Fi de la vaga de fam per Gaza, una “espurna” que vol impulsar més accions

“Pleguem perquè ja hem arribat on podíem arribar”. Gabriela Serra, Llum Mascaray i Martí Olivella han acabat avui la vaga de fam per la pau a Gaza amb un balanç positiu. Els tres vaguistes han fet avui el ritual de trencament del dejuni després de quinze dies. Aquesta acció no-violenta pretenia contribuir a un posicionament immediat del govern espanyol per a posar fi al comerç d’armes amb Israel i donar suport a la denúncia de Sud-àfrica per genocidi a Gaza davant de la Cort Internacional de Justícia de l’ONU. Unes dues-centes persones els han rebut a l’Església de la Nostra Senyora de la Victòria de Barcelona amb abraçades, aplaudiments, plantes i flors d’agraïment i crits de “Palestina, Llibertat”.

Serra, força animada i ironitzant en alguns moments, ha fet el discurs més polític, i ha explicat que la decisió de començar la vaga ha tingut a veure amb el “cansament per dècades d’ocupació, apartheid, assassinats i racisme”. “Volíem trencar amb la impotència. Quan la sentim, ens diem a nosaltres mateixos que no podem fer res. Si no alcem la veu, també som còmplices”. També ha fet una crida a humanitzar els ciutadans de Gaza, a entendre que no són números. “En aquest món regit pel mercat estem acostumats a posar números a les coses, en comptes de posar-hi noms. Tots els palestins tenen nom, desitjos i esperança.”

També ha explicat que volien que aquesta acció fos “una espurna que ajudés”, i que estan sorpresos de tot el que s’ha mogut arran d’aquesta iniciativa. “Acabem perquè pensem que aquella flameta que volíem encendre ja l’hem encès. Cal activar coses de manera imaginativa, segons les possibilitats de cadascú. No cal fer grans coses, cal fer coses. No cal fer coses multitudinàries, cal fer coses amb gent. Volem que no acabi res, sinó que hi hagi continuïtat. La pau a Palestina no l’hem perdut, queda per guanyar”.

Mascaray també ha volgut agrair tot el suport rebut durant la vaga, especialment en àmbits com ara l’assistència mèdica o el suport per part de la Fundació Migra Studium. Els activistes han necessitat la supervisió d’un metge, el suport d’una infermera i la participació de trenta persones voluntàries. També han detallat que, en aquests quinze dies, han rebut la visita d’unes quatre-centes persones, el suport de dues-centes entitats i han sabut que s’han enviat mil cartes al ministre d’Exteriors, José Manuel Albares per acabar aquest comerç d’armes, prohibit per la legislació espanyola en països en conflicte o que vulneren drets humans.

Olivella ha assenyalat les contradiccions del PSOE en aquest sentit. Malgrat que Albares va assegurar que des del 7 d’octubre no s’ha produït cap venda d’armament a Israel, ha demanat un embargament real i total. “Hi ha contractes des de fa anys i duraran anys. Cal fer un embargament d’aquests contractes i no fer-ne de nous.” També ha recordat que aquesta no és l’única vaga de fam impulsada per la pau a Gaza: a Manresa es farà un dejuni de tres dies i, al Canadà, des del sector cultural també se n’ha impulsat una. “Encantats que tothom contribueixi amb acabar aquesta barbaritat”, ha dit. “Finalitzem la vaga de fam, però no la campanya per aconseguir la pau”.

Olivella també ha valorat el ressò de la vaga per part de diversos mitjans de comunicació. Ha explicat que, malgrat que és un tema del que costa que la premsa n’informi de manera massiva, han aconseguit que es publiquin entre quaranta i cinquanta peces. “Hem aconseguit exercir pressió”. Pel que fa als partits polítics, han destacat el suport d’En Comú Podem-Sumar, ERC, CUP, Junts i el PSC.

Per últim, el representant de la comunitat palestina de Catalunya, Salah Jamal, ha volgut agrair-los el “gran esforç i l’enorme solidaritat i entrega” amb el poble palestí, i ha dit que l’acció “ha remogut consciències, avivat simpaties i ha aconseguit pressionar les institucions”. Després d’aquest agraïment, els vaguistes han trencat el dejuni bevent-se un suc de poma rebaixat amb aigua.

Una vegada finalitzat l’acte, vaguistes i assistents s’han dirigit a la plaça de Sant Jaume, on s’han cantat cançons de dol per Gaza amb un grup de dones Palestines i on s’ha volgut denunciar la matança d’infants de manera simbòlica.