08.12.2018 - 21:50
El discurs tradicional sobre la batalla de l’Ebre (del 25 de juliol al 16 de novembre de 1938), de la Guerra del 1936-1939, és que és la darrera gran ofensiva de la república espanyola per intentar guanyar. I en bona part aquest és un discurs legítim i lícit. Els exèrcits franquistes ja havien penetrat a Lleida i a mitjan abril del 1938 havien pres Vinaròs (Baix Maestrat). El front era tallat en dos, València aïllada al sud i Catalunya al nord. La Generalitat havia estat pràcticament desmantellada pel govern de la república i no podia encapçalar cap defensa sòlida del país. Els republicans decidiren d’alleujar la pressió sobre València amb un atac a l’Ebre que permetés de travessar-lo i recuperar terreny al sud aprofitant la complexa orografia, que dificultava molt que els franquistes poguessin fer valer la seva superioritat logística i d’armament. En aquesta operació, hi participaren els millors dirigents dels exèrcits republicans, que disposaven de tropes de reforç sorgides de noves lleves, provinents sobretot de les viles industrials catalanes i que finalment s’internaren al riu el 25 de juliol de 1938.
I si tot aquest discurs tingués una altra cara de la moneda i el fet nacional hi fos molt més important que no han dit fins ara? Aquesta és una de les hipòtesis que apunta el llibre Ebre 1938, acabat de publicar per l’editorial Angle i del qual són autors Francesc Xavier Hernández i Mar Hernández. ‘A la batalla de l’Ebre hi ha un component nacional molt important. Passa que ja se sap que un país vençut no té història i encara menys militar, i la batalla de l’Ebre o ha estat amagada o ha estat reivindicada per uns altres amb objectius molt diferents, que també són legítims, és clar. Però tenim molt clar, i les proves documentals ho assenyalen, que hi participen aquests nous soldats i que la resistència a les tropes franquistes no es podria explicar sense l’aportació d’aquests combatents que provenen de les àrees industrials catalanes, que tenen una llarga tradició de lluita contra el feixisme i que saben que l’entrada dels colpistes significarà la pèrdua de les conquestes socials i alhora nacionals. Són nanos en molts de casos molt conscienciats per als quals darrere la defensa de l’Ebre hi ha la defensa de Catalunya’, afirma Francesc Xavier Hernández, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.
La idea de fer aquest llibre il·lustrat sobre què va significar aquest episodi neix del grup de recerca sobre la batalla de l’Ebre i de les excavacions arqueològiques. ‘Nosaltres estem especialitzats sobretot en la recerca sobre el darrer dia de la batalla, però com que la majoria del grup pertanyem a la didàctica i estem molt preocupats per a fer comprensible el passat, hem decidit de fer aquest llibre, on les imatges tenen un pes fonamental.’
I, efectivament, a Ebre 1938, la imatge es converteix en l’element central per a entendre’l. La gran responsable és Mar Hernández, encara que realment tot l’equip hi ha treballat de valent. ‘Estem molt preocupats per a crear imatges comprensibles del passat i en cap cas no volíem fer un llibre de fotos de l’època, que ja n’hi ha molts, sinó generar imatges comprensibles que no sempre et dóna una imatge real. Per això volíem fer-ne de sostenibles quant al preu i amb tècniques que en permetessin moltes reproduccions a un preu raonable. Per això sobretot fem servir el 3D de fons i el material de diferents grups de recreació històrica. Hi afegim fotocomposició i cerquem i recerquem per fer una mena de revolució didàctica perquè el passat s’ha de veure i hem de generar imatges que puguin explicar situacions i, si això implica afegir-hi elements, personatges i situacions, doncs ho fem’, explica el catedràtic.
El resultat és un llibre espectacular que permet d’albirar la batalla de l’Ebre amb una nova perspectiva. D’una banda hi ha aquest nou enfocament a les motivacions dels soldats, que incorpora l’element nacional, fins ara moltes vegades bandejat a l’hora d’explicar-la, i de l’altra s’afegeix la dosi necessària d’èpica i sacrifici per a entendre què va implicar el carnatge al riu i a la riba meridional.
I malgrat que aquella fantàstica narració de Hemingway del 1938 mateix, El vell al pont, se centra en la retirada de Sant Carles de la Ràpita i focalitza l’acció en un representant de la població civil que actua com a arquetipus universal de tots els damnats en una guerra, a Ebre 1938 n’hi apareix un altre i un homenatge al valor o a la inconsciència: la dels darrers voluntaris que varen plantar cara als franquistes per tal de permetre la retirada dels companys pel pont de Flix, el darrer dempeus.
‘La història ens ensenya que no es fan mai missions suïcides i que, quan arriben, és perquè la situació és realment desesperada i gairebé sempre la protagonitzen voluntaris. Nosaltres fa set anys que excavem a la Fatarella analitzant les restes del darrer dia de la guerra i et trobes coses que no veus enlloc. Aquí els membres de la cinquena brigada, tots catalans voluntaris, es queden per aguantar l’embranzida franquista, no deixar avançar els colpistes i cobrir la retirada pel pont de Flix. Ens hem trobat restes ferotges que no veus enlloc que demostren que lluitaren fins al final i que causaren moltes baixes a l’enemic amb tot el que tenien a les mans: bombes de mà, pistoles, fusells, algunes metralladores. Amb això varen contenir els franquistes i feren un sacrifici humà de primer ordre. Eren molt conscients que tenien l’enemic a les portes i que amb la seva entrada s’acabava una manera d’entendre la civilització i per això la defensaren a ultrança.’
Per això aquest llibre vol ser una síntesi i un esforç per a fer comprensible un dels moments més emblemàtics de l’enfrontament i ‘per explicar l’èpica del sacrifici d’aquestes persones anònimes que hem de tornar a trobar i a fer seure a la taula per recuperar el passat i la seva memòria’.
