L’ús habitual del català al Principat no arriba a un terç de la població, segons la nova EULP

L’ús habitual del català és per primera vegada inferior a un terç de la població a Catalunya. L’any 2023 el feia servir habitualment un 32,6% de la població, una baixada important respecte del 2018, quan ho feia un 36,1%, però encara més significativa respecte de fa vint anys, quan era la llengua habitual del 46% de la població. Ho revela la nova publicació de l’Enquesta dels Usos Lingüístics de la Població, elaborada per l’Institut d’Estadística de Catalunya i el Departament de Política Lingüística. És el sondatge de més magnitud que es fa al país sobre el coneixement i l’ús de la llengua. Aquesta vegada s’ha elaborat amb una mostra de gairebé 9.000 persones. Segons les estimacions absolutes d’aquesta enquesta, en cinc anys el català ha perdut gairebé 100.000 parlants habituals –ara en són 2,2 milions–, i 370.000 en vint anys –l’any 2003 n’eren 2,6 milions. 

El castellà també baixa lleument, del 48,6% al 46,5%. En canvi, creix l’ús indistint de català i castellà, del 7,4% al 9,4%, i també les altres combinacions de llengües, del 3% al 5,6%. Tanmateix, el retrocés del castellà no implica pas un afebliment com el del català: la seva posició de força és ben reflectida en les dades de coneixement –perquè la mitjana de coneixement de català continua per sota de la mitjana del castellà en totes les edats, inclosos els joves–, i en les de competència. En la població de quinze anys o més, el 99,6% entén el castellà i el 93,4% entén el català; el 99,2% sap parlar castellà, mentre que sap parlar català el 80,4%; un 97,5% és capaç de llegir en castellà, però en català n’és capaç el 84,1%; i el castellà el sap escriure el 94,5%, mentre que el català, tan sols el 65,6%.

L’altra dada alarmant és que els enquestats que parlen “només català” o “més català que castellà” han baixat els últims vint anys en tots els àmbits d’ús. Entre el 2003 i el 2023, l’ús únic o prioritari del català ha baixat a la llar del 40,6% al 31,6%; entre les amistats, del 39% al 29,5%; entre els veïns, del 37,5% al 31,6%; amb els companys d’estudi, del 43,3% al 36,4%; amb els companys de feina, del 40,5% al 32%; amb els professionals sanitaris, del 47,2% al 37,1%; al petit comerç, del 47,3% al 36,6%; i, al gran comerç, del 42,7% al 30,4%. L’enquesta inclou una dada nova, l’escriptura de missatges pel mòbil, en què tan sols el 24,4% responen que fan servir únicament el català o més català que castellà.

Retrocés com a llengua materna i com a llengua d’identificació

El paràmetre determinant per a la vivacitat d’una llengua és l’ús habitual, però el català també retrocedeix en dos paràmetres més: com a llengua materna i com a llengua d’identificació. Segons l’enquesta, és la llengua materna de tan sols el 29% dels catalans de més de quinze anys; el 2003 ho era del 36,2%. Aquí, de nou, el castellà també retrocedeix, del 56,1% de fa vint anys fins al 49,2% actual. L’explicació és sobretot demogràfica: les altres llengües maternes han crescut d’un 4,4% a un 11,7% en aquest mateix període. La llengua materna no és tan decisiva, en sociolingüística, perquè els parlants poden fer servir habitualment una llengua diferent. En tot cas, és rellevant també que ha baixat dràsticament la quantitat de parlants que s’identifiquen amb el català –que consideren que és la seva llengua–: en aquest cas, la xifra ha baixat del 44,3% al 30% en vint anys. Els qui s’identifiquen amb el castellà també han baixat –d’un 47,5% a un 40,4%–, però en canvi han crescut els qui s’identifiquen amb totes dues llengües alhora, d’un 5% a un 14,6%.

El govern evita de mostrar preocupació

En la conferència de premsa per a presentar els resultats, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha reconegut que els resultats no són els que li agradarien, però ha negat que la llengua catalana es trobi en vies d’un procés de substitució a Catalunya i ha mirat de posar-hi perspectiva. Considera una bona notícia que, en xifres absolutes, el nombre dels qui són capaços d’entendre, llegir, escriure i parlar el català hagi crescut malgrat el context demogràfic, i que hi hagi 267.600 parlants més de català. Una altra de les bones notícies que destaca el conseller és que millora molt la xifra dels qui mostren interès a aprendre català o a millorar-ne els coneixements; en total, 2,03 milions de persones ho declaren.