Vacances en Pau: uns llaços indestructibles entre famílies mallorquines i saharianes

“És un programa molt gratificant, es creen uns llaços entre la família biològica i la d’acollida que són indestructibles.” Amb aquestes paraules, la presidenta de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, Catalina Rosselló, resumeix allò que potser és el tret més valuós de Vacances en Pau, un programa que permet a infants saharians entre vuit anys i dotze de passar l’estiu a Mallorca i fugir de les altes temperatures –arriben als cinquanta graus– dels seus campaments a Tindouf (Algèria). Famílies mallorquines s’animen cada any a acollir aquests nins, que vénen a descobrir una altra cultura, una altra manera de funcionar i, també, a passar revisions mèdiques per evitar malalties que allà es poden convertir en cròniques.

Ara fa trenta-cinc anys que Vacances en Pau funciona i enguany s’ha reprès el moviment solidari després d’estar-ne dos aturat a causa de la pandèmia. “Quan vàrem haver d’interrompre el programa va ser una tristesa molt grossa. Per sort, vàrem poder fer un programa alternatiu als campaments perquè poguessin gaudir de coses diferents de les que fan durant tot l’any”, relata Rosselló. Per exemple, es varen crear tallers i moltes activitats d’aprenentatge per poder fer més suau un estiu que es presentava especialment dur. “Allà hi ha molts problemes de desnutrició, malalties als ulls, cucs, o càlculs al ronyó, per exemple, que aquí se solucionen molt fàcilment”, afegeix. Per aquests motius creu que cal aprofitar l’oportunitat de poder reprendre el programa de la millor manera.

L’inconvenient, així i tot, és que aquest estiu hi ha més dificultats per a trobar famílies i omplir l’avió que l’Associació prepara. “Hem d’intentar que vingui el màxim nombre d’infants”, adverteix Rosselló, que detalla que ara hi ha una quarantena de famílies acollidores, però que a l’avió hi caben prop d’un centenar de nins. És a dir, solament en vendrà la meitat de tots els possibles.

El conflicte al Sàhara

Veure com surt aigua d’una aixeta, la immensitat de la mar, una piscina, escales mecàniques i, fins i tot, botigues, és la part que més impressiona els petits saharians quan arriben a Mallorca. Tot és nou per ells. Sobretot, perquè vénen d’una realitat totalment diferent. Cal recordar que el poble saharià és en guerra amb el Marroc d’ençà del novembre del 2020, quan Rabat va vulnerar l’alto-el-foc. Al Sàhara Occidental hi ha un mur minat de dos mil set-cents quilòmetres que divideix la part del Sàhara alliberat (el 1991) i els territoris ocupats pel Marroc. En el cas dels saharians que viuen sota el domini marroquí, segons que denuncia Rosselló, “viuen una vulneració constant dels seus drets humans. Hi ha activistes empresonats, perseguits i torturats i, també, unes altres que són violades. A més, el Sàhara Occidental té una terra rica i el Marroc el té espoliat dia a dia”.

I en el context d’aquesta guerra, a Algèria hi ha el campament en què la munició del conflicte no arriba. Així i tot, depenen de l’ajuda internacional. Per això, l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears s’hi involucra al cent per cent.

En aquesta línia, critiquen el canvi de parer del govern espanyol respecte del suport als saharians: “La vergonyosa carta i traïció de Pedro Sánchez al poble sahrauí és indignant. Espanya en continua essent potència administradora. El Sàhara és en un procés de descolonització inacabat. Ho diuen les Nacions Unides i el dret internacional. I el govern espanyol té una responsabilitat política, jurídica i històrica que, tant si ho vol com si no, ha de complir amb el poble sahrauí”, subratlla Rosselló. De fet, un dels objectius prioritaris de Vacances en Pau és polític. Els infants són els millors ambaixadors del seu poble i, a través seu, també es pot conèixer la causa sahariana i cercar suports perquè puguin aconseguir el referèndum d’independència.

Les famílies mallorquines aprenen dels infants

Tot aquest conflicte el va explicar en Yamee amb l’ajuda d’un tovalló i un bolígraf a la seva família d’acollida una setmana després d’haver arribat a Mallorca, sense parlar gairebé català. Abans de la pandèmia, la germana d’Andreu Alba va decidir de fer la passa per acollir un d’aquests infants i va tenir la sort, tal com diuen, de cuidar d’en Yamee. “Vaig al·lucinar. Com era possible que un nin d’onze anys ens pogués donar aquesta lliçó d’història? Ningú no me l’havia donada”, conta Alba, que després d’haver-lo conegut també s’ha decidit a apuntar-se al programa Vacances en Pau.

