No, els vaccinats contra la covid no són tan infecciosos com els no vaccinats

  • Hi ha estudis que demostren que hi ha uns nivells de càrrega viral màxima similars, però això no significa que no hi hagi diferències en la transmissió

VilaWeb

Jack Feehan

Vasso Apostolopoulos

22.11.2021 - 21:50

Alguns estudis recents han revelat que els vaccinats tenen càrregues virals màximes similars als no vaccinats que contrauen la covid. Això ha generat preocupació sobre l’eficàcia dels vaccins en la prevenció de la transmissió.

Fins a quin punt ens hem de preocupar? Són els vaccinats tan contagiosos com els no vaccinats? Quines implicacions té això per als futurs plans de recuperació de la normalitat?

Aquests estudis tan sols demostren un pic de càrrega viral similar entre vaccinats i no vaccinats amb covid, que és la quantitat més alta de virus al cos durant el transcurs de la investigació. Tanmateix, els vaccinats eliminen el virus més ràpidament, tenen nivells més baixos de virus en general i estan menys temps amb nivells molt alts de virus.

Per tant, és probable que els vaccinats siguin, de mitjana, menys contagiosos.

Expliquem-ho.

Càrregues virals màximes similars

Un estudi publicat a la revista mèdica The Lancet va fer un seguiment de 602 contactes estrets de 471 malalts amb covid. Van documentar-ne la transmissió i la càrrega viral.

Els resultats demostren que no hi havia diferències en els pics de càrrega viral entre vaccinats i no vaccinats. També van revelar que tan sols hi havia una petita disminució del nombre d’infeccions en membres de la llar entre vaccinats i no vaccinats, cosa que suggereix un nivell similar de transmissió de la malaltia.

Una altra pre-impressió no publicada, que encara no ha estat revisada per més científics, suggereix una tendència similar en la càrrega viral entre vaccinats i no vaccinats, com ho fa un informe de la CDC als Estats Units del juliol que va analitzar les dades dels brots de Massachusetts.

Les dades de Massachusetts provenen d’un seguit de grans actes públics durant un període de dues setmanes el juliol al comtat de Barnstable, Massachusetts. Dels 469 casos de covid, 346 (74%) es van produir en vaccinats. La càrrega viral va ser similar tant als grups vaccinats com als no vaccinats.

Tanmateix, no ens hem d’espantar gaire per aquesta anàlisi. Les dades són una representació imperfecta de la població i les mesures que van emprar (un sol hisop i una prova de PCR) no proporcionen informació sobre la càrrega viral global al llarg del temps.

Què és la càrrega viral?

La càrrega viral és la quantitat de virus present als fluids corporals en un moment determinat. Els científics poden mesurar-ho examinant la sang, els hisops del nas i els de la gola.

En general, es creu que les càrregues virals més altes corresponen a un individu més contagiós. Tanmateix, això no sempre és ben bé així. Per exemple, alguns individus amb covid que no presenten símptomes i tenen càrregues virals baixes transmeten més el virus perquè tenen menys probabilitats de seguir el distanciament social, portar màscara i quedar-se a casa.

Les dades sobre la relació entre la càrrega viral i la gravetat de la malaltia són contradictòries. Alguns estudis no troben cap mena de relació entre la quantitat de virus als hisops i els resultats més greus, però n’hi ha que troben un augment de la taxa de mortalitat amb l’augment de la càrrega viral.

Els vaccinats eliminen el virus més ràpidament

Els resultats de l’estudi Lancet suggereixen semblances quant a la càrrega viral entre vaccinats i no vaccinats. Però l’estudi no aporta proves sòlides que els vaccins no serveixin per a prevenir-ne la transmissió entre la població.

Tot i que la càrrega màxima pot ser similar, és probable que els vaccinats tinguin una càrrega viral més baixa en general i, per tant, siguin menys contagiosos.

Atès que els vaccins acceleren l’eliminació del virus del cos, els vaccinats tenen menys oportunitats de propagar-lo. Fins i tot la variant delta, més infecciosa.

Tot i que l’estudi de Lancet va recollir una quantitat similar de vaccinats i no vaccinats per comparar-los, no és una representació real de la comunitat a Austràlia. Sabem que tenir la vaccinació completa redueix la probabilitat d’encomanar-se de la covid, encara que els vaccins no siguin perfectes (no n’hi ha cap que ho sigui) i hi hagi infeccions puntuals.

Tot i que és difícil de saber amb precisió la taxa d’infeccions puntuals, els estudis han estimat que es troba entre el 0,2% i el 4%. Això vol dir que per cada cent vaccinats, entre 0,2 i 4 poden tenir la covid.

Per tant, tot i que en els pocs casos en què es produeix una infecció puntual pot haver-hi una càrrega viral similar –i possiblement una infecciositat similar–, hi ha molts menys vaccinats que passin la covid.

És important destacar que, encara que l’estudi de Lancet també va demostrar una taxa similar de transmissió a la llar entre els vaccinats i els no vaccinats, s’han fet estudis en diferents contexts que mostren una disminució de la transmissió per part de vaccinats.

Què significa això per a nosaltres?

Si sou un dels pocs vaccinats que desafortunadament contrauen la malaltia, heu de seguir els consells de salut que us donen. Tot i que potser no us sentiu malalts, encara teniu la capacitat de propagar el virus a una persona vulnerable del vostre entorn. Si la gent del vostre entorn està també vaccinada del tot, el risc de transmissió baixa encara més.

Tanmateix, qui estigui vaccinat té menys probabilitats de contraure la covid en primera instància, és menys contagiós i ho és durant un temps més curt, per la qual cosa la propagació del virus és significativament menor en una comunitat altament vaccinada.

Això, combinat amb la coneguda capacitat dels vaccins per a mantenir la gent fora de l’hospital i de l’UCI, converteix els vaccins en la part més important de la resposta sanitària a curt termini.

A mesura que el desplegament del vaccí continuï i hi hagi menys gent sense protecció, la disminució de la taxa d’infecció ajudarà a garantir un futur en què la covid ja no domini les notícies, la societat i les nostres ments.

és investigador en immunologia i recerca translacional de la Universitat de Victoria. és professora d’immunologia. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor