L’ús de la màscara obligatòria a l’educació primària no va frenar significativament la covid

De totes les mesures imposades d’ençà que va començar la pandèmia, l’ús de màscares ha estat una de les mesures que més controvèrsia han originat. Principalment, s’ha centrat a debatre si calia posar-se-la en espais exteriors, si era perjudicial per a la salut i si era efectiva.

Uns quants estudis experimentals han mostrat que l’eficàcia de les màscares per a impedir l’emissió o inhalació de partícules oscil·lava entre el 20% i el 90%. Aquests percentatges varien segons el tipus de màscara, el temps d’ús i l’ajustament. Reduccions similars s’han trobat quan s’ha analitzat la transmissió entre animals de laboratori i en entorns humans molt controlats.

Malgrat tot, en el món real l’ús de màscares no sembla pas reduir tant la transmissió.

A Europa, cada país n’ha anat modificant la política d’ús segons la disponibilitat, la mena d’activitat, l’entorn, la incidència i les proves científiques disponibles en cada moment. Només alguns països s’han limitat a recomanar-ne l’ús sense fer-ho obligatori i, alhora, sense analitzar quins efectes tenia imposar-la obligatòriament.

Les màscares a les escoles

El debat sobre l’ús obligatori de la màscara a l’escola encara ha estat més important. Poc després de començar la pandèmia es va fer evident que la gravetat de la covid-19 augmentava amb l’edat, de manera que la població infantil no n’era tan afectada com l’adulta.

Això ho poden explicar unes quantes hipòtesis, com ara les diferències en la resposta del sistema immunitari i les respostes encreuades amb anticossos generats enfront d’uns altres coronavirus estacionals.

A més, a diferència de la grip, els nens no en són pas més transmissors que els adults. Per tot això, organismes de referència internacionals com ara l’OMS i l’ECDC només recomanen l’ús de màscares per a nens més grans de 12 anys i entre els qui tenen entre 6 anys i 11 en cas que la transmissió comunitària sigui elevada.

Uns quants estudis sobre l’efectivitat de l’obligació de l’ús de les màscares en entorns escolars han arribat a conclusions diverses, ben sovint contraposades.

Per a aclarir dubtes, caldria fer un estudi amb un disseny controlat i aleatori en què alguns nens fessin ús de les màscares i alguns altres no, però això té complicacions pràctiques i ètiques. Per sort, hi ha dissenys alternatius que s’hi poden acostar bastant.

Un estudi gairebé experimental

No fa gaire que hem analitzat tres variables en els nens de Catalunya dels tres cursos d’educació infantil (P3, P4 i P5, 3-5 anys) i dels sis d’educació primària (6-11 anys). Les variables van ser aquestes:

1. la incidència de covid-19;
2. la taxa d’atac secundari (TAS): el percentatge de casos que apareixen entre els nens exposats a un cas inicial;
3. el nombre reproductiu R*: el nombre de casos que genera un cas índex.

Durant el període analitzat, i independentment del nivell educatiu, el protocol establia que, si apareixia un positiu en una aula, tots els companys s’havien de confinar durant deu dies. A més, els feien una PCR a tots. En aquell moment la variant predominant era la delta i encara no havia començat la vaccinació dels menors de dotze anys.

La pre-publicació, pendent de ser revisada per parelles, s’ha fet amb dades del primer trimestre del curs 2021-2022. Inclou aproximadament 600.000 nens de 1.900 escoles, organitzats en més de 28.000 grups bombolla.

L’única diferència entre totes les etapes escolars quant a les mesures per a prevenir les infeccions és que a primària l’ús de la màscara era obligatòria al centre escolar.

El disseny d’aquest estudi gairebé experimental, sense arribar a ser controlat i aleatoritzat, segueix una metodologia molt semblant. Els estudis més comuns sobre màscares són una mica més allunyats: són de tipus ecològic (observacionals), s’hi comparen dades de territoris diferents i hi resulta difícil de separar els factors de confusió.

La incidència augmenta amb l’edat

El nostre estudi referma els resultats d’un altre de previ perquè s’hi observa que la incidència segueix una tendència creixent amb l’edat, amb una afectació menor a infantil que a primària. Un 1,7 % dels alumnes de P3 va agafar la covid, enfront del 5,9 % dels de 6è curs de primària.

