la dona en el món universitari i laboral aquestes darreres dècades, moltes carreres continuen essent majoritàriament masculines i la presència de les dones als llibres de text és molt reduïda: tan sols el 7,5% dels referents científics i culturals són dones. La vaga femenina d’estudiants pretén posar aquestes mancances damunt la taula.

Pot tenir conseqüències acadèmiques?

No assistir a classe el 8 de març de cap manera no ha de tenir conseqüències en les qualificacions dels estudiants (ni a secundària ni a la universitat). Si hi ha un examen previst aquell dia, cal canviar-lo o deixar l’opció de fer-lo un altre dia, segons els sindicats.

Vaga del consum

Pot semblar que el consum no té cap relació amb la discriminació de les dones, però va estretament vinculat amb les feines de casa, i per això és un dels àmbits que es tindran en compte el 8 de març. Les dones són les responsables majoritàries del consum quotidià: de comprar el menjar i els productes de neteja. Es calcula que el 61,47% dels desplaçaments per a acomplir aquestes tasques el fan les dones. Per tant, aturar el consum és una altra manera de reivindicar aquesta feina invisible. Els col·lectius feministes, doncs, insten a comprar només allò que sigui necessari durant el 8 de març o, si pot ser, no comprar res.

Vaga de cures

Els col·lectius feministes i els sindicats també animen les dones a desentendre’s de les feines de casa i de les feines relacionades amb la cura dels familiars el 8 de març. Malgrat que en molts casos és difícil, animen a deixar, tant com sigui possible, totes aquestes tasques als familiars propers.

I si sóc home, què?

Tot i ser una vaga de dones que serveix per a reivindicar-ne els drets i palesar-ne la feina, els homes també poden donar-hi suport. Com que és previst que les dones facin una aturada, els homes que vulguin defensar la vaga poden cobrir-les en l’entorn laboral i estudiantil, tenir cura dels familiars i assistir a les mobilitzacions.

Legalment, els homes poden fer vaga. Tanmateix, els col·lectius feministes alerten que si també la segueixen perd el sentit, que és de comprovar com es paralitza el món quan les dones s’aturen.

Serveis mínims:

Transport públic

A Catalunya, els trens de Rodalia i regionals de Renfe funcionaran al 33% durant tot el dia, i els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) al 50% en hores punta –de les 6.30 a les 9.30 i de les 17.00 a les 20.00– i al 25% en la resta.

El metro i el tramvia de Barcelona i els serveis de Transports de Barcelona operaran al 50% en hores punta i al 25% en la resta. Els altres transport de viatgers urbans i interurbans i el servei d’autobús que uneix la ciutat amb l’aeroport de Barcelona oferiran la meitat del servei habitual.

Al Ferrocarril de la Generalitat Valencià (FGV), els serveis mínims seran del 25%, igual com als autobusos.

Ensenyament

Al País Valencià, la Generalitat ha establert en tots els centres educatius la presència d’una persona responsable de l’equip directiu. A infantil i primària, un professor per cada vuit aules. A la secundària obligatòria, un professor per cada deu aules, i en l’educació especial, un per cada cinc.

Al Principat, els centres docents públics i privats no universitaris i les escoles bressol comptaran amb una persona de l’equip directiu per centre de treball, a més d’un docent per cada sis aules d’infantil i primària; un professor per cada quatre aules als centres d’educació especial, i un terç de la plantilla en les escoles bressol i en menjadors i activitats complementàries.

Sanitat

Al País Valencià, en l’assistència sanitària a les sales d’hospitalització, serveis centrals urgents, quiròfan d’urgències, portes d’urgència, cuines, manteniment i centraleta de telèfons l’horari serà com el d’un diumenge. Hi haurà serveis de jornada habitual en diàlisi, radioteràpia, programa de trasplantaments, unitat de cures intensives (UCI) i unitat de reanimació.

En farmàcia hospitalària, quiròfans programats, oncologia, unitat d’hospitalització a domicili i hospital de dia el servei serà del 50% i del 25% en consultes externes preferents.

En centres de salut i d’especialitats es mantindran els serveis propis d’un dissabte, mentre que en atenció domiciliària i en centres de transfusions els serveis seran del 50%.

En la sanitat pública del Principat, el servei d’urgències i les unitats especials –com vigilància intensiva (UCI), coronàries, d’hemodiàlisis, neonatologia, parts, radioteràpia i quimioteràpia– mantindran el funcionament normal i s’hi hauran de garantir els tractaments de necessitat vital, segons criteri professional.

També s’haurà d’atendre l’activitat quirúrgica que no es pugui retardar derivada de l’atenció urgent i greu, i s’haurà de respectar el dret de ser atès de tot pacient ingressat, a més del transport sanitari d’urgències.

En els centres d’assistència extrahospitalària, es garantirà l’assistència urgent durant l’horari habitual de cada centre, amb el 25% de la plantilla, i el servei de neteja mantindrà l’activitat normal a les àrees d’alt risc.

En l’assistència sanitària als centres privats, s’establiran els mateixos serveis mínims que en la pública, menys als centres d’assistència extrahospitalària, en els quals es mantindrà el personal imprescindible per a garantir l’assistència urgent i que no es pugui retardar durant l’horari habitual de cada centre, com en un dia festiu.

Els serveis farmacèutics operaran amb el personal que presti serveis en els torns de guàrdia i de nits, i les farmàcies de guàrdia i de nit mantindran els torns.

Emergències

A Catalunya, l’atenció telefònica a urgències i emergències prestarà el 85% del servei, i el subministrament d’energia elèctrica, gas i aigua potable, enllumenat públic i tractament d’aigües residuals funcionarà en instal·lacions i reparacions que no es puguin ajornar.

L’extinció d’incendis tindrà el funcionament d’un dia festiu, i el transport de mercaderies es garantirà quan sigui imprescindible per a proveir els establiments sanitaris i farmàcies i més serveis inajornables.