17.07.2024 - 21:40
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, aspira avui a ser reelegida per a un segon mandat de cinc anys. Necessita 361 diputats per a assolir la majoria absoluta, però no serà tan senzill com sembla. N’hauria de tenir prou amb el suport dels populars, els socialistes i els liberals, els partits que l’han designada candidata –amb el vist-i-plau posterior del Consell Europeu–, però la votació és secreta i això fa incert el pronòstic. Segons la revista Politico, amb molt de renom a Brussel·les, prop d’un 15% dels diputats que se suposa que l’han de votar podrien no fer-ho, i això la deixa al caire de la derrota. Si perd, els partits de la gran coalició tindran un mes per a proposar un altre candidat al Consell Europeu. El 2019 fou elegida per tan sols nou vots, un marge molt més estret que no el dels seus antecessors. Una part dels socialistes alemanys –del seu país d’origen–, dels francesos i dels austríacs, pel cap baix, sembla que s’hi van oposar. Von der Leyen era llavors una candidata de consens pactada entre els caps de govern, però no havia passat per les eleccions essent explícitament la candidata a presidir la Comissió, a diferència d’ara.
Aquesta vegada, la crescuda de l’extrema dreta el 9 de juny encara ho fa tot més imprevisible. La clau la té, en bona part, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que Von der Leyen va festejar durant la campanya electoral, tot afirmant que s’hi podia treballar. Von der Leyen i Meloni han treballat braça a braç en política migratòria –fins i tot van fer una visita plegades a Tunísia per a un acord. Per a justificar l’acostament, la presidenta de la Comissió va dir que es podia entendre amb els partits d’extrema dreta que creguessin en les institucions comunitàries, que anessin contra Vladímir Putin i que fossin favorables a enviar armes a Ucraïna. La forta regressió que ha emprès Meloni en matèria de drets LGBTI la va titllar de pur desacord, cosa que va enfurismar els Verds, l’esquerra i molts socialdemòcrates el vot dels quals necessita. Von der Leyen, temorosa de caure tot fent equilibris, ha jugat al gat i la rata. Ara la premsa italiana informa que Meloni està molt disgustada per haver estat exclosa de les negociacions per a designar la candidata a la Comissió, la nova cap de la diplomàcia, l’estoniana Kaja Kallas, i el nou president del Consell Europeu, António Costa.
Dimarts, Von der Leyen es va reunir a Estrasburg amb els eurodiputats dels Conservadors i Reformistes europeus, el grup en què es destaquen els Fratelli d’Italia de Meloni i els ultraconservadors polonesos de Llei i Justícia. No hi hagué cap conclusió neta i encara no se sap qui farà què. Els assistents li van demanar que endurís la política migratòria i que rebaixés les exigències en la política contra el canvi climàtic –cosa que ja va començar a fer a principi d’any, després de les revoltes contra els pagesos, quan va retirar la regulació dels pesticides. Meloni, per una altra banda, ha de decidir quin paper vol fer a Europa aquests anys vinents. Les seves bases més radicals –i alguns socis de govern, com la Lega de Matteo Salvini– ja li retreuen que hagi abandonat els vells postulats euroscèptics i que faci massa cas de Brussel·les. Consolidar l’enuig que sent per haver estat exclosa d’una negociació la pot deixar encara més exclosa i li pot fer perdre influència a Europa; i, a més a més, se li podria desfer el camí de l’emblanquiment que li han facilitat, a banda Von der Leyen, més dirigents populars com Alberto Núñez Feijóo.
Meloni es troba en una cruïlla decisiva. Durant la campanya electoral, es va deixar estimar tant per Von der Leyen i Feijóo com per Marine Le Pen, que volia reunir tota l’extrema dreta en un sol gran grup amb capacitat de marcar l’agenda legislativa. Tanmateix, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha canviat els plans de tothom amb un cop de timó: la formació del grup Patriotes per Europa, que ha aplegat tots els partits d’extrema dreta europeus més pròxims al Kremlin en una mateixa família, ara ja més nombrosa i tot que la dels Conservadors i Reformistes, que ha tingut desercions importants. Orbán ha reunit, per exemple, el Rassemblement National, la Lega, el Partit per la Llibertat neerlandès, de Geert Wilders, el Partit per la Llibertat austríac i fins i tot Vox –que s’ha separat de Meloni, cosa que ha originat una crisi molt forta entre tots dos partits, que fins ara eren molt pròxims. L’Alternativa per Alemanya, expulsada per Le Pen i Salvini del seu antic grup arran de la banalització del nazisme, encara ha format una tercera família, més petita. L’endreça de la resta d’extremistes deixa Meloni més sola i, alhora, li asfalta el camí per acostar-se als populars. Dimarts, en l’elecció de la mesa del parlament, el grup de Meloni ja va esquivar el cordó sanitari.
Per una altra banda, dins els Conservadors i Reformistes que Meloni capitaneja, Von der Leyen suscita molta renuència, perquè la perceben com l’encarnació de l’elit burocràtica de la Unió Europea, amb la qual tenen una relació diferent de la que hi té Meloni, l’únic dels membres del grup que ara com ara governa. Al capdavall, el funambulisme es pot complicar per a Von der Leyen i, fins i tot en cas que Meloni li doni suport, podria trontollar. El grup dels Verds s’ha mostrat disposat a fer-li costat perquè diuen que volen una coalició europeista que sigui sòlida i funcional. Els ecologistes van ser de les forces que més van pujar fa cinc anys. Ara, en canvi, han baixat considerablement, amb la pèrdua de catorze eurodiputats. Tal volta per a no caure en la irrellevància, han obert la mà a Von der Leyen, però és una maniobra complicada perquè és previst que l’agenda climàtica, un dels puntals de l’última legislatura, caigui de l’ordre de prioritats a partir d’ara. El Consell Europeu vol embrancar la Comissió en una política centrada sobretot en el rearmament i l’economia de guerra, i es volen llevar de sobre la nosa de la transició verda, que és polèmica en cada estat membre d’una manera o d’una altra.
Finalment, Von der Leyen es presenta a la sessió d’investidura amb una gerra d’aigua freda que no li fa cap bé. Ahir mateix, el Tribunal General de la Unió Europea va resoldre que hi hagué irregularitats i manca de transparència en els contractes que la Comissió presidida per Von der Leyen va signar amb les empreses farmacèutiques per comprar vaccins contra la covid-19. El tribunal dóna la raó als demandants –un grapat d’eurodiputats dels Verds, precisament– que consideraven que la gestió de la presidenta havia estat opaca perquè només havia donat accés parcial a uns quants contractes. Von der Leyen també ha rebut moltes crítiques per no haver explicat els missatges que va bescanviar amb Albert Bourla, el director executiu de l’empresa Pfizer, una de les proveïdores dels vaccins. Un maldecap que afegeix confusió i nerviosisme en un dia decisiu per al futur de Von der Leyen. Tot és més obert que no sembla.
