Vacances lingüístiques

Per si encara no heu decidit on anireu de vacances, se’ns ha acudit d’oferir-vos quatre destinacions possibles a Europa mateix. Us proposem de descansar, veure món, fer cultura i tenir contacte amb llengües que als europeus mateix ens passen desapercebudes i que alguna, d’aquí a dos dies, tindrà darrers parlants, o que ja els té o que ja els ha tinguts. Interesseu-vos-hi. Com ho viuen? Quina percepció tenen de la llengua del territori? Fan res per revitalitzar-la o no els cal? Quina mena de presència pública hi té la llengua pròpia?

Hem triat llengües vinculades a un territori, però que no tenen un estat en el qual siguin la llengua dominant. Podíem haver-ne triades moltes d’altres, com ara el caixubi (parlada al nord-oest de Polònia), el sòrab (parlada a l’est d’Alemanya), el bretó (parlada a la Bretanya), el sami (parlat a Lapònia, on també es parlen moltes més llengües), el cors (la llengua pròpia de Còrsega), el romanx, el friülà, el gaèlic escocès, el frisó o tantes altres. Un altre dia. Avui us proposem de visitar els territoris on es parla asturià, occità, còrnic i feroès. Comencem per les que ens són més properes.

Quan es parla de les llengües autòctones de l’estat espanyol, molt rarament s’esmenta l’asturià, que també rep el nom de bable, astur-lleonès, asturiano-lleonès o lleonès. De fet, no té l’estatus de llengua oficial en seu propi territori. En canvi, la variant mirandesa, parlada per unes 15.000 persones a l’extrem nord-est de Portugal, al districte de Bragança, hi es cooficial amb el portuguès i a les escoles de la zona s’ensenya com a assignatura opcional.

On té més parlants és a Astúries. L’Academia de la Llingua Asturiana, que té la seu a Uviéu (Oviedo), es va crear el 1980 i té per objectius la normativització de la llengua, l’estudi i la difusió de la llengua, la literatura i la cultura asturianes. A més, ha creat el diccionari de la llengua, que podeu consultar a la seva pàgina web. De fa uns anys, cada payarés (onzè mes de l’any) organitza unes Xornaes Internacionales d’Estudiu. L’any passat se’n va fer l’edició número 34.

Si us decidiu per aquesta destinació, passeu per Uviéu a visitar la catedral, la plaça de la vila, l’església de Santuyano (San Julián de los Prados) del segle IX i el barri vell de la ciutat. La ciutat té una mida molt humana, de manera que no us calen més d’un dia i mig o dos, tirant llarg, per tenir-la ben apamada. Pels voltants, hi teniu el palau de Santa María’l Naranco (Sta. María del Naranco) i a pocs metres l’església de Samiguel de Lliño (St. Miguel de Lillo), un conjunt pre-romànic del segle IX que és patrimoni de la humanitat des de 1985.

Si sou amants de la muntanya, arribeu-vos al Naranjo de Bulnes, que forma part dels Picos d’Europa. Si no patiu el mal d’altura, podeu pujar a Bulnes des de Poncebos amb el funicular; si teniu pràctica en el muntanyisme, podeu pujar-hi per la canal del Texu. Per la zona també es poden fer excursions a peu. Si tireu més cap a mar, aneu cap a les viles de pescadors de la costa i passeu per Xixón (Gijón). En aquest enclavament, s’hi instal·laren els asturs i posterioment els romans.

Tornant a la llengua, en les darreres campanyes electorals, els partits polítics l’han tornada a deixar en segon terme. L’asturià té mala peça al teler. Quin remei els podem proposar? Individualment, si més no, anar al territori i interessar-se per la llengua i pels seus parlants.

Segona proposta: l’occità. Aquesta llengua ens és molt propera, és romànica i en deveu conèixer una variant: l’aranès, la llengua pròpia de la Val d’Aran, que actualment és cooficial a tot el territori català, encara que tot sovint ens n’oblidem (vegeu el nostre article ‘Òc òc’, del desembre del 2014). L’occità (anomenat provençal, llemosí o gascó, segons la regió) també es parla en algunes zones del Piemont i, sobretot, a la meitat sud de l’estat francès. A l’època medieval va tenir una gran potència literària a l’Europa central i del sud. Actualment, en bona part del territori històric, la transmissió de la llengua no hi és garantida.

Podeu començar el viatge pels Pallars i, de passada, familiaritzar-vos amb el pallarès, que hom intenta recuperar, per després anar cap a la Val d’Aran pel port de la Bonaigua. Al Jussà, us recomanem que visiteu el museu i les botigues de Salàs de Pallars. Al Sobirà, podeu fer nit a la Vall Fosca i descobrir els racons màgics de la vall. Al butlletí digital SENdÈRIA, hi  trobareu molta informació.

De Vielha podeu anar cap a Tolosa de Llenguadoc, passant per Banhèras de Luishon (Banyeres de Luchon). De fet, a Tolosa també hi porta l’AVE des de Barcelona en unes tres hores. La ciutat és coneguda per ‘ciutat rosa’ pel color de les construccions, que són de maó. Un cop a Tolosa, de seguida veureu a molts llocs la bandera occitana. L’occità no hi és gaire present, però. Amb tot, hi ha l’Ostal d’Occitània, lloc de referència de la llengua i la cultura occitanes. Al centre de la ciutat, hi trobareu alguna llibreria especialitzada en l’occità. No us perdeu la basílica de Sant Sernin, l’església romànica més gran d’Occitània. Tolosa té una important indústria aerospacial, seu de l’Airbus, a la ‘ciutat de l’espai’, que es pot visitar.

