‘Voldríem evitar la vaga com fos. Volem tornar a les consultes, però amb unes altres condicions’

De dimarts a les vuit del matí fins divendres a les vuit del vespre, els 5.900 metges de família i especialistes del Principat són cridats a la vaga d’atenció primària convocada per Metges de Catalunya. El sindicat, majoritari en el sector, denuncia que el sistema sanitari ja estava molt perjudicat per l’efecte de les retallades, però que la pandèmia ha significat un sobreesforç que ha evidenciat les mancances i n’ha aprofundit els problemes. Que hi ha motius per a fer una aturada, és un consens assumit per tots els actors, però l’estat actual de la pandèmia del coronavirus, amb el risc de rebrot disparat, presenta dubtes sobre la idoneïtat de fer ara una vaga de metges. Aquests darrers dies, Metges de Catalunya ha manifestat repetidament la voluntat d’evitar de fer aquesta vaga si s’arribava a un acord amb l’Institut Català de Salut (ICS), però consideren que la situació actual no és assumible i els aboca a l’aturada. ‘Fer ara una vaga va en contra dels nostres principis, vam haver de debatre molt per convocar-la, però hem de fer-la per no ser còmplices de la situació actual. La gent ha de saber que pot quedar-se sense metge.’ Ho diu a VilaWeb la metgessa de família Elena Bartolozzi, secretària del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya i membre del comitè de vaga.

Els serveis mínims pactats estableixen que durant la vaga hi ha d’haver un funcionament normal de les urgències. A més, els dos primers dies de vaga haurà de treballar, com a mínim, un quart de la plantilla; i els dos altres dies, un terç. Bartolozzi diu que, segons on, amb aquests serveis mínims hi haurà garantits més treballadors que els que hi ha hagut durant l’estiu: ‘Com que es preveia un rebrot a la tardor, ens van fer agafar les vacances a l’estiu, però el rebrot va arribar en ple juliol i ens vam trobar amb un augment de casos sense metges.’ De totes maneres, la metgessa de família insisteix que ells preferirien no haver de fer la vaga i demana a l’ICS un acord. ‘Voldríem evitar la vaga com fos. Volem tornar a les consultes, però amb unes altres condicions’, diu.

Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, és prou gràfic quan diu que ‘la situació de cansament físic i emocional és tan gran que tot i sabent que el moment no és l’idoni, hi ha metges disposats a fer vaga sense fixar-se gaire en les reivindicacions concretes, però com a catarsi’. Deixa clar que el col·legi mai no valora les convocatòries de vagues, però recorda que el codi deontològic dels metges diu que la vaga és l’última eina a emprar i que s’ha de ponderar molt bé quins efectes tindrà en l’assistència sanitària als ciutadans. ‘Amb la situació a l’alça de la pandèmia hem de saber llegir què fer’, diu, i apel·la a Metges de Catalunya a saber lligar les reivindicacions amb l’estat de la pandèmia. ‘Que hi hagi aquell diàleg que faci que s’eviti la vaga’, afegeix. Amb tot, demana ser conscients del context que ha portat a aquesta convocatòria i reivindica la necessitat d’emprendre una transformació del sistema sanitari que resolgui les mancances.

Una vaga a tot el sector sanitari

El sindicat Infermeres de Catalunya s’ha desmarcat de la convocatòria de vaga a la primària i defensa en un comunicat la necessitat de fer una vaga de tot el sector de la sanitat, no tan sols d’un dels sectors. ‘No hem de sectoritzar les demandes. La sanitat és una cadena on tots els esglaons són igual d’importants i, si un falla o no té prou força, la resta cau al darrere’, diu el text. Així mateix, remarquen que veuen del tot necessària una vaga indefinida de tots els professionals sanitaris del sistema de salut. ‘La situació és insostenible per a tots i cal aturar d’una vegada la situació límit en la qual ens trobem, abans que sigui irremeiable’, afegeixen.

En una línia similar, el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) comparteix que de motius per a fer vaga n’hi ha, però no veu clar que sigui el moment ni que, si es fa, hagi de ser només per a l’atenció primària. La seva presidenta, Meritxell Sánchez-Amat, destaca que hi ha molt de malestar als equips i que molts es troben en situacions molt crítiques, però que l’atenció primària ‘necessita una mobilització de tots els seus professionals i no d’un sol col·lectiu’. ‘Estem esgotats, sense energia després d’aquests mesos i tot el que hem passat, volem tenir cura de la població, tornar a atendre-la més enllà de la covid i per a això necessitem l’equip’, afegeix.

