Usos i virtuts de la sàlvia de Mariola

La sàlvia mariolenca (Salvia lavandulifolia subsp. mariolensis) és una planta aromàtica llenyosa cespitosa, de tija simple i amb pèls glandulars. Les fulles són més o menys ovalades o oblongues, dues o tres vegades més llargues que amples, de color grisenc o blanquinós. El calze és de tipus no bilabiat, amb cinc dents gairebé iguals, no reticulat entre les venes i amb pèls glandulosos. La corol·la és de color blau violaci. Es tracta d’un arbust baix, que arriba a fer de 30 a 60 cm. Floreix entre els mesos de maig i juliol, ambdós inclosos. Aquesta planta ofereix una olor molt agradable i un tast intens però un poc amarg. La flaire emana dels olis essencials continguts en les nombroses glàndules que cobreixen bona part de la planta, tant assentades sobre fulles i tiges, com disposades coronant els pèls abans indicats.

Es coneix la composició química de la sàlvia, tot i que el que reflecteix la literatura correspondria fonamentalment a Salvia officinalis L. i Salvia lavandulifolia subsp. lavandulifolia, que varien sobretot en la proporció de components. La fulla de sàlvia conté: 1-2,5 % d’oli essencial constituït principalment per alfa i beta-tuiona (35-60 %), càmfora i 1,8-cineol; tanins; àcid rosmarínic; flavonoides; diterpens amargs (carnosol); triterpens i estrògens. La droga sencera dessecada conté com a mínim 15 ml / kg d’oli essencial, i la droga tallada, un mínim de 10 ml / kg, calculades ambdues respecte a droga anhidra.

Aquesta planta és molt similar a la sàlvia comuna o de muntanya (S. lavandulifolia Vahl subsp. lavandulifolia), només que es presenta fonamentalment en el territori diànic, però també està present en altres comarques valencianes com la Vall d’Aiora, l’Alt Vinalopó i la Canal de Navarrés. Habita sobre substrat bàsic (calcàries i margues) i pedregós, entre 700 i 1.200 metres d’altitud, formant part de matolls heliòfils. És relativament abundant en aquests espais naturals. La sàlvia de muntanya és similar però menys blanquinosa i de caire més erecte, i ocupa altituds paregudes o una mica més elevades des del centre de València fins al nord de Castelló.

«La sàlvia és una bona alternativa a tractaments de substitució hormonal a base d’estrògens sintètics»

Hi ha una tercera sàlvia valenciana similar, S. lavandulifolia subsp. approximata (Pau) Figuerola, exclusiva del Racó d’Ademús i els seus voltants; es tracta d’una mata atapeïda –fins i tot conreada a baixa altitud– i de flors rosades. Una quarta espècie, la sàlvia oficinal (S. officinalis) prové de la Mediterrània oriental, es cultiva d’antic i de vegades es naturalitza; és una planta més elevada, de fulles més verdoses i flaire ben diferent.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Emili Laguna és cap de Secció del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvo­lu­pament Rural de la Generalitat Valenciana.

Antonio Belda, Benito Zaragozí.

QUÈ ÉS MÈTODE?