14.03.2022 - 21:02
|
Actualització: 14.03.2022 - 22:02
Encara no fa ni un any que el govern de Pere Aragonès va prendre possessió i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ja ha aconseguit que la comunitat educativa convoqui una de les mobilitzacions més importants d’aquests últims anys. És una vaga de docents de cinc dies (15, 16, 17, 29 i 30 de març) i que afecta infantil, primària i secundària. Té un suport molt ampli: la convoquen els sindicats USTEC-STES, UGT, CCOO, ASPEPC-SPS, Intersindical Educació, CGT i USOC, i s’hi han afegit els sindicats més representatius de l’escola concertada –USOC, UGT i CCOO– els dies 15 i 16 de març. Avui fins i tot farà vaga el personal d’administració i serveis del Departament d’Educació.
L’esclat de la indignació dels docents que ha acabat en la convocatòria de vaga va ser l’anunci públic de l’avançament del calendari escolar sense haver-lo negociat abans amb la comunitat educativa, però s’ha afegit a un malestar previ pel sobreesforç que ha implicat la pandèmia i el llarg endarreriment en la reversió de les retallades de la crisi econòmica anterior. Si a tot plegat s’hi afegeix el canvi en el currículum educatiu i el silenci del Departament sobre com mantenir la immersió lingüística després de la sentència del Tribunal Suprem espanyol que imposa un mínim del 25% de castellà, el còctel és explosiu i fa preveure una mobilització multitudinària.
“S’ha abusat massa de la vocació, però arriba un moment que té un límit. No demanem que ens millorin les condicions laborals, sinó les que teníem abans del conjunt de mesures per la crisi econòmica”, denuncia Iolanda Segura, portaveu de l’USTEC. Descriu així la irritació i descontentament dels professors: “És un clam que ha esclatat de manera contundent i bastant multitudinària. Tot té un límit i durant molts anys hem suportat mesures que ens han anat retallant condicions, qualitat educativa i atenció a l’alumnat. Tot plegat s’ha anat acumulant, la pandèmia ha posat en evidència les mancances del sistema i ha desgastat molt emocionalment els docents.”
Diu que les mancances evidenciades per la pandèmia s’han cobert a còpia del sacrifici del personal dels centres i que ara justament necessitaven tranquil·litat per a planificar el curs vinent amb normalitat. “Amb la covid hem hagut de batallar per qüestions sanitàries molt bàsiques”, diu Roger Castellanos, de la sectorial d’Educació de l’Intersindical-CSC. “Hem hagut d’assumir condicions molt complicades amb l’ús de les màscares i la ventilació. Hi ha hagut moltes ordres i contraordres, instruccions confuses, manca de material de protecció…”, enumera. I tot plegat, sense el diàleg i la negociació adequades amb els sindicats de professors.
La manca de diàleg del departament que dirigeix Gonzàlez-Cambray és la benzina que ha encès els sindicats. De fet, va arribar a dir que si hagués portat a debat l’avançament del calendari no s’hauria arribat a prendre cap decisió. “El que ha originat la mobilització és aquesta actitud autoritària, impositiva, superba i poc dialogant, i la campanya de desprestigi que ha fet aquests dies”, diu Segura. Veu en la manera de procedir del conseller una maniobra per provocar els sindicats i distreure l’atenció sobre altres punts candents: la gestió de la sentència del 25% de castellà i els canvis de currículum, que també susciten molt de descontentament entre els docents. “Sabia perfectament que amb l’anunci d’aquesta mesura generaria més reacció nostra i podria fer una campanya de desprestigi perquè és el que dóna més mala premsa. Que la gent pensaria que ens queixem per les vacances, tot i que no és així, perquè comencem el primer de setembre igualment.”
Silenci sobre com respondre a la sentència del 25% de castellà
Malgrat que la vaga de cinc dies inclou més reivindicacions, no es passa per alt l’atac al català que implica el trencament de la immersió lingüística per l’ordre de fer un mínim del 25% de classes en castellà. El 23 de març hi ha convocada una vaga específica per aquesta qüestió, però també serà molt present durant els primers dies de mobilització. “No tenim cap resposta sobre la sentència del 25% de castellà i fa temps que demanem què hem de fer: si han de ser els directors i els docents qui donin la cara, o serà el departament que blindarà i oferirà una cobertura als seus treballadors”, denuncia Castellanos.
Ara com ara, diu, és una incògnita saber com pretén entomar el departament aquesta ofensiva: “L’única cosa que ha dit és que defensen la immersió lingüística, però hi ha la sentència i ja tenim uns quants centres que s’han trobat amb la imposició d’introduir el castellà en unes aules, i al costat una colla de centres que s’han declarat insubmisos. Ja n’hi ha prou, hem de demostrar que hi ha un contingent molt important de la comunitat educativa decidit a manifestar el nostre desacord.”
Sensació d’una vaga històrica
Els sindicats creuen que encaren uns dies de mobilització històrica, potser la vaga educativa més important d’aquests darrers deu anys. “És una vaga molt grossa perquè això que passa és molt gros”, diu Castellanos, que veu els professors més mobilitzats que mai.
“Els claustres estan molt empipats i fins i tot han reaccionat les direccions, que habitualment no acullen bé les vagues”, diu Segura. N’és un exemple el comunicat del 100% de les direccions dels instituts públics de la delegació de les Comarques Gironines que critiquen la gestió del Departament d’Educació. “Ells parlen d’un paquet de canvis de transformació del sistema educatiu, però per a nosaltres són de desballestament i privatització del sistema educatiu públic sense cobrir les necessitats que té realment”, denuncia Segura.