No hi ha futur en el passat: vacunar-se contra l’autonomisme

Em continua sorprenent que hi haja gent que encara pense en termes de l’autonomia. Està molt clar que no hi ha possibilitat de tornar al passat. L’estat de les autonomies està mort i enterrat. És com pensar en retornar a la teoria del calòric després de l’experiència de Joule, que va demostrar que el calor era una forma més d’energia i no un fluid misteriós. En realitat, també podríem dir que no hi ha on tornar. Però n’estic segur que els qui encara dubten, ho acabaran entenent. Ni que siga pel dur impacte amb la realitat; perquè aquells que esperen continuar vivint de càrrecs d’ara endavant amb les maneres del passat ho tenen més que magre. Perquè tot plegat acabarà amb un èxit. Hi ha massa gent, persones, al darrere. Per cert. Només resten 169 dies.

Completament d’acord, Vicent.
L’autonomisme ha mort.
Millor que tots els dubtes apareguin ara i s’esvaeixin ràpidament.
No podem pensar que la totalitat dels polítics (aquesta classe tan particular de ciutadans) estaran a l’alçada. En qualsevol cas, el procés els va posant tots al seu lloc!
Com tu ja apuntaves en el teu editorial d’ahir, estem en el moment de convertir el probable en inevitable.
Sóc de l’opinió que això ja no té marxa enrera. Ho farem amb aquests polítics o amb uns altres, però ho farem!

S’està fent un pols a un estat en allò que més fereix un estat. Qüestionar la seva pròpia existència. Esclar que hi ha nervis, per les dues bandes. Això encara posa més en valor el coratge de les persones que ja s’hi estan enfrontant en termes individuals. Ens tocarà aviat, molt aviat, fer-ho en termes col·lectius (vaga, desobediència fiscal, manifestacions no-festives sinó defensives davant de les nostres institucions). És un procés agosarat i necessitarem el suport mutu per no defallir. De momen hi ha incerteses, algunes fruit de la natural discreció. Però també estem veient moltes certeses i crema de les naus. Per tant, no estem tan malament. Sobre el tema de l’atreviment per modificar un statu quo injust : sobta el dèficit de coratge que partits que són d’esquerres, tradicionalment progressistes i combatius contra la injustícia, ara mateix s’escudin en la llei per no trepitjar ulls de poll. Especialment vergonyós és la submissió i el capteniment vassallesc dels dirigents del PSC i dels hereus de ICV.
Que partits de dreta facin prevaldre l’ordre establert i la llei , per damunt de la justícia i la democràcia, mira, encara es pot entendre, i per això no val la pena discutir amb PP i Cs. Ara bé, que els mandataris socialistes i comunistes s’excusin en que l’actual legislació espanyola no permet el referèndum, i que no volen transitar per la unilateralitat, demostra una falta de dignitat preocupant, decebedora.
O és que caldrà recordar al sr. Iceta que si el col·lectiu gai hagués acceptat submisament les legislacions de cada moment, els homosexuals continuarien sent empresonats? Que van haver de combatre les lleis repressores per assolir una situació justa?
O és que caldrà recordar al sr. Coscubiela que si el col·lectiu sindical hagués acceptat submisament les legislacions de cada moment, els treballadors -i els dirigents sindicals- continuarien sent explotats? Que van haver de combatre les lleis obsoletes per assolir una situació justa?
Tan poca memòria tenen? Tan còmodament viuen?

De dubtes tots en podem tenir si es que no som ximples del tot. Ara bé, en aquest moment ens cal la màxima fermesa, combativitat i intel·ligència. Ho tenim a tocar i no podem permetre que tot se’n vagi en orris per càlculs partidistes o personals, ara és l’hora de fer política en majúscula. I com s’ha dit, qui no pugui resistir la pressió o tingui por de desobeir l’Estat opressor, que plegui o que s’apunti al partit del dubte comunitari i esperi des de la barrera per veure què passa. Al bloc independentista hem de sortir tots dubtats i plorats de casa, anar per totes i anar junts. És la nostra única possibilitat de vèncer.

Dèiem ahir que els líders independentistes han de saber què s’ha de
dir, quan s’ha de dir i on s’ha de dir i si se seguissin aquestes
normes, la majoria del poble català segur que estaria més tranquil.
D’altra banda també hi podríem afegir que quan es parla en públic, cal
ser molt més curós encara, perquè no es pot demanar a tots els
assistents que deixin el telèfon mòbil a l’entrada per evitar
enregistraments i això el del PDECat, no ho ha fet.

De tota manera ha anat bé que el conseller Sant Vila, d’aquest mateix
partit, digués que l’autonomisme és mort perquè és la percepció d’un
80% del poble català, i que per tant cal abandonar aquesta via per
caduca i trinxada pel mateix sistema espanyol quan es va capar
l’estatut. Aquesta sí que cal considerar-ho com una carpeta passada i
que si els resultats acompanyen, no es tornarà a obrir mai més. Cal
que els catalans i catalanes que estimen Catalunya acabin d’esborrar
l’autonomisme del seu cervell i hi posin la llavor de la independència
i aleshores serà més fàcil d’entendre que estem creant un estat nou
que ens ha de permetre a tothom que visqui aquí viure molt millor i
amb dignitat.

