15.09.2023 - 21:40
La tercera campanya de vaccinació contra el coronavirus començarà la darrera setmana de setembre, després d’un estiu en què les hospitalitzacions pel virus han augmentat de manera progressiva però constant. Qui serà vaccinat? Quins vaccins s’administraran? I per què la campanya s’ha avançat respecte de la data prevista originalment? En parlem amb Julià Blanco, investigador de l’IrsiCaixa i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol.
Qui serà vaccinat?
Els primers a ser vaccinats durant la darrera setmana de setembre seran els usuaris de les residències de gent gran. Del 15 d’octubre endavant, la campanya s’ampliarà als col·lectius vulnerables, incloent-hi les persones més grans de seixanta anys, els malalts renals i de càncer, els diabètics, les embarassades, els immunodeprimits i les persones que hi convisquin o bé els més grans de cinc anys internats en residències o centres de discapacitat.
En el cas de tots aquests col·lectius, la d’aquesta tardor serà la cinquena dosi que rebran contra la covid-19, després de les dues primeres dosis originals i les dues dosis addicionals de reforç administrades entre la tardor del 2021 i aquest hivern passat.
“L’objectiu principal és protegir les persones vulnerables: les més grans de 60 anys i les que tenen immunodeficiències o estan en tractaments immunosupressors. Però hi ha un altre col·lectiu important, m’agrada remarcar-ho, que són els qui conviuen amb aquestes persones. Si es vaccinen, la possibilitat que duguin el virus a casa sempre serà menor”, explica Blanco.
A partir del 15 d’octubre també començaran a vaccinar-se els professionals sanitaris i sociosanitaris, tant de centres públics com de centres privats. En aquest col·lectiu s’inclourà, per primera vegada, el personal de farmàcies, si bé els estudiants de medicina en pràctiques en restaran exclosos.
D’acord amb els objectius estipulats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la campanya vol assolir, o superar, una taxa de vaccinació d’un 75% entre els usuaris de les residències de gent gran i el personal sociosanitari, i d’un 60% entre els col·lectius de risc i les embarassades.
La campanya s’avança per l’augment de casos
En un document publicat al juliol, el Ministeri de Sanitat espanyol va anunciar que la campanya començaria a l’octubre, tot i que va avançar que la data exacta podria adaptar-se segons la disponibilitat de vaccins. Aquesta setmana, finalment, el govern espanyol i les conselleries han acordat d’avançar la campanya una setmana, i començar-la la darrera de setembre.
L’avançament respon a l’augment progressiu d’ingressos que s’ha registrat aquest estiu als hospitals. Al Principat, els ingressats per la covid-19 a l’UCI ara com ara són 17, 10 més que no els 7 que hi havia a final de juny, i els ingressats a planta són 493, gairebé el doble que no els 223 registrats aleshores. Al País Valencià, la taxa d’hospitalització per 100.000 habitants és ara de 498,3, mentre que a final de juny era tan sols de 9,3. A les Illes, aquesta xifra és ara de 183,8, mentre que a començament d’estiu era de 18.
“La covid circula massa actualment”, explica Blanco. “És bo avançar la campanya de vacunació per intentar de frenar l’avenç del virus, sobretot entre els més vulnerables, que és amb qui veiem una incidència més alta”, afegeix.
Així i tot, l’investigador reconeix que no considera la xifra de contagis particularment alarmant. “No em sembla excessivament preocupant per a la població en general, no”, diu. “El sistema sanitari no està pas desbordat. Sí que hi ha hagut un increment d’hospitalitzacions, però aquest increment s’observa bàsicament entre persones d’edat avançada i amb problemes d’immunodepressió.”
I afegeix: “Això, precisament, justifica aquesta campanya. La població general no cal que es vacuni, però la població més vulnerable a una infecció greu, sí.”
Quins vaccins s’administraran?
L’objectiu de les autoritats sanitàries és inocular els ciutadans, preferentment, vaccins adaptats a les darreres variants, i particularment la subvariant XBB.1.5. Ara com ara, l’únic vaccí adaptat a les noves variants que ha rebut el vist-i-plau de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) és el Comirnaty Omicron XBB.1.5, que comercialitza Pfizer. És previst que les autoritats europees n’aprovin dos més aviat –el de Moderna i el de Novavax–, els quals podran administrar-se a l’octubre.
Aquests vaccins, anomenats de tercera generació, són els que l’OMS recomana per a frenar l’avenç de les noves variants. El de Pfizer i el de Moderna són de tecnologia d’ARN missatger (ARNm), mentre que el de Novavax és un vaccí de proteïna recombinant dissenyat per ser administrat als qui siguin al·lèrgics als dos primers vaccins.
Què passa amb el vaccí català d’Hipra?
En canvi, el vaccí comercialitzat per Hipra no estarà disponible per a les primeres etapes del vaccí. Segons que va explicar dimecres el conseller de Salut, Manel Balcells, la raó és que la companyia encara no ha pogut actualitzar les dosis a les noves variants. “Per a les primeres dosis de vacunes no la tenen adaptada; confiem que aviat la tinguin per poder-la fer servir”, va dir el conseller.
El vaccí d’Hipra empra la mateixa tecnologia de proteïna recombinant que el de Novavax, però és de segona generació i es basa en les primeres variants del virus, i no pas en l’òmicron ni les seves subvariants, com ara l’XBB.
Sigui com sigui, Blanco reitera que sempre és preferible vaccinar-se. “Qualsevol vaccí genera un increment en la nostra resposta immunitària. Ens genera una resposta cel·lular i una diversitat d’anticossos més gran”, diu. “Però com més adaptada sigui la vacuna, millor”, reconeix.
La grip i la bronquiolitis, coprotagonistes de la campanya de vaccinació
Més enllà del coronavirus, durant la campanya s’aprofitarà per vaccinar la població contra la grip. Seran vaccinats tots aquells aptes per al vaccí del coronavirus, a més dels estudiants de medicina en pràctiques i els infants de 6 mesos a 59 mesos. Si bé els casos d’aquesta malaltia han començat a augmentar lleugerament aquestes darreres setmanes, les xifres de contagi encara són lluny del llindar epidèmic.
Finalment, els nadons que hagin nascut entre aquests darrers sis mesos i els sis mesos vinents també podran vaccinar-se contra el virus de la bronquiolitis. Els nadons nascuts entre el maig i l’octubre –si els pares ho decideixen– seran vaccinats durant les revisions pediàtriques als seus centres d’atenció primària (CAP) de referència, i els qui neixin a partir de l’octubre podran ser vaccinats directament a l’hospital, entre 24 hores i 48 hores després d’haver nascut.
