03.08.2024 - 21:40
|
Actualització: 05.08.2024 - 22:53
The Washington Post · Leo Sands i Bryan Pietsch
Durant anys, el Kremlin havia insinuat que, a l’hora d’explorar possibles intercanvis de presoners amb els Estats Units i els seus aliats, hi havia un nom clau a la seva llista: Vadim Kràssikov.
Kràssikov, assassí convicte, complia cadena perpètua a Alemanya per l’assassinat d’un dissident txetxè en un parc de Berlín l’any 2019. Un tribunal alemany va sentenciar que el més probable és que Kràssikov hagués mort la víctima per ordre de l’FSB, l’agència d’intel·ligència russa.
Dijous, Kràssikov va ser alliberat en el marc d’un ampli intercanvi de presoners entre Rússia i els Estats Units i els seus aliats. L’acord també va comportar l’alliberament d’uns quants nord-americans retinguts per Rússia. En aquest grup es troba Evan Gershkovich, periodista del Wall Street Journal retingut a Rússia d’ençà del març del 2023.
Max Bergmann, director del programa d’Europa, Rússia i Euràsia del Centre d’Estudis Internacionals i Estratègics, un think-tank amb seu a Washington, explica que l’alliberament de Kràssikov envia un missatge ferm que el Kremlin anirà fins allà on calgui per protegir els seus lleials lacais.
“És un cas de gran volada”, explica Bergmann en una entrevista feta abans que es conegués la notícia del bescanvi de presoners, tot afegint-hi que mostrava l’abast mundial de Rússia en la persecució dels dissidents. “Indica que, si ets dissident de Rússia i vius a Occident, Rússia pot arribar fins a tu”, afegeix.
Condemnat per un “assassinat d’estat”
Kràssikov, de 58 anys, va néixer al Kazakhstan abans de traslladar-se a Sibèria amb la seva família en la dècada del 1980, segons una investigació de Bellingcat, The Insider i Der Spiegel.
El 2013, les autoritats russes van vincular-lo amb un altre assassinat, segons una investigació de Bellingcat. Tenia una ordre de detenció de la Interpol que fou retirada el 2015. Kràssikov va anar a viure a Moscou el 2019, també segons Bellingcat.
El matí del 23 d’agost de 2019, al Kleiner Tiergarte –un petit parc al centre de Berlín– Zelimkhan “Tornike” Khangoshvili, ciutadà georgià i d’ètnia txetxena, va rebre tres trets d’algú que l’havia seguit amb bicicleta.
Un tribunal alemany va concloure que l’assassí era Kràssikov. Els testimonis van declarar que Kràssikov es va acostar a Khangoshvili per darrere, li va disparar dues vegades al cos i, una volta havia caigut a terra, el va rematar amb un tret al cap.
Kràssikov va ser declarat culpable d’assassinat i condemnat a cadena perpètua per un tribunal de Berlín el 2021. El crim, segons els fiscals alemanys, va ser un assassinat polític ordenat pel Kremlin, “un assassinat patrocinat per l’estat”, i una “greu violació de la legislació alemanya i de la sobirania d’Alemanya”.
Els advocats de Kràssikov van al·legar que el seu client no era Kràssikov ni tampoc un assassí a sou, sinó un enginyer anomenat Vadim Sokolov sense vincles amb el govern rus.
Sembla que Putin va fer-ne referència com a “patriota”
Hi ha molts agents russos condemnats i empresonats a tot el món, però sembla que Moscou té un interès especial a enviar un missatge polític amb l’alliberament de Kràssikov.
“Es veu que si ets un assassí rus i mates algú un matí en una gran ciutat europea, Rússia intentarà d’assegurar-se que tornes a casa i farà tot allò que sigui necessari per alliberar-te, fins al punt de prendre com a ostatges persones innocents”, afirma Bergmann.
Les autoritats russes ja havien insinuat que volien recuperar Kràssikov. En privat, uns quants càrrecs implicats en les negociacions havien expressat en termes directes el desig del Kremlin de repatriar-lo com a part d’un intercanvi de presoners, segons que van declarar abans dels fets a The Washington Post.
En una possible referència a Kràssikov al febrer, Putin va destacar el cas d’un “patriota” anònim que complia condemna en un país aliat dels Estats Units, en resposta a una pregunta de Tucker Carlson sobre l’empresonament de Gershkovich. “Aquesta persona, per sentiments patriòtics, va eliminar un bandit en una capital europea”, va dir Putin, en una aparent vinculació del cas de Kràssikov amb el de Gershkovich.
Un ajudant del difunt cap de l’oposició russa Aleksei Navalni explica que els negociadors havien esmentat Kràssikov en unes converses que havien tingut enguany per a aconseguir l’alliberament de Gershkovich, l’ex-soldat nord-americà Paul Whelan i el mateix Navalni. Aquestes negociacions es trobaven a la fase final quan Navalni va morir en una colònia penitenciària russa el febrer, explica l’ajudant.
Alemanya s’oposa a l’alliberament
Les autoritats alemanyes no havien comentat públicament si havien considerat la possibilitat d’alliberar Kràssikov com a part d’un intercanvi de presoners.
Quan se li va preguntar en una conferència de premsa el juny, el portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors, Sebastian Fischer, es va negar a confirmar si Alemanya participava en negociacions d’intercanvi de presoners.
Quan el nom de Kràssikov es va esmentar el 2022 com a part d’un possible intercanvi, legisladors alemanys de tot l’espectre polític alemany van mostrar-s’hi en contra. Molts van assenyalar el fet que Kràssikov, que ha complert una fracció molt petita de la pena vitalícia, va ser condemnat per un assassinat descarat executat al cor de la capital a instàncies d’un estat hostil.
No obstant això, en privat, la postura d’Alemanya davant la perspectiva d’alliberar Kràssikov sembla que ha canviat amb el temps, si més no si l’alliberament s’entén com a mitjà per a alliberar de retruc Navalni. Els responsables de seguretat europeus van dir que, a mesura que la salut de Navalni es deteriorava, la reticència de Berlín per a alliberar Kràssikov es va anar esvaint. No està clar si la subseqüent mort de Navalni ha canviat els càlculs d’Alemanya.
En una conferència de premsa el febrer, el portaveu del Departament d’Estat nord-americà, Matthew Miller, es va negar a aclarir si Kràssikov havia estat inclòs en alguna proposta amb el suport dels Estats Units per aconseguir l’alliberament de Gerxkovitx.
Bergmann, que va treballar al Departament d’Estat nord-americà durant la presidència de Barack Obama, explica que l’intercanvi probablement era necessari per a alliberar a Gerxkovitx. “Hi ha un profund desig de veure lliure Gershkovich, i és clar que és un ostatge”, diu. I afegeix: “El desafiament és com equilibrar aquest desig amb el fet d’alliberar algú que està detingut per un crim.”
Robyn Dixon i Souad Mekhennet han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
