Vaga a les escoles en defensa de la immersió: les claus d’una nova jornada de mobilitzacions

Convocada una altra jornada de vaga a les escoles del Principat. Aquesta vegada se centra en la defensa del model d’immersió lingüística, i no ha estat una convocatòria unitària. Els sindicats convocants són la USTEC-STEs, el SEPC, COS i la Intersindical i és una vaga adreçada a tota la comunitat educativa: docents, estudiants i personal d’administració i serveis, als centres públics i concertats.

La vaga refusa la sentència que imposa un 25% de castellà a les escoles i la demanda principal per al govern és que el Departament es comprometi, amb mesures concretes, a blindar la immersió lingüística. Els sindicats demanen al Departament d’Educació, amb Josep Gonzàlez-Cambray al capdavant, que el model que s’apliqui a tots els centres sigui únic, d’immersió total en català, i que la decisió d’aplicar-lo no hagi de dependre, en última instància, de les direccions, sinó que la responsabilitat recaigui en el Departament. El termini per a complir la sentència del TSJC acaba divendres. Quan s’acabi, el govern espanyol podrà demanar l’execució forçosa de la sentència, com a part demandant. Segons fonts del TSJC, també hi podria haver tercers que la demanessin si acreditessin “perjudici objectiu” pel no compliment de la sentència.

“No denunciem només la manca de resposta a la sentència, sinó el fet que la immersió no s’ha arribat a aplicar mai”, explica Roger Castellanos, secretari de comunicació de la Intersindical Educació. Els sindicats denuncien que hi ha hagut manca de control real del compliment de la immersió, però, sobretot, posen el focus en la necessitat d’introduir canvis legislatius per a blindar-la. “Si hem arribat fins aquí és perquè no han legislat mai la immersió com l’havien de legislar. Si haguessin desplegat una llei o un decret que la situés com a model d’escola catalana seríem en una altra conjuntura”, afegeix Iolanda Segura, portaveu de la USTEC-STEs. “La Llei d’Educació de Catalunya en parla, però diu que ‘el català serà normalment la llengua vehicular’. Hauria de dir ‘l’única’, regular-ho bé perquè no hi hagi espai per a dubtes i ambigüitats.”

Demanen que el Departament elabori un projecte lingüístic únic que situï el català sempre com a única llengua vehicular i al qual es vinculin els projectes lingüístics de tots els centres, que siguin responsabilitat directa del conseller. “Els centres tenen autonomia per a elaborar els seus projectes lingüístics d’acord amb el context. Però si hi ha una ofensiva judicial, caurà sobre el centre, no pas sobre el departament. I si dónes marge als centres de no fer efectiva la immersió, es podria aplicar la sentència per la porta del darrere”, lamenta Segura. “Si l’administració et diu que has de fer aquest projecte lingüístic et sents protegit. Si et diuen ‘fes el que vulguis’, tens por de rebre una ofensiva judicial i una ofensiva social, de les famílies.”

La resposta del govern

Avui el govern ha anunciat una resposta a la sentència del TSJC: un decret que regularà el règim lingüístic educatiu que ha d’enfortir el català a l’escola, i que no concretarà percentatges de català i castellà. El govern ha obert una consulta pública prèvia a la redacció del decret, però Cambray no ha aclarit pas de quina manera aquest decret blindarà legalment la immersió arran de la sentència del TSJC.

Aquest decret serà l’instrument jurídic que desenvoluparà el títol segon de la llei d’educació de Catalunya (LEC) sobre règim lingüístic. Cambray ha dit que ha dotar de més seguretat jurídica els projectes lingüístics dels centres, que no s’hauran de modificar.

El conseller ha explicat que el decret tindrà en compte les noves maneres d’educar i la realitat sociolingüística de cada centre, i que una vegada publicat tindrà dotze mesos de termini d’aplicació. Aquesta consulta prèvia a l’elaboració del decret durarà un mes. El decret garantirà a tota la població escolar “el compliment del deure i l’exercici del dret de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà”. Precisament, els coneixements de castellà eren un dels arguments del TSJC per a justificar l’aplicació del 25%.