Això ja passa majoritàriament perquè sinó per què han sortit milions
de persones pels carrers i places de Catalunya reclamant la
independència? I per què hi ha hagut concentracions multitudinàries
per donar suport als polítics encausats pels tribunals manipulats
acusats de posar urnes? Tot això no s’ha fet en va, i ara els líders
del procés entendran que cal accelerar les feines prèvies i enllestir
les estructures d’estat i al juny cal que surti el dia i la pregunta
del referèndum i el setembre anar a votar-lo com a molt tard. Sense
por i sense renúncies que hi ha una bona part del poble català a
l’entorn de les entitats, al costat del govern i del Parlament que no
els deixarà mai sols.

L’autonomisme és ben mort, com diu en Santi Vila, però molta gent encara no ho sap, i molta altra no s’ho acaba de creure. I el que està passant aquests dies fa pensar que alguns d’aquests, uns i altres, estan situats en càrrecs i posicions molt destacades de l’elit suposadament independentista. Pot molt ben ser que tot això passi perquè encara molta gent no acaba de ser conscient de la magnitud del repte que comporta la independència: el pas d’un conflicte complementari, amb una Espanya hegemònica i una Catalunya subalterna, a un conflicte simètric, amb les dues entitats tractant-se de igual a igual.

El David Bonvehí deu ser un bon xicot, no en tinc cap dubte; però els seus comentaris, tot i que segurament trets de context, son tant i tant desafortunadament greus, que el partit l’hauria de desmentir molt més rotundament encara del que ho ha fet Santi Vila, i fer-lo dimitir. No es pot dir que la gent de bona fe d’Unió no els vota perquè son massa radicals i que per tant el que s’ha de fer és “moderar-se”; què vol dir això?, que Convergencia s’ha tornat massa radicalment independentista i per tant això s’hauria de revertir? O potser és que no va referit a l’eix identitari sinó a l’ideològic? No fotem, home, no m’ho crec! Repeteixo, fins i tot per a l’horitzó d’unes constituents un cop fet i guanyat el Referèndum, si el PDECat no vol acabar de perdre bous i esquelles, que hi va per camí perquè els inhabilitats Mas, Rigau i Homs, ja son tots de la vella guàrdia de CDC i m’hi jugo un pèsol que la gent ja no els identifica amb el nou nom del partit, i per tant la seva condició de víctimes ja no serveix per reflotar la imatge del PDECat, si no vol acabar d’enfonsar-se dic, crec que li han de fer veure a Bonvehí que ha de dimitir del seu càrrec de número 2 del partit. A menys que aquesta línia de pensament sigui la majoritària al partit, que no ho crec, perquè precisament el Germà Gordó al seu Congrés va quedar fora ja “a la fase classificatòria”.

El sol fet que en aquests moments hi hagi polítics com David Bonvehí que especulin amb una possibilitat tan prejudicial per a Catalunya com és l’autonomisme, és inquietant. Si a aquesta relliscada se suma altres fetes per ERC, tot plegat revela que potser sí que hi ha un cert nerviosisme. Tremolor de cames?
Entenem que els nostres líders se la juguen de debò. El Constitucional no tindrà mesura i inhabilitarà a tanta gent com faci falta. Fins ara ja ha truncat la carrera política de Mas, Ridau, Ortega i Homs (curiosament tots del mateix color polític). A la Forcadell li pot passar el mateix.
Dit això, els nostres líders han de saber que l’opció de fer descarrilar el procés ara no s’ha ni de contemplar. Ni buscar sortides per salvar la pell. Ni han de prioritzar el posicionament del partit de cara a unes eventuals eleccions.
No hi ha altre camí que el del referèndum, el qual s’ha de seguir fins a les darreres conseqüències perquè, creiem, el poble està darrere dels nostres dirigents empenyent amb la mateixa força que ho ha fet aquests últims anys; i no els perdonarà la manca de coratge.
Si som nosaltres els que canviem de full de ruta per desembocar en unes eleccions normals, ja sabem què passarà: repressions inimaginables, humiliacions com mai hem conegut i la pèrdua de l’esperança i la il·lusió.

Quan hom pregunta pel futur proper hi ha tres escenaris: hem guanyat, hem perdut o encara no hem resolt. Això és així i negar-ho és negar la realitat, podem perdre.
És tan estrany plantejar-ho així?, doncs és això el que fa en Bonvehí. Una anàlisi correcta ha de partir de la base de considerar totes les opcions possibles, no anirem enlloc ignorant-ne alguna, la realitat no és millor quan neguem allò que no ens agrada.

I ara, quina és la polèmica?, no n’hi ha cap, no hi ha polèmica, només crits. Els uns criden per ser independentistes sectaris, perquè volen negar la realitat i assenyalen com a traïdor a qualsevol que no segueixi cegament la seva fe i de manera acrítica. Els altres criden perquè volen sembrar zitzània, dividir, crear dubtes, confusió, picabaralles.

