El vaccí del coronavirus també se cerca a Bellaterra

En el moment d’escriure aquest article el nou coronavirus (2019-nCoV) ha infectat 37.555 persones i n’ha mort 813 –vegeu el comptador a temps real–, la majoria a la regió de Hubei, a la Xina. Allà és on se’n va detectar el primer cas, però de llavors ençà se n’han anat reportant en diferents punts del planeta. Tot i haver-se escampat en vint-i-vuit països, l’epidèmia de moment s’ha estancat a la Xina, però ha causat un estat d’alarma mundial que ha obligat els centres d’investigació de tot el món a córrer contra rellotge per trobar-hi un vaccí i, més a curt termini, antivirals que en frenin l’avanç. En aquesta cursa hi ha el Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-CRESA), que a Bellaterra i en col·laboració amb centres americans, malda per trobar pistes per a desenvolupar el preuat vaccí.

‘Ja tenim un prototip vacunal amb què testar les nostres prediccions. Però primer ha de funcionar in vitro i després en els models animals’, explica la investigadora i doctora en medicina veterinària Júlia Vergara-Alert, a qui ja fa un mes que el coronavirus obliga a passar més hores al laboratori que no pas a casa. Gràcies a la seva experiència en la MERS, un altre coronavirus aparegut el 2012 a l’Aràbia Saudita, aquest equip investigador centra les sospites en la proteïna S del microorganisme. És a l’embolcall i té forma de punxes que dibuixen una corona –d’aquí el nom. La funció és bàsica: ajudar a unir-se a la cèl·lula i infectar-la. ‘Sabem que és una proteïna molt immunogènica, és a dir, que ens donarà una molt bona resposta per a crear anticossos capaços de blocar el virus quan l’injectarem com a vacuna.’

El vaccí, que en circumstàncies normals pot trigar entre cinc anys i deu aconseguir-se, aquesta vegada serà més precoç. Amb la cursa científica que s’ha obert, la doctora Vergara-Alert no dubta que arribarà enguany, si més no a escala experimental. L’altra línia d’investigació oberta és la de la recerca d’un antiviral que en freni l’avenç: ‘En lloc de ser una mesura de prevenció, com és el vaccí, amb l’antiviral fas uns anticossos que reconeixen el virus i el bloquen, de manera que no pot multiplicar-se’, explica.

Sigui l’antiviral o el vaccí, les prediccions d’aquest equip d’investigació sobre la proteïna S no deixaran de ser això, prediccions, fins que no es pugui comprovar que realment és la diana indicada per a un model vaccinal. I aquí apareixen les dificultats econòmiques. ‘Necessitem obtenir finançament per a poder fer estudiar in vitro i, si veiem que és efectiu en cèl·lules, passar a models animals. Tot això costa molts diners. Demanem projectes en diferents convocatòries. Una de la UE, una convocatòria d’urgència que en tres setmanes o quatre es resoldrà’.

Aquest és un dels greuges diferencials respecte de la investigació que hi pot haver a Alemanya o els EUA, on els centres de recerca tenen reserves internes per quan apareixen casos extraordinaris que requereixen una despesa que no era prevista: ‘Pensa que aquí tenim un laboratori amb un nivell de bioseguretat tres que ens permet de treballar amb microorganismes que poden arribar a ser altament patògens, com ara el coronavirus. Tenir-lo en funcionament cada dia costa molts diners. A l’estranger, el 85%, si no el 100% d’aquestes instal·lacions les paga el govern. Aquí ho hem de pagar nosaltres amb projectes i contractes. Limita molt.’

Sobre si l’estat d’alarma social que s’ha creat és raonable científicament, la doctora Vergara-Alert és clara: no. Recorda que l’índex de mortalitat d’aquest coronavirus volta el 2%, quan el de la SARS, també sorgit a la Xina el 2002, va arribar al 10%. El de la MERS, uns quants anys més tardana, es va incrementar fins al 35%. Ara, matisa que el nivell d’alerta actual té cert sentit pel fet que es tracta d’un nou coronavirus i que som en un moment molt inicial de la infecció, molt alt i que supera amb escreix els dels dos coronavirus anteriors. Així i tot, la investigadora preveu que el nombre de casos s’anirà estabilitzant.