L’ús exclusiu del castellà dels infants creix de deu punts en el pas de la primària a la secundària

L’ús del català dels infants de Catalunya recula quan passen de la primària a la secundària, moment en què creix significativament el nombre de monolingües en castellà, que passa del 37,7% de la primària al 47% de la secundària. Una dada recollida en l’Enquesta sobre drets dels infants i adolescents del Síndic de Greuges i que ara la Plataforma per la Llengua ha presentat en l’InformeCat del 2024, que aplega cinquanta dades significatives sobre l’estat de la llengua catalana als Països Catalans a partir de diversos estudis.

A l’educació primària a Catalunya, el 32,4% són catalanoparlants inicials. És a dir, la primera llengua que van aprendre va ser el català. Tot amb tot, la xifra d’infants que parla exclusivament en català és tan sols el 28,6%. El 43,4% són castellanoparlants inicials, i fan servir el castellà en exclusiva el 37,7% dels infants, mentre que un 11,2% van aprendre primer una llengua que no és ni català ni castellà. El castellà és la llengua prioritària dels infants, perquè als monolingües en castellà s’hi ha d’afegir un sector bilingüe que tant parla en català com en castellà, i que ateny el 30,4%.

A la secundària de Catalunya, el nombre de bilingües en català i castellà és pràcticament la mateixa, el 30%, però, en canvi, el monolingüisme castellà creix de deu punts i passa al 47% dels adolescents. De fet, és més gran el nombre de monolingües en castellà que el d’aquells que van aprendre el castellà com a primera llengua, que és del 45,4%. És a dir, hi ha adolescents que a casa seva parlen un altre idioma, però que en la vida quotidiana fan servir exclusivament el castellà. Un fenomen que es repeteix, però a la inversa, amb els catalanoparlants: els parlants en exclusiva de llengua catalana són 10 punts menys que aquells que van aprendre primer el català a casa: el 21,2% i el 31,2%, respectivament. Adolescents catalanoparlants a casa que després parlen uns altres idiomes.

“El català està en emergència lingüística. Això no vol dir que estiguem a quatre dies de desaparèixer, però l’ús social va a la baixa i és molt preocupant”, ha dit Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua. Assenyala dos problemes principals: d’una banda, un marc legislatiu contrari que comença en les constitucions espanyola i francesa, però que continua amb les lleis pròpies de protecció de català que no s’apliquen prou o no es desenvolupen, com la llei del consum o la llei del cinema. “Només el 45% dels professors de quart d’ESO parlen sempre en català”, ha dit.

El segon gran problema, ha dit, són els ciutadans, i ha recordat una dada recollida a l’anterior InformeCat: “El 80% dels catalanoparlants de Catalunya i les Illes, i el 75% dels andorrans, canvien al castellà sense cap necessitat. Demanem a la gent que no ho facin, perquè és nefast per al català.” Amb tot, ha destacat com a punts forts la vitalitat i l’estima per la llengua dels catalanoparlants, i ha remarcat una altra dada recollida a l’InformeCat d’enguany, en aquest cas sorgida de l’Enquesta sobre valors a Catalunya del 2023 feta pel CEO: el 78,1% dels catalanoparlants consideren que ser capaç de parlar en català té una gran importància per a ser considerat català. Una afirmació que mostra el potencial del català per a la inclusió social.

El sondatge demana als enquestats que posin nota a l’afirmació que, “per ser realment català”, cal ser capaç de parlar català. Entre els catalanoparlants, el 78,1% hi posaven un 8, un 9 o un 10. La nota mitjana era de 8,6%. En canvi, entre els castellanoparlants la nota mitjana baixava al 6,4 i només el 44,8% hi posava un 8, un 9 o un 10.

Hi ha més dades del report, com ara que el 86% dels catalans és partidari que s’apliquin polítiques d’aprenentatge del català als immigrants; que només el 27,3% dels ciutadans de les Illes diuen que parlen sempre en català a la família, i que el 54,2% hi parlen sempre en castellà; que al País Valencià un 9,4% de ciutadans que no parlen català amb la família, sí que en parlen amb els amics; que el 83,3% dels residents a Andorra creuen que parlar habitualment català és important per a considerar si algú hi està ben integrat; o que el govern de Carlos Mazón al País Valencià va fer el 95,6% de les intervencions a les Corts en castellà entre el juliol i el desembre del 2023, el termini estudiat.

També es destaca que un 53,9% de les converses entre infants a caus i esplais de Catalunya són en català, però que puja al 73,2% quan es dirigeixen a un cap o un monitor; que el 86% dels joves de l’estat francès estan d’acord a ensenyar llengües dites regionals a les escoles públiques o que el nombre d’alumnes de català en centres de titularitat pública andorrans ha crescut d’un 122,9% arran de la nova llei que demana de saber català per a renovar el permís de residència.

“Andorra és l’exemple que les polítiques lingüístiques ben fetes serveixen”, ha dit Escuder, que ha remarcat que tot sovint cal voluntat política: “En l’últim any el suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea ha pujat de vint punts. Fins que el govern espanyol no ho va demanar no es veia possible, però fa anys que diem que només és qüestió de voluntat política.”