Usar la força ‘sense sang ni res’, diu

Aquesta setmana s’han activat per terra, mar, i aire, per fer-nos un avís, un recordatori, un whatsapp per si de cas. Res que no haguessin dit abans, però ara expressat de manera realment intensa, i en portada. El recordatori, amics, és aquest: Mariano Rajoy està disposat a impedir, si cal per la força, el referèndum. Els diaris de Madrid citen fonts de la Moncloa per parlar de previstes ‘mesures coercitives’  en informes oficials a hores d’ara ja escrits que preveuen d’evitar per la força que s’obrin col·legis electorals. Aquí no es parla d’exèrcit ni avions, sinó de policia i cops de porra. Ho expressa bellament un dels ideòlegs d’aquesta via, el ciudadano, i conseller d’El País, Francesc de Carreras: la idea seria usar la força però ‘sense sang ni res’.

Realment, família, crec que som molt afortunats. I si som una mica honestos, hem d’acceptar la nostra alegria. Que no ens faci res que se’ns dibuixi un somriure a la cara. I quan Mariano Rajoy filtra a la premsa amiga que estan disposats a fer servir la força, sense sang ni res, hem d’anar amb la veritat al davant. Presidente, nosaltres farem igual. Farem servir la força, però sense sang ni res. I si la seva idea és aconseguir que els col·legis tanquin, la nostra serà que obrin.  I farem tot el que podrem, com suposo que vostès.

Si l’ANC, Òmnium, les joventuts dels partits, els bombers per la independència, les colles de diables, els castellers, els jubilats, els taxistes, els industrials de casa bona, i tutti quanti s’hi posen, els col·legis electorals el dia del referèndum són gairebé sagrats. Tallar carreteres, encerclar col·legis, donar llum des de generadors, o guardar les urnes a les cases de les òrfenes de 1939 la nit abans. Són tantes, però tantes, les coses que es poden fer usant la força, però ‘sense sang ni res’.  Milers de persones als carrers. Milions de persones als carrers. Sense sang, ni res.

Alguna gent en diu escenaris gandhians. És ben bé això: masses de gent organitzades. L’ANC, sobretot l’ANC, però també Òmnium, la maquinària dels partits, la PAH, els sindicats, o el Cercle d’Economia. Tota estructura ja muntada que vulgui participar serà útil per defensar l’obertura dels col·legis electorals catalans. Geganters, bastoners i dj’s inclosos. En total, són uns 2.700 col.legis. Tampoc són tants. Però hem de saber, i diria que ja sabem, els carrers d’arribada, de sortida, els punts de fuga, les entrades, les sortides, i on hi ha el comptador de la llum d’aquests col·legis electorals. Com cuidar els ordinadors. Qui farà guàrdia la nit abans, qui encerclarà, i qui seran els 2.500 responsable del sí, i del no, de cadascun dels edificis. Perquè si això ho féssim bé, però bé de veritat, seria gent que vota sí, i gent que vota no, els que defensarien els col·legis electorals usant la força, però ‘sense sang ni res’.  Més enllà dels funcionaris, i els Mossos, la gent. La gent organitzada. La gent que, fins i tot amb alegria,  creuen que si ells volen fer servir la força, però ‘sense sang ni res’, la veritat és que nosaltres també.