A més, probablement la majoria de contagis no foren dins el grup bombolla, perquè en un 57% de les aules on es va identificar un cas no en va aparèixer cap més. A infantil aquest percentatge fou encara més alt: del 70%.

Potser la comparació més significativa per a analitzar l’impacte de l’obligació de dur màscares a l’escola és estudiar les diferències de transmissió entre l’últim curs d’infantil (5 anys, màscara no obligatòria) i el primer de primària (6 anys, màscara obligatòria). Les edats són tan pròximes que l’efecte que pot exercir l’edat en la transmissió es minimitza.

El resultat és que no hi ha diferències significatives entre P5 i el primer any d’educació primària en relació amb els indicadors de transmissió del SARS-CoV-2 analitzats.

Fins i tot assumint que l’augment de la taxa d’atac secundari d’acord amb l’edat observat en els cursos de primària s’hagués de mantenir en els cursos d’infantil, el lleuger increment entre la taxa observada i l’esperada a P5 no és estatísticament significatiu. Per contra, les dades de P3 i P4 són valors inferiors als esperats.

Les diferències de TAS i R* entre els valors vists i esperats a P5 podrien explicar-se per la diferència en l’obligació de l’ús de màscares entre infantil i primària, però també pot influir-hi la dinàmica diversa entre l’aula d’educació infantil i la de primària, que implica un contacte més estret entre els nens en edats més primerenques.

Malgrat que la màscara no era obligatòria entre els alumnes d’infantil, la menor transmissió del SARS-CoV-2 en aquestes edats pot anar associada a la resposta immunològica innata, que evoluciona cap a un patró de resposta immunològica semblant al dels adults quan el nen entra a l’etapa de primària.

Una altra possibilitat és que les màscares utilitzades tinguin poca capacitat de contenció de partícules, bé pel material, bé per un ajust en general defectuós en un entorn infantil, a causa del gran nombre d’hores d’interacció. Sigui com sigui, no sembla raonable d’exigir a un nen de primària que porti tot el dia una màscara amb la mateixa cura que un adult.

Han de ser obligatòries les màscares en els alumnes de primària?

Fent un cop d’ull a les dades analitzades, es pot concloure que l’evidència científica no dóna suport a l’obligació de l’ús de la màscara en l’etapa de primària perquè aquesta política no ha demostrat pas cap reducció significativa de la transmissió del virus en comparació amb els cursos d’infantil.

Els resultats són similars als dels altres estudis, que observen una efectivitat menor en entorns escolars que en els estudis en laboratori.

Per contra, sí que veuen diferències alguns estudis de tipus ecològic en els quals es comparaven àrees diferents amb una política diferent respecte de l’ús de màscares a l’escola. No obstant això, aquests estudis han de ser interpretats sempre amb prevenció, per l’alt risc de ser afectats per variables no controlades. Per exemple, el CDC dels Estats Units defineix el contacte estret (i, per tant, la cerca de casos secundaris) de manera diferencial, car no considera com a contacte estret els que hi ha entre 3 i 6 peus de distància quan els alumnes facin ús de la màscara.

A l’estudi fet a les escoles de Catalunya, de fet, no s’observen diferències significatives en indicadors de transmissió entre alumnes amb ús obligatori i alumnes sense ús obligatori. És evident que durant el període analitzat pot haver-hi nens d’infantil amb màscara a l’aula perquè així ho van decidir els pares, però probablement no implicava un percentatge important dels nens. A més, l’estudi només pretén mostrar si l’obligació de portar màscares a les aules de primària ha estat efectiu per a reduir la transmissió de manera significativa.

Encara que hi hagi molts factors que puguin tenir un paper en el resultat observat (dificultats d’ús i ajust, menor incidència en nens, temps d’ús massa prolongat, tipus de màscara, diferències amb entorns com ara l’hospitalari o el residencial), a la llum d’aquest estudi no sembla que l’obligació d’ús de màscares a les aules hagi estat efectiva.

En resum, si bé hi ha estudis que mostren que les màscares són eficaces per a filtrar un gran percentatge de partícules i virus, això no significa que l’ús obligatori en entorn escolar sigui efectiu per a reduir-ne la transmissió. La diferència entre eficàcia i efectivitat és una qüestió important a tenir en compte en salut pública.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation i fou escrit en col·laboració amb tots els autors de l’estudi.