08.08.2021 - 21:50
A partir d’avui entren en vigor a Catalunya Nord i arreu de l’estat francès les noves mesures dictades pel govern francès. Mesures que obliguen, entre més coses, a mostrar el passaport covid o una prova –d’antígens, antitest o automostra supervisada– per a seure en un bar o restaurant. Això serà necessari també per a accedir al transport públic de llarga distància i a una llarga llista d’espais públics i privats que trobareu ací.
Les noves normes són especialment dures amb els centres de treball. De manera que tots els treballadors de serveis socials, especialment els sanitaris, hauran d’estar completament vaccinats abans del 15 d’octubre i tothom que treballe en un espai obert al públic un bar, un cinema…– haurà d’estar vaccinat abans del 30 d’agost o perdrà la feina. No solament això: els responsables de les empreses rebran multes fortes si no comproven que els seus empleats estiguen tots vaccinats.
Les mesures han despertat una polèmica forta, com és lògic i raonable. La seua proporcionalitat i equitat social són clarament discutibles, de la mateixa manera que també es pot discutir –i témer– si aquesta duresa no originarà pas un efecte bumerang.
Alguna cosa important falla si s’ha de recórrer a mesures coercitives per assolir uns objectius que haurien de ser motiu de consens social. Segurament en el debat sobre els vaccins s’ha posat massa l’accent en el benefici personal de qui es vaccina i no prou en el benefici col·lectiu que se’n deriva. I, sens dubte, s’ha barrejat massa la política i la ciència. I els polítics no han fet allò que caldria o fins i tot han aprofitat la situació per a colar decisions autoritàries, i han fet servir mètodes poc clars i transparents. I tampoc no podem perdre de vista que som en una situació insòlita i nova, una pandèmia, que ha alterat completament el funcionament de les societats, ha agreujat massa les diferències socials i, per tant, ha creat una tensió que esclata fàcilment. Ara, dit tot això i valorat tot plegat, també és veritat que per a entendre per què s’adopten mesures així cal demanar-se abans si hi havia alguna altra eixida o si a l’estat francès s’han esgotat ja els recursos diguem-ne de persuasió.
Perquè no es pot obviar que l’estat francès té un problema gran amb la vaccinació, diferenciat i gairebé únic. Hi ha un nombre molt alt de gent que, malgrat constatar amb les dades a la mà que és útil, no volen vaccinar-se de cap manera. Ni tan sols quan treballen en entorns d’atenció pública que els poden convertir fàcilment en grans disseminadors de la malaltia. Amb la qual cosa, la realitat que comença a fer-se visible és que, per més que s’estenga la campanya de vaccinació, al final no serà possible d’arribar a xifres homologables amb les dels territoris veïns i, per tant, es mantindrà una situació de perill sanitari elevat.
Aquest és un efecte que, tot i que s’anirà notant més a mesura que passen les setmanes –els sondatges parlen d’una xifra entre el 20% i el 30% dels habitants de l’estat francès que no volen vaccinar-se– ara mateix ja comença a ser visible. Amb xifres del cinc d’agost –les darreres homogènies que tinc a mà– el tant per cent de població completament vaccinada a Catalunya Nord és del 53% i al conjunt de l’estat francès és del 54,62%. Però hi ha zones de la corona metropolitana de París, l’àrea més poblada, on la xifra és preocupant en termes de salut pública, de salut col·lectiva: a Sena-Saint Denís només el 40% de la població està vaccinada, a Val d’Oise, el 46,9%, i a Val-de-Marne tot just el 50%. La gran acumulació metropolitana parisenca és, en aquest sentit, una petita bomba de rellotgeria.
(Com a comparació, a les Illes el 64,8% de la població ja està completament vaccinada, a Catalunya Sud, el 60%, i al País Valencià, el 57,4%. Al Barcelonès, per a comparar dues grans àrees metropolitanes, la vaccinació completa ja és del 59%).
Sembla que la constatació d’aquesta situació i les dificultats legals afegides per a fer obligatòria la vaccinació han portat el govern francès a adoptar unes mesures així de rígides i polèmiques. Cosa que implica sens dubte el risc de fer créixer l’oposició d’una part de la població a qualsevol mena de mesura per a lluitar contra la covid, com ja vam veure dissabte, quan per quart cap de setmana consecutiu hi va haver manifestacions contra les mesures sanitàries. Unes manifestacions que a hores d’ara ja no es pot ignorar que assoleixen xifres de participació com més va més altes –i tenint en compte que som al mes d’agost, no és precisament un detall menor.
PS. Crec que aquesta gràfica de la Generalitat Valenciana sobre la correlació entre infectats i morts abans i després que comencés el procés de vaccinació parla per si sola de l’efectivitat del vaccí. Es pot discutir de qualsevol cosa, sempre; es poden sostenir les posicions que cadascú vulga, lliurement; però mai no es poden tapar les dades ni ignorar-les voluntàriament. O no hi ha debat possible.
