Us demanem que voteu que sí

El compte enrere s’ha acabat. Zero. Demà, tothom a votar. I, per descomptat, a votar que sí. Per vosaltres i per nosaltres, també; per tots aquells que no estem empadronats al Principat però que vivim a la resta del País. Perquè hem de canviar-ho tot. O, com a mínim, intentar-ho. I heu de demostrar a tots els qui ens han volgut espantar, a tots els qui ens han volgut enganyar i als que encara ho intenten, que el seu temps ja ha passat. Que només són passat. I que el futur, com els carrers, és nostre. Nostre i també d’aquells que vindran. Heu d’omplir les urnes per tal de no deixar cap dubte de la voluntat d’un poble fantàstic. I somrieu. Que els somriures enllumenen un preciós diumenge d’octubre. I somrieu també perquè esteu guanyant. Moltes gràcies.

Hem viscut massa temps encotillats per normes i maneres de fer, que no han estat mai les nostres, demà votant SÍ, ens alliberarem d’aquest jou estrany i opressor.
Amb el SÍ, no nomes Catalunya serà lliure sinó què aconseguirem recuperar el ple sentit de la democràcia.
Portem mes de vuitanta anys sense saber que es viure democràticament i necessitem treure’ns de sobre aquest malson, per nosaltres mateixos per demostrar-nos que som dignes de la llibertat i de la democràcia, també pels pobles de la Ibèrica Península, pels pobles d’Europa i especialment per la resta de Països Catalans.
No podem tolerar ni un minut mes, de continuar ser manats per una banda de delinqüents tal com els va declarar i anomenar, el jutge De la Mata, i tots els que els hi fan la cort. És una gran vergonya que aquesta mena de gent -lladres de fa anys, moguin la cua per una Europa, una Europa que vol però dol, doncs serà també per Europa, un exemple de que la voluntat popular és la que preval i és la què s’ha de respectar.
I com que les coses no és fan soles tal com recorda l’editorial, -el cop d’estat ha estat escapçat- per la potent i total mobilització del poble, el dia 2 d’octubre i els següents, hem d’enfortir encara mes la decidida voluntat de ser lliures, fins el dia que proclamem la República Catalana. Per Catalunya, SÍ.

Aneu a votar. Voteu sí. Voteu sí per tota la nació catalana. Pels valencians, pels balears, per la Catalunya Nord. A tots ens van arrabassar les llibertats, van passar a sang i foc el territori, van assassinar, empresonar i exiliar milers i milers de valencians i catalans, l’arquebisbe de València i tot es va haver d’exiliar a Viena després de la Nova Planta, on va morir.
Ara teniu a tocar de les mans, catalans, la recuperació de la llibertat perduda, ara s’acosta la construcció del nou estat, ara podeu imaginar un país nou i una terra nova on els catalans sigueu éssers lliures, amb drets i deures inalienables que ningú us podrà arrabassar.
Voteu sí, pels valencians que no podem votar, perquè ens feu renàixer, perquè ens retorneu la il·lusió que tenim, nosaltres també, un futur de llibertat.
Voteu sí pels que us han precedit, pels defensors de la terra, pels que van morir en la Guerra dels Segadors, i els morts i exiliats de la guerra contra Felip V, per tots els que no n’han perdut l’esperança: escriptors en català, músics, actors, i l’etcètera inacabable que han maldat per mantenir la llengua.
Per tots ells voteu sí. I pel que vindran perquè no us diguen, i tu on eres que no vas votar?
Voteu sí, per nosaltres, els valencians. Voteu sí per tota la nació.
Us ho pregue.

Alguns, penso que pocs, faran caure el no al fons de l’urna amb mà enrabiada, com aquell que llença una pedra; uns altres, nombrosos, deixarem caure suaument el sí, somiarem que cau fent espirals com una ploma, el cas és fer durar el moment; i uns altres mantindran el sobre un instant que se’ls farà etern, mig dins mig fora, encara hi sóc a temps, pensaran, i al final obriran els dits i deixaran caure el sí, resignats, espantats de la pròpia decisió i es diran: el que hagi de ser serà.

Doncs apa, a votar

La força d’aquest poble no la podran tornar a tòrcer mai més. Ahir vaig veure ben clar com som mentre seguíem totes les pautes acordades abans. A un quart de cinc arribava al Col·legi i ja hi trobava cinc o deu persones més. Des de la plaça de davant veiem com els alumnes anaven sortint amb ordre com cada dia, i el grup “d’ocupes transitoris” s’anava fent més i més gran per moments. Quan els nens anaven arribant a la plaça ja els rebíem amb jocs i actuacions d’una pallassa exemplar que els va estar divertint d’allò més fins que van sortir els més grans. Llavors vam entrar. Ja a dins, vaig veure que ocupàvem tot el vestíbul i una gran part del pati. Érem al menys cent cinquanta persones. Cap crit, res alterava l’immens sentiment d’unió i complicitat de tots i cada un de nosaltres. Quan s’acostava la nit i veient que no passava res, els més grans vam anar desfilant cap a casa i els joves es van quedar a dormir. Ara tornem a anar cap allà, a l’espera de rebre amb aplaudiments als Mossos que puguin venir o de rebre a policies estrangers amb un silenci tan irrespectuós com ens sigui possible.
Hem d’estar tranquils però atents de que ningú ens pugui robar l’immensa joia d’un demà que avui ja podem dir que és demà de debò. Felicitats!

Avui conviurem amb els nostres fills i néts a les escoles i assegurarem que demà votarem, quin regal de la història viure l’avantsala de la victòria jugant amb la mainada, jugant amb els profes i pares, jugant amb els avis per guanyar la llibertat. Com deia el gran Johan “sortiu i disfruteu”, talment com abans de la primera copa d’Europa aconseguida a Wembley. Perquè demà, tornarem a sortir i disfrutar per guanyar, aquesta vegada SÍ, per golejada, a ulls de la dormida Europa i del món expectant, jogo bonito i espectacular. Felicitats Catalunya!