03.08.2021 - 21:50
|
Actualització: 03.08.2021 - 22:08
Ahir, la Generalitat de Catalunya va anunciar que avui obriria la possibilitat de demanar hora per a vaccinar adolescents entre els 12 anys i els 15. El mes de juny, els pediatres parlaven que era massa precipitat vaccinar els adolescents. Reclamaven que es fessin més estudis previs. Què ha canviat, dos mesos després, perquè s’obri la vaccinació a aquesta franja d’edat? En parlem amb Pere Soler, cap de la unitat de patologia infecciosa i immunodeficiències de pediatria de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
—Catalunya va anunciar ahir que aquesta setmana començaria la vaccinació dels adolescents entre 12 anys i 15.
—Sí, la cosa més important és transmetre que, no és que la vaccinació ara se centri en els nens, sinó que hi ha una disponibilitat important de vacunes i amplien el ventall d’edats basant-se en allò que ja s’ha aprovat. La gent ho ha de tenir molt present. No és que el següent grup de risc siguin els nens, sinó que hi ha una arribada molt important de vacunes. La Generalitat té la capacitat d’administrar-les i com que la vaccinació entre 12 anys i 15 és aprovada per les autoritats sanitàries, ho aprofiten i obren aquesta opció. Però entre 16 anys i 39 hi ha un percentatge molt alt de gent no vacunada o que ho està parcialment. Són aquests els importants. Els de 12 anys a 15 no són prioritaris.
—Per què no són prioritaris?
—Per molts motius, perquè no hi ha risc d’afectació greu ni de transmissió… No podem demanar als menors que siguin ells qui ens porti a la immunitat de grup si hi ha una part de la piràmide d’adults i joves no vacunats.
—Teniu fills d’aquesta edat. Vós què faríeu?
—Les famílies han de valorar els pros i els contres i prendre una decisió individual. Una cosa és la meva opinió sobre les decisions del govern d’obrir aquesta franja d’edat o el fet que aquestes vacunes no s’hagin enviat a uns altres països. No hi estic gaire d’acord. Però si no m’ho miro com a assessor, sinó com a pare, penso que les famílies poden explicar els pros i contres als fills i que ells decideixin quan tinguin la informació. Si em preguntes què ha de fer una persona de 40 anys, ho tinc molt clar: vacunar-se i deixar-se de ximpleries perquè si no, fa una bogeria. En realitat, hauria de vacunar-se i comportar-se. Però amb els que tenen entre 12 anys i 15 crec que ha de ser una decisió personal de cada família, perquè el marge de benefici és petit. S’ha d’explicar amb tranquil·litat tota la informació que hi ha.
—Quins són els pros?
—Als adolescents els diria que, des d’un punt de vista de la salut, la vacuna no els aportarà gairebé res a ells perquè el risc que agafin la covid-19 és baix, tot i que existeix. Per tant, la vacuna els protegeix d’agafar formes greus de la malaltia. Que, en aquest cas, és poc probable. Per tant, els portarà un benefici relatiu. Una altra cosa és que aquest vaccí, en un futur breu, faci que no tinguis el dia a dia limitat si tens contacte amb un contagiat. Per exemple, que malgrat ser contacte estret d’un positiu, puguis continuar anant a entrenar o a l’escola. Però això, de moment, no s’ha confirmat. Ara, si els adults amb totes dues dosis de la vacuna no han de fer quarantena, la cosa normal seria que passés igual amb els menors. No tindria sentit que fos d’una altra manera.
—I contres?
—Les dades que tenim de seguretat de vacunació són menys robustes que no voldríem per aquesta franja d’edat. Només tenim dos estudis de Moderna i Pfizer amb dos i tres mil infants en cada grup. L’altre punt en contra és que s’han descrit efectes secundaris, tal com passa amb la resta de gent jove. Poden passar en un percentatge molt baix, tenint en compte que la seguretat amb els adults ha estat força bona. Amb tot això, cada família i cada nen pot prendre la decisió que considerin oportuna. Jo ho faré així amb el meu fill. La decisió que prengui, ben presa serà.
—Des del govern fan una crida a vaccinar-se. Al juny dèieu que no hi havia prou informació al respecte. Què ha canviat? Hi ha nous estudis?
—No ha canviat gairebé res. L’única informació addicional que tenim avui és que hem vacunat un percentatge relativament petit d’adolescents, que segons ells tenen factors de risc, i no hi ha hagut problemes. Però tampoc no han demostrat que siguin eficaces perquè no ho havien de demostrar. Ara, la principal diferència que podríem tenir és la circulació de la variant delta, que és més transmissible. Però no podem oblidar-nos que la situació actual és la suma d’aquesta variant i una obertura de la possibilitat d’interacció social que ha fet que els adults tinguin molts contactes. No podem fer responsable de tot la variant delta. La situació també és com és per tot això que hem fet aquest darrer mes i mig.
—Suposo que en part passa a les escoles. Què pot passar a partir del setembre?
—Si hi ha molts professors vacunats, és probable que facin que la transmissió a escola sigui menor. Però la variant delta pott fer que la Rt de les escoles, que es movia entre un 0,2 i un 0,6 segons l’edat, vagi a més i els percentatges de contagis siguin una mica més alts. Cal tenir present que no s’espera que passi això d’aquests darrers mesos perquè sempre que els nens han anat a l’escola, s’ha controlat millor la pandèmia. La cosa és que ara els hem exposat a una vida social on ells i els adults poden fer-ho tot. A l’escola continuaran havent-hi mesures per a evitar els contagis, per tant no hi hauria d’haver cap explosió.
—Ara per ara hi ha més contagis entre adolescents. Hi ha hagut més ingressos?
—La corba d’infeccions ha crescut en paral·lel de la de tota la població, tal com havia passat en les altres onades quan teníem els nens fora de l’escola. Els menors no han estat una excepció. La diferència ha estat en l’hospitalització, hi ha hagut un petit repunt. A la Vall d’Hebron és la vegada que hem tingut més menors ingressats. Curiosament, la majoria eren més petits. Per exemple, ara mateix tenim set nens ingressats per haver donat positiu en covid-19. Només n’hi ha un entre 12 anys i 15, tota la resta són més petits.
—Com és que han acabat ingressats, aquests nens?
—Alguns tenen patologies de base, i uns altres han fet un quadre respiratori víric, tal com podria fer amb qualsevol altre virus respiratori, com ara una grip. És la primera vegada que ho veiem. Aquesta variant ha infectat a força més nens i ha donat feina tant a l’atenció primària com a nosaltres a l’hospital. Però el grup d’edat concret que volem vacunar no és el pic d’aquestes hospitalitzacions. Són més petits, i per a ells no hi ha cap estudi de vacunació obert. Quan compares les dades per edats, aquest repunt és molt inferior en comparació amb uns altres grups d’edats més grans. També cal ser conscients que cap dels nens no ha hagut d’anar a l’UCI, ni l’hem intubat. No s’han pres mesures més enllà de corticoides, oxigen i cap a casa.