‘Col·lapse físic i mental’

Bartolozzi, de Metges de Catalunya, defensa la necessitat de fer la vaga per la situació que es viu a l’atenció primària, que descriu com un sistema sostingut a les espatlles d’uns facultatius com més va més ofegats per la sobrecàrrega de feina i la incapacitat d’atendre els pacients de la millor manera. ‘Som en una situació de col·lapse físic i mental. Hi ha companys que surten plorant perquè tenen la sensació que no han fet bé la feina’, denuncia. En aquest mateix sentit, un estudi de la Fundació Galatea, el Col·legi de Metges de Barcelona i les professores Núria Mas (IESE) i Judit Vall (IEB-UB) assenyala que el 31,7% dels metges d’atenció primària ha pensat a abandonar la professió a causa de l‘impacte de la pandèmia en la salut física i emocional. L’estudi també indica que el 48,4% dels professionals de la primària se sent més cansat i menys preparat per a una segona onada de coronavirus i que afronta amb més pessimisme els mesos vinents. Bartolozzi denuncia que l’estrès a la primària no és nou –motiu pel qual ja es va fer una vaga el 2018–, però que l’arribada de la pandèmia ha extremat les mancances.

Al març, amb tot el sistema sanitari en tensió, els CAP es van reinventar per transformar l’atenció sanitària i oferir-la de manera no presencial. ‘A l’abril vam avisar que, si es perllongava, afectaria el sistema sanitari. Ens anem trobant amb malalties greus perquè anem tard a l’hora de tractar-los’, diu. En aquest sentit, insisteix molt a destacar la importància de l’atenció presencial, perquè amb la telefònica és molt més difícil de fer un diagnòstic acurat dels pacients.

Per tot plegat, les reivindicacions de la vaga se centren en la necessitat de contractar més metges i d’oferir-los més bones condicions per a evitar la fugida de talent cap a territoris limítrofs. I, de fet, bona part de les demandes ja es recollien en l’acord de sortida de la vaga del 2018, que denuncien que no s’ha desplegat del tot. Per la seva banda, en un comunicat molt crític amb la vaga convocada, l’ICS defensa que ‘afirmar com fa el sindicat que no es compleixen alguns mínims serrells de l’acord de sortida de vaga quan ni tan sols s’han complert els dos anys estipulats per la seva implantació, és, com a mínim, desafortunat’. Així mateix, diu que s’ha satisfet el gruix de l’acord i detalla les millores laborals i econòmiques que, segons diuen, s’han aplicat.

L’ICS defensa que la plantilla s’ha incrementat progressivament i que, entre l’agost del 2019 i l’agost del 2020, el personal d’atenció primària equivalent a jornada completa ha crescut un 4,58%, la majoria sanitaris. Paral·lelament, l’ens públic reivindica el pla de reforç de l’atenció primària anunciat pel CatSalut, dotat amb més de 300 milions d’euros fins el 2022. I la contractació de 3.800 professionals, un 17% més, 1.400 dels quals per a abordar la covid-19 i 2.400 d’altres especialitats per a cobrir l’augment de demanda. Finalment, i parlant de salaris, l’ICS reitera que s’esforça a millorar les retribucions i ha posat d’exemple que el salari mitjà dels metges era de 54.062 euros anuals el 2014, mentre que el 2019 havia pujat a 68.905 euros.

Aquest comunicat ha corregut per grups de WhatsApp de metges d’atenció primària i, segons que diu Bartolozzi, l’afirmació que el salari mitjà és de 68.905 euros anuals és el que més ha indignat. ‘És a anys-llum de la realitat, tinc el WhatsApp ple de nòmines dels companys que ho demostren’, diu.

S’afegeix a les vagues dels MIR i de transport sanitari

La vaga a l’atenció primària s’afegeix a la que fan els metges interns residents (MIR) de fa dies. Justament, aquesta setmana van convocar una nova tongada de vagues els dies 19, 20, 21, 22 i 23 d‘octubre. A més, van avisar que si no hi havia pacte, la vaga de cinc dies es repetiria cada tres setmanes de manera indefinida. Entre les principals millores que reclamen, en matèria formativa, hi ha la garantia que el 15% de la jornada ordinària es destini a la formació no assistencial; i una proporció màxima d‘un metge per cada quatre residents. Així mateix, demanen una jornada ordinària de 35 hores setmanals, com passa a la resta de l’estat espanyol, i un màxim de 48 hores de treball setmanal entre la jornada ordinària i les guàrdies.

D’altra banda, des d’ahir, els 5.000 treballadors del transport sanitari a Catalunya són cridats a participar en una vaga indefinida contra la decisió de la patronal ACEA de fer una retallada salarial que encara no s’ha quantificat, però que ja s’ha avisat que s’aplicarà a la nòmina d’aquest mateix mes.