“És una decisió molt consensuada en família. Quan vàrem conèixer en Yamee ens va despertar la inquietud de poder donar una mà, almanco els estius”, detalla Alba, que ja tenia un vol comprat abans de la pandèmia per viatjar a Tindouf, dos dies després del confinament del març. És policia tutor a Mallorca i la intenció no era solament anar a veure la realitat que viuen els saharians, sinó donar un cop de mà i preparar-los per a la seva arribada a un món diferent mitjançant un projecte que tenia preparat. Aquest estiu serà el primer que ell i la seva dona, Antònia, acolliran un infant saharià. I ho faran amb la il·lusió, també, que el seu fill Joan, de sis anys, tengui un germà. Sobretot perquè aprengui els valors que li pugui ensenyar, com ja li ensenya el seu cosí d’acollida, en Yamee: “Volem que en Joan en conegui l’aspecte solidari, que a una altra part del món estan abandonats al desert de qualsevol manera des de fa anys. I intentar que, quan sigui gran, aquests valors li quedin gravats.”

En Yamee va a dinar dos dies a la setmana a casa dels seus oncles d’acollida. Per això, en Joan, més que un cosí, també el considera com un germà gran. Es troba molt il·lusionat de poder compartir un estiu amb un altre germà saharià. “Està molt compromès a ensenyar-li català, a fer banyar-lo, a nadar…”, expliquen. I aquesta il·lusió també es trasllada a Alba i la seva dona. No hi ha nervis, però sí que hi ha una part d’incertesa: s’hi adaptarà, l’infant? Cal tenir en compte que, enguany, els nins i nines del programa tenen solament vuit anys i que, per tant, no hauran vingut cap estiu abans: per ells serà la primera vegada que vénen a Mallorca. Enyorar-se o venir amb cert espant és més que probable.

Això sí, la família d’Alba és conscient d’ençà del primer moment que un dels objectius fonamentals del programa és crear un vincle no solament amb l’infant acollit, sinó també amb la seva família sahariana. “Intentarem de no donar-li tot el que vol, sinó que estigui educat com el nostre fill. Que gaudeixi de les Illes, de poder menjar coses que allà no tenen la sort de menjar, que formi part de la nostra família des del moment que arribi aquí”, exposa Alba. També procuraran donar-li totes les cures necessàries, anar a les revisions mèdiques, fer que pugui compartir activitats amb en Joan i que participi en els actes que organitza l’Associació i pugui veure la resta d’infants que vénen a passar l’estiu.

La gratitud del poble saharià

Rosselló defineix la situació que viu el campament a Tindouf amb una frase: “Els infants necessiten de tot, però no els manca amor.” Perquè allà, viure en família, donar-se suport els uns als altres i lluitar per un futur millor per ajudar el seu poble és la seva manera d’entendre i viure la vida. De fet, una frase que va impactar molt Alba va ser quan un saharià li va dir: “Nosaltres tenim el temps i vosaltres, els rellotges.” Per ells, el temps per ajudar-se i viure en família és el tresor més imprescindible.

Per aquest motiu, Alba sap que l’aprenentatge més gran que s’enduran és la gratitud que tenen de tot: “Tenen un tarannà molt pacífic, tot és una rialla, qualsevol cosa els va bé.” I això és part d’aquests valors que també volen traslladar al seu fill: “A en Joan li hem recalcat mil vegades que aprofiti les coses que té, perquè hi ha molta gent sense aquesta oportunitat que tenen els nostres fills, que gaudeixen de tot i més. Per què tantes juguetes, per què tants de Reis i Pare Noel?”

Tampoc no és estrany que en Joan ja hagi preparat una capsa amb juguetes antigues per enviar als infants saharians quan en Yamee, que s’ha quedat a estudiar gràcies al programa Escola en Pau, se’n vagi cap al campament. “No amb un esperit de pena, perquè ens hem adonat que allà són feliços. Jo que faig feina amb adolescents, m’he adonat que aquí aquesta gratitud no hi és”, relata Alba. De fet, els infants que romanen a estudiar a Mallorca, hi resten també amb aquest agraïment i respecte. La família d’Alba ho va veure amb en Yamee, que el setembre va començar l’escola i el desembre ja entenia perfectament el català. Per l’esforç, per implicar-se per tenir bones notes, bona actitud i cap problema a classe.

Alba, la seva germana i la seva dona, així com fa l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, fan una crida perquè més famílies s’afegeixin a aquest programa. “Els hem de donar una oportunitat. Pot ser que aquests dos mesos siguin allò que s’enduguin de la seva vida”, recalca Alba, i afegeix: “Ara que ha sortit tan de sobte una vena solidària amb el poble ucraïnès –i no vull ser malinterpretat–, també hem d’aplicar el sentit comú. No solament pel poble sahrauí, hem de recordar que no fa gaire Open Arms tenia vaixells pertot i ningú no els volia. És sacrificar una mica el nostre estiu, però ve multiplicat per mil tot el que et tornen: amb gratitud, felicitat i alegria.”