Sobre la responsabilitat davant de la sentència, Cambray ha dit que ja va dir als tribunals que a qui s’havien d’adreçar és al conseller. “No hi ha res per a argumentar que hi ha hagut passivitat per part del departament.”

Cambray també ha anunciat que el govern se suma a les mobilitzacions en contra la sentència que imposa un 25% de castellà a les aules.

Més enllà del 25%: el català als nous currículums

Els sindicats també han expressat preocupació per l’esborrany dels nous currículums, que preveu una reducció de les hores de llengua catalana i llengua castellana, entre més assignatures. Temen que la introducció d’hores de gestió autònoma –que cada centre pot dedicar a necessitats diferents, segons cada cas–, poden anar en detriment del català si no es blinda el model lingüístic. “En aquestes hores es pot potenciar el català, o no. En un entorn catalanitzat potser es volen fer més hores en castellà, i això pot anar en detriment del català”, defensa Segura.

En línies generals, hi ha una reducció del 15% de les hores de cada matèria, tret d’aquelles en què la llei espanyola no permet de fer més reduccions, com és el cas de religió. En la distribució final, hi ha matèries que guanyen hores i matèries que en perden. Entre les que en perden hi ha llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura de primer a tercer d’ESO, que en el primer esborrany tenien 280 hores i ara passen a 245. En canvi, en guanyen biologia i geologia; educació plàstica, visual i audiovisual; física i química; música; geografia i història; i tecnologia i digitalització. A quart d’ESO, es recuperen 35 hores per a educació i valors ètics i matemàtiques també guanya hores.

Els sindicats recorden que el català ja es troba en una situació crítica a l’escola i avisen que, si no s’actua contra la sentència del 25%, pot acabar en un nivell residual. De fet, ahir el Síndic de Greuges va alertar que l’aplicació de la sentència agreujaria les disfuncions del sistema educatiu. Ho va explicar després de presentar l’informe “Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya”, segons el qual a l’educació primària el català és llengua d’ús a les aules un 62,1%, el castellà la d’un 33,% i l’anglès (o altres llengües estrangeres) la d’un 4,7 %. I a l’educació secundària obligatòria, el català és la llengua d’ús un 60,6 % de la jornada escolar, el castellà d’un 32,9 % i l’anglès d’un 6,4 %. Més enllà de l’aula, la llengua d’ús al pati és majoritàriament el castellà, especialment a secundària.

Un març de vagues a l’educació

Aquesta vaga va ser convocada abans de la vaga de cinc dies –15, 16, 17, 29 i 30 de març– que tenia diverses reivindicacions: l’avançament del calendari escolar, més diàleg amb els professors en la proposta de nous currículums, la reversió de les retallades… La defensa d’una escola en català també era un dels punts de la protesta, però els sindicats convocants de la vaga del dia 23 van considerar que quedava massa diluït i que calia mantenir la convocatòria un dia específic per a poder denunciar la sentència del 25% i defensar el model educatiu català.

“Hem planejat aquest mes de març com un mes de gran mobilització. Ens fem càrrec que és un sacrifici, però és un moment imprescindible i pensem que hi haurà bona participació”, explica Roger Castellanos. A banda la jornada de vaga, també s’han convocat mobilitzacions: a les 8.00 és previst que es formin els piquets informatius; a les 12.30 manifestacions a Barcelona (plaça d’Urquinaona), Girona (plaça de Pompeu Fabra), Tarragona (plaça de la Imperial Tàrraco) i Lleida (plaça de Víctor Siurana); i a les 19.00 manifestacions a diverses ciutats. Quant a aquestes concentracions del vespre, a Lleida ja és previst que es faci a la plaça de la Paeria i a Girona a la plaça del Vi.