03.07.2022 - 22:43
|
Actualització: 03.07.2022 - 22:54
La conferència que es farà avui a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), amb la presència del magistrat Manuel Marchena, és una provocació innecessària i una manca de respecte a l’advocacia que va veure com es vulneraven els drets civils de la ciutadania i els dels representants polítics i socials en una sentència de 493 pàgines dictada el 14 d’octubre de 2019 per la sala segona del Tribunal Suprem. Tan simple com això.
Fa temps que sentim dir a la junta de l’ICAB que el col·legi s’ha de mantenir neutral i allunyat de posicions polítiques, però és evident que la neutralitat no existeix i que la junta de govern tampoc no la defensa. O potser consideren que la neutralitat és l’espanyolisme recalcitrant?
Convidar el magistrat Manuel Marchena té el mateix objectiu que va tenir convidar temps enrere el fiscal Zaragoza: és un acte de reforçament espanyolista, és una demostració de força als col·legiats de Barcelona per a dir que aquí no ha passat res, que les condemnes dels nostres representants polítics i socials per la sala segona del Tribunal Suprem van ser les que es mereixien, l’aplicació correcta de la llei, una lliçó de dret penal i processal. Però la realitat és tossuda i demostra que la causa al procés va ser una simple interpretació retorçada d’un delicte de sedició, que ja fa temps que havia d’haver estat destipificat (eliminat) del codi penal.
El mes de maig passat el Col·legi de l’Advocacia ja va fer un curs per parlar de “Els aspectes jurídics de la intel·ligència artificial”, organitzat per la secció de Dret de les Tecnologies, amb advocats experts en la matèria. Quin motiu hi pot haver per a convidar Marchena a parlar de la “Intel·ligència artificial i procés penal”, havent-hi tants jutges d’instrucció i policia judicial que seran els qui hauran de dur a terme tota la investigació dels delictes i els qui aplicaran la intel·ligència artificial en primer terme? És molt senzill d’explicar: la intencionalitat política dels promotors d’aquesta conferència és blanquejar la imatge d’un magistrat que és el màxim responsable i ponent d’una sentència molt discutible, una sentència que serà analitzada pel TEDH per vulneració de moltes garanties constitucionals, penals i processals (la manca d’un jutge predeterminat per llei, la manca d’imparcialitat, la vulneració del dret de defensa i moltes més que recullen els recursos interposats davant aquest alt tribunal europeu). No en demostren gaire, d’intel·ligència, els qui han convocat aquesta conferència. Ni tampoc gens de neutralitat política, però d’intencionalitat, tota!
La secció penal de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (formada, en part, per il·lustres companys amb perfils marcadament espanyolistes) hauria pogut triar una gran quantitat de magnífics ponents per fer aquesta conferència, però ells volien convidar el Sr. Marchena a la seu del Col·legi a Barcelona. L’objectiu és demostrar poder i ideologia, no pas la conferència.
Els qui vam viure en primera persona el judici a la gran sala del Tribunal Suprem vam constatar que la maquinària d’un estat embogit podia transformar un judici penal en una vulneració constant de garanties processals, que van dur nou persones a la presó amb condemnes fins de tretze anys de presó, retorçant un delicte de sedició que no té cabuda en el dret comparat i que hauria de ser eliminat, perquè xoca directament amb el dret de protesta. Que hi va haver manca de garanties ho van subscriure nombrosos experts i catedràtics de dret penal, observadors d’aquell judici, que les van recollir en un informe fet públic l’any 2019 de l’International Trial Watch, amb conclusions com ara aquesta: “El procés constitueix una causa general, de caràcter polític, que, emparant-se en una pretesa presentació jurisdiccional i processal, s’ha traduït en una clara manifestació de repressió d’exercici de drets fonamentals i d’idees polítiques.” Totes aquestes vulneracions de drets fonamentals seran examinades pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Doncs, així i tot, la junta de l’ICAB considera adient i raonable que l’executor d’un judici i d’una sentència amb tan poques garanties jurídiques sigui el ponent d’una conferència d’una matèria que pot tenir ponents molt més adequats. Això és fer política des de la junta de l’ICAB, una política determinada.
En qualsevol cas, la junta de l’ICAB no demostra ni sensibilitat ni neutralitat i ja comença a ser hora que ho diguem en veu alta.
