18.11.2021 - 09:58
|
Actualització: 18.11.2021 - 16:28
El nombre d’infeccions per SARS-CoV-2 entre vaccinats es pot sobreestimar si no es fan servir les proves diagnòstiques adequades, segons un estudi d’ISGlobal. L’equip investigador va trobar que alguns vaccins contra la covid poden generar anticossos capaços de reconèixer un antigen viral no inclòs en el vaccí. En un percentatge considerable d’immunitzats amb els vaccins de Pfizer-BioNTech i Moderna, que tenen com a diana la proteïna espícula del SARS-CoV-2, es detecta un augment d’anticossos capaços de reconèixer un fragment d’una altra proteïna viral –la proteïna N. Aquesta troballa inesperada té implicacions per a la detecció de suposades infeccions en vaccinats.
Tots els vaccins aprovats a la UE fan servir d’antigen la proteïna espícula del SARS–CoV-2 i, en conseqüència, indueixen la producció d’anticossos dirigits contra aquesta proteïna. Per això, per saber si algú vaccinat ha estat infectat, es mesuren anticossos contra unes altres proteïnes virals no incloses en el vaccí, com per exemple la N (nucleocàpsida). “Amb l’aparició de noves variants amb potencial per a evadir la immunitat, guanya especial importància el fet de poder mesurar el nombre de persones vacunades que s’infecten”, explica Carlota Dobaño, autora primera de l’estudi.
D’ençà del començament de la pandèmia, Dobaño i el seu equip han seguit de prop la producció i durada d’anticossos contra diversos antígens virals en dues cohorts de personal sanitari a Catalunya –SeroCov i CoviCatCentral. En aquest estudi, fet en col·laboració amb l’Institut Català de la Salut Catalunya Central, descriuen una troballa inesperada: els vaccins d’ARN missatger –Pfizer-BioNTech i Moderna– indueixen la producció d’anticossos que no solament reconeixen la proteïna espícula, sinó que també poden reconèixer una regió –la C terminal– de la proteïna N del virus.
L’equip investigador va observar que, després de la vaccinació, hi havia un augment significatiu d’anticossos IgG capaços de reconèixer el fragment C terminal de la proteïna N en un percentatge considerable de casos –en el 36% dels qui van rebre el vaccí de Moderna, i el 13% del de Pfizer. El vaccí de Moderna també va induir un augment d’anticossos capaços de reconèixer la proteïna N sencera, encara que en menys gent. “Aquest fenomen no sembla causat per una reactivació de la immunitat adquirida prèviament per una infecció, atès que es va observar tant en persones amb infecció prèvia com en persones que no havien estat infectades”, explica Gemma Moncunill, autora sènior de l’estudi.
La hipòtesi més probable, segons les investigadores, és que el vaccí amb espícula pot induir anticossos amb reactivitat creuada cap al fragment C terminal de la proteïna N.
Aquests resultats són significatius en l’àmbit de salut pública, atès que s’ha proposat de fer servir la proteïna N per detectar infeccions en persones vaccinades. “Això podria fer que hi hagi una sobreestimació de fallades del vaccí, perquè un percentatge considerable de casos es classificarien equivocadament com a infeccions asimptomàtiques”, explica Dobaño. En conseqüència, se subestimaria l’efectivitat del vaccí enfront d’infeccions. Les autores conclouen que la proteïna N –o, en tot cas, el fragment C terminal– no és una bona candidata per a detectar fallades del vaccí, i que és millor de fer servir una combinació d’uns quants antígens virals. Això permetrà d’avaluar més bé l’efectivitat dels vaccins.