Benvinguda sia qualsevol anàlisi de la situació actual, estiguem o no d’acord. Això és el que ens farà forts i no anar assenyalant a tots els que qüestionen el dogma.

Francesc Estall, es pot fer un anàlisi de totes les situacions. Però, a criteri meu, aquest no és el nucli de la controvèrsia. El que ha alertat a tots és la proposta d’un candidat autonomista, repeteixo autonomista, en cas de que no s’arribi a bon port. En Bonvehí no a proposat un candidat independentista per a seguir intentant-ho! i això parla per si sol.
Com diu en Vicent a l’editorial d’avui: “Escòcia la victòria del no ha portat a demanar un segon referèndum, no al passat autonòmic”.

Tornem-hi amb en Bonvehí! El brillant recull d’arguments que ens dóna Vicent contrasta amb tants comentaris que encara tiren d’anècdota per fer-ne tesis de l’esperit del retrocés que impera dins PdCat. Havent llegit la llista d’avenços d’en Vicent, potser és un tancament ideològic que no deixa veure els fets i només es valora l’anècdota (com volen els unionistes). No sé… però si se suposa que els subscriptors de Vilaweb estem una mica per damunt de la consciència de l’opinió del carrer, tenim un problema.
Parlar del soroll només alimenta als enemics de la independència. Els comentaristes també en tenim responsabilitat.

En conjunt, voldríem que PDECat i ERC anessin ben d’acord per assolir l’objectiu de la nostra independència.

A totes les famílies s’hi cometen ‘pecats’. I no es cap secret que entre ERC i PDECat hi han agut, i hi han, moltes ferides sense tancar o mal curades. i això seguirà, nomes que ara cal que hi posen seny i un xic de treva a la seva particular guerra . Que ja tindran temps per desfogar-se i ‘matar-se vius’ si poden, que segur que ho faran. ja els coneixem prou be a uns i altres.

No son presentables les manifestacions de un bocamoll de PDECat ni tampoc que un altre bocamoll de ERC esbombi les negativitats dites per l’altre en confidencial. I pel que es veu, els de ERC en van donar coneixement a Oriol Junqueras. No serà també hora de que Oriol ‘adreci’ als ‘verinosos’ membres del seu propi partit contra PDECat?

També repatege bastant en que es vulgui presentar al PDECat con el depositari de totes les maldats imaginables i més, i en canvi, fer sortir a ERC com els ‘angelets beneïts del cel’. Que n’esperava aquesta bocamolla de ERC al revelar en públic les gravacions? Que l’altre bàndol es quedaria callat i culpable? Les culpes ja es veuen prou ben repartides. Un bon ‘bumerang’ san fotut els uns al altres. Es que s’han oblidat totalment que ‘els draps bruts s’han de rentar a casa?’

Afortunadament tot quedarà, espero, en una tempesta de primavera (de Setmana Santa)I, sí, Vicent, una vacuna; que tampoc va malament, ara que encara tenim temps per a assumir-la i pair-la.

Però, ara és moment de matar l’os; no, de barallar-nos per la seva pell abans d’haver-lo caçat.

Un polític que ocupa el lloc que ocupa el senyor Bonvehí no pot fer una relliscada com aquesta. Això vol dir que no és un bon polític, que en pot aprendre sí, però no pot ocupar el lloc que ocupa.
Tenim massa problemes per permetre’ns aquests fets d’espionatge, de poca categoria política. De vacunats ja n’estem, fa molts anys que ens hem vacunat, Jo aguanto amb paciència aquestes actuacions tan poc assenyades i em preocupa que continuï al càrrec i que els altres no facin també neteja d’algunes pràctiques i actituds.
Acostumo a pensar que ser polític és molt complicat, per això no m’hi dedico, i els que ho fan es poden equivocar com tots ens equivoquem, però un error s’ha de resoldre i una manera és fer canvis.

Que el Sr Bonvehi digue el que digue , ell mateix ho ha confirmat, i haver ho dit en un espai public, malgrat anar dirigit a un grup de gent del partit, ja es per si una irresponsabilitat que l’hauria de dur a dimitir.
Que els dos membres de ERC varen comentar el que varen comentar tambe semblanuna evidencia despres de escoltar al diputat Tarda aquest mati a Catalunya radio,
Pero donada la qualitat del enregistrament, qui hem garanteix que no es va fer des de una tercera taula?. Suposo que els dos militants de ERC no estaven taula perntaula amb els del PDECAT , si fos el cas ja fora el COLMO, i si estaven a uns deu metres com penso, qui hem diu a uns altres deu metres no hi havia un agent unionista gravant la reunio que tan inconscientment va convocar en Bonvehi. I mira per on l’hi va tocar la grosa. En Bonvehi pixa fora de test i els de ERC , que tambe ho han sentit i escandalitzat, fan el comentari logic.
I l’infiltrat unionista ja te un document , que ni tan sols calmafinar, per organitzar un desgavell de primera en les files indepes.
Pero no feu cas, es que ahir vaig veure la peli de l’Anacleto.