Els misteris de la vaccinació, res com s’havia previst

“Per què ja m’han vaccinat a mi que sóc jove, i no la meva àvia?” Aquesta és una de les preguntes que últimament es fa molta gent. Molta gent no entén per què vaccinen professors de trenta anys sense cap patologia prèvia i els seus familiars grans, que tenen més probabilitat de morir de la covid-19, encara no en tenen cap notícia. Ho deia també el doctor Oriol Mitjà fa pocs dies a Twitter: “Això és el que no pot passar. La meva àvia de vuitanta-tres anys tampoc l’han vacunada ni avisat per vacunar. Accelereu la vacunació!”

Per què s’han canviat els plans? Es podria resoldre de cap més manera? Hi ha un error estratègic a l’hora de programar la vaccinació? A continuació mirem de respondre totes les preguntes.

La vaccinació va més lenta que no es preveia

El 27 de desembre del 2020 arribava l’esperança. Els primers vaccins feien pensar que faltava molt poc perquè s’acabés el malson en què s’havia convertit la covid-19. Començava el missatge triomfalista. Però tot ha anat més lent que no es preveia. I dos mesos més tard encara som molt lluny d’aconseguir les xifres esperades. Cosa que causa confusió i frustració en la població.

La setmana passada es va activar a un ritme molt baix la vaccinació a gent més gran de vuitanta anys a Catalunya, i aquesta setmana al País Valencià. El 8 de març començarà a les Illes, on ara vaccinen els qui van a centres de dia.

A Catalunya, segons les dades que va donar el Departament de Salut dimarts, han posat 505.429 dosis contra la covid-19. Això significa que només al 4,16% de la població li han posat la primera dosi i un 2,38% les ha rebudes totes dues. Unes xifres semblants a les del País Valencià i les Illes, on el percentatge de vaccinats amb les dues dosis és d’un 2%, si fa no fa. Xifres que tenen una dada positiva –el 90% dels residents han estat vaccinats–, però no deixen de ser molt lluny del pla inicial i de les esperances que s’havien creat.

Un dels factors clau d’aquest desajust és el retard en l’arribada de dosis de Pfizer i Moderna. Aquestes companyies s’havien compromès a enviar unes dosis que no arriben, o bé n’arriben poques i amb retard, cosa que ha obligat a moure la planificació de vaccinació constantment. Però aquest no ha estat pas l’únic factor.

El límit d’edat d’AstraZeneca ho complica tot

Tot es complicà encara més quan la Comissió de Salut Pública de l’estat espanyol va establir que l’edat màxima per a administrar la vacuna d’AstraZeneca seria de cinquanta-cinc anys. L’estat espanyol ha estat un dels països més conservadors amb aquest vaccí. Tot i que la farmacèutica va explicar, en un primer moment, que en els estudis la gent de més de cinquanta-cinc anys hi era infrarepresentada, de cap manera no va dir que fos perillosa per a ells. Encara més, l’OMS assegura que no hi ha cap problema a utilitzar-lo. I l’Agència Europea del Medicament n’ha aprovat l’ús entre la gent gran.

Per això alguns experts han criticat l’estratègia de vaccinació de l’estat espanyol. Salvador Macip afirmava fa pocs dies: “L’estúpida tàctica amb la vacuna d’AstraZeneca posa un munt de persones de risc en perill.” La prioritat –deia– hauria de ser posar la primera dosi a tanta gent vulnerable com fos possible, del vaccí que fos. Alguns països com el Regne Unit, no hi han posat cap límit d’edat. I alguns altres, com ara Itàlia, han decidit d’augmentar la restricció dels seixanta-cinc anys en amunt.

Aquesta decisió del govern espanyol ha capgirat el pla de vaccinació, que en principi constava de tres etapes. En la primera es prioritzaven les residències, els professionals sanitaris i sociosanitaris i la gent gran dependent. A la segona etapa s’havia de vaccinar la gent de risc molt alt, començant pels més grans de vuitanta anys, després els de setanta i finalment els de seixanta, juntament amb els treballadors de serveis essencials crítics. L’última etapa era per a la resta de població.

Ara, el reajust ha consistit a avançar la vaccinació dels serveis essencials crítics, per poder donar sortida als vaccins d’AstraZeneca. Per això, més del 70% de professionals de centres penitenciaris, fisioterapeutes i podòlegs ja s’han vaccinat. Fins i tot a Catalunya s’han començat a vaccinar els professionals dels centres educatius. Ja ho han fet més de 20.000 professors. Però no a tot arreu ho han fet així. Al País Valencià s’ha decidit d’administrar de moment els vaccins AstraZeneca als qui tinguin un grau de dependència i menys de cinquanta-cinc anys, i deixar-ne exclosos els professors.

Però això no és pas un fet aïllat. El Departament de Salut alerta que, tal com funcionen les coses actualment, quan d’aquí a poques setmanes acabin de vaccinar els serveis essencials crítics, per poder continuar caldrà començar a administrar les dosis d’AstraZeneca a persones de quaranta-cinc a cinquanta-cinc anys, malgrat que tenen menys risc que no les de setanta.

Podrien canviar les coses aquestes setmanes vinents?

Aquesta situació tan anòmala, en què persones sense risc són vaccinades abans que les que corren més perill, podria fer un tomb si comencen a arribar més vaccins. Dimarts, la subdirectora General de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, explicava que calculen que d’aquí a dos mesos tindran vaccinada tota la població de més de vuitanta anys. Però recordava que per poder-ho fer necessiten vaccins, perquè no sempre arriben tal com s’havien pactat. En un cert moment, Illa havia promès que a l’estiu ja hi hauria vaccinat el 70% de la població. Aquesta setmana Cabezas rebaixava expectatives i calculava que al juny només ho estaria el 40%.

Cabezas, amb un intent de mirar-ho positivament, va recordar que avui és previst que els Estats Units aprovin el nou vaccí de Johnson & Johnson, que és d’una sola dosi i que pot agilitar molt la vaccinació arreu del món. Alhora, si es canviessin els criteris de vaccinació d’AstraZeneca, i se seguissin els d’Itàlia o el Regne Unit, es podria vaccinar més ràpidament la població de risc. Però això no depèn del govern català, sinó de la Comissió de Salut Pública de l’estat espanyol. Cabezas confia que quan es publiquin els resultats dels estudis sobre els efectes d’aquest vaccí en la gent gran, que de moment semblen positius, es podria fer una ampliació d’edat per a vaccinar gent amb un alt risc de tenir un contagi greu. És més, ahir el Ministeri de Sanitat assenyalava que aquesta era una decisió en continua revisió.