Pels voltants, us recomanem Moissac, amb l’abadia de Sent Pèire i el Palau Abacial, d’estils romànic i gòtic. Arribeu-vos al Canal de Migdia a fer una caminada sota els plàtans i veure el funcionament de les rescloses, que a l’estiu són un no parar. El pendent d’aigua de Montuèg resulta curiós; és una mena de funicular que permet a les embarcacions d’estalviar-se cinc rescloses, però actualment és fora de servei. També hi ha tot de poblets amb places porticades i mercats que paga la pena de visitar. A l’Albi, on va néixer Toulouse Lautrec, podeu visitar-hi la ciutat episcopal i el museu.

L’occità no ens resulta difícil d’entendre, i encara menys de llegir. Amb tot, us pot ser útil de tenir a mà el vocabulari bàsic català-occità que trobareu a la xarxa en format pdf.

Tercera proposta: el còrnic. Ara anem una mica més lluny per trobar-nos amb una llengua celta que es parlava a Kernow (Cornualla) i a Ynysek Syllan (les illes Scilly), al sud-oest d’Anglaterra. Les llengües celtes formen un subgrup de la família indoeuropea, de les quals encara sobreviuen l’irlandès, el gal·lès, l’escocès i el bretó; el manx es considera extingit. El còrnic fa més d’un segle que ja no té primers parlants, però avui dia alguns parlants la tenen de segona llengua. Durant el segle XIX només algunes persones en tenien algun coneixement. Al llarg del segle XX hi va haver intents de recuperació: se n’impartien classes nocturnes i es van editar alguns llibres. Actualment, es pot veure en algun rètol, s’hi celebra algun servei religiós, se n’edita algun diari i el 2010 va començar a ser la llengua usada en algunes escoles bressol (a veure si en trobeu alguna!), però tot de manera molt i molt modesta. Veurem si mai s’arriba a revitalitzar del tot.

Aneu a Pennsans (Penzance), un petit poble de pescadors a l’extrem occidental de la regió. És a 500 quilòmetres de Londres i a uns 125 de Plymouth, poc més d’una hora amb cotxe o a unes dues hores amb tren des d’aquesta última ciutat. Al port pesquer hi podreu menjar rap i llenguado de gran qualitat. També hi podeu agafar vaixells per anar cap a Ynysek Syllan.

A Kernow podeu visitar uns quants llogarrets, com ara Porthkovrek (Coverack), Lysardh (Lizard), Porthsenen (Sennen Cove), Porthenys (Mousehole), Porth Ia (St. Iu) i Marhasyow (Marazion). Alguns dels pobles tenen platja i són molt tranquils, a l’agost no tant. Des de Marhasyow, podeu arribar-vos a Karrek Loos yn Koos (Muntanya de St. Miquel), un castell medieval que es troba en un illot i al qual, si la marea és baixa, es pot arribar caminant per un camí empedrat. Mireu-vos aquest enllaç. De moment, encara no té la munió de turistes que van al Mont Saint-Michel (a Normandia). De manera que afanyeu-vos a anar-hi.

A l’Almanac, el 5 de maig hi dèiem que el llatí va manllevar diverses paraules al celta que després van passar a les llengües romàniques, com ara camí, camisa, cervesa, envà i soca.

Última proposta: el feroès. És una llengua germànica, que, com l’islandès, el danès i el noruec, deriva del noruec antic. Compta amb uns 50.000 parlants. És la primera llengua dels habitants de Føroyar (les illes Fèroe), on és cooficial amb el danès. Segons el Diccionari de les llengües d’Europa és la llengua de l’administració, de l’ensenyament i dels serveis religiosos i té presència a la ràdio, a la televisió i a la premsa. El danès és la segona llengua de la població (ja ens agradaria aquesta situació, oi?). O sigui que no li ha passat com al norn, que s’havia parlat a Hialtland (illes Shetland, en norn) a Alba (Escòcia, en gaèlic escocès), potser perquè els feroesos estan orgullosos de la seva llengua i la seva identitat.

Té 4 declinacions (nominatiu, acusatiu, genitiu i datiu) i 14 fonemes vocàlics (6 més que el català). Alguns creien que era un dialecte de l’islandès perquè gramaticalment són semblants i per escrit són mútuament intel·ligibles. Curiosament, té diversos dialectes i alguns són inintel·ligibles entre ells.

El nom de Føroyar significa ‘illes de les ovelles’ i n’hi continua havent perquè no els falta pas el menjar, hi ha gespa a tocar de mar, però no té boscos. Potser hi podreu veure foques marines i balenes d’aleta llarga. Pel que fa a ocells, hi ha frarets i, és clar, ocells marins. Hi veureu aigua pertot arreu (mar, rierols, cascades) i molts penya-segats. També hi podeu practicar el senderisme.

És un conjunt de divuit illes que no formen part de la Unió Europea, tot i pertànyer a Danmark (Dinamarca). Actualment, s’han construït túnels i ponts que comuniquen algunes de les illes. Es pot arribar amb ferri a la capital, Tórshavn, des de diversos punts, però sapigueu que de fa poc més d’un any hi ha vol directe setmanal des de Barcelona.

Si us decidiu per alguna d’aquestes destinacions, o per qualsevol altra que tingueu pensada, no oblideu allò que dèiem al decàleg ‘Sigues lingüísticament sostenible’: ‘Practica la diversitat lingüística quan et moguis pel món, prova de parlar les llengües dels llocs que visites, com menys s’esperin els teus interlocutors sentir-te dir coses en la seva llengua, més se n’alegraran.’