És urgent facilitar el pas de les noies al món tecnològic

  • D'ací a quatre dies necessitarem la incorporació en massa de la dona per a cobrir la demanda que hi haurà en aquest camp · Cal integrar la perspectiva de gènere en la gestió educativa per atreure el seu interès des de petites

Jordi Goula
08.03.2023 - 19:50
Actualització: 08.03.2023 - 22:35
VilaWeb

“En l’àmbit de les ciències, en aquests moments, hi ha moltes dones, tantes com homes. Si ens centrem en l’àmbit tecnològic, aquí sí que punxem una mica. Hi ha dades que indiquen que hem millorat en els estudis tecnològics, com ara les enginyeries, l’arquitectura, la informàtica o les telecomunicacions. Els darrers anys, potser hem passat del 20% al 30% a les escoles de Terrassa. Però ha estat un increment molt dur d’aconseguir. Sí que tenim mostres que, cada vegada més, les nenes escullen amb més facilitat una opció de ciències o de tecnologia. El motiu és, d’una banda, que cada vegada tenen més referents, poden seguir i emmirallar-se en dones que tenen a prop, i d’una altra banda, que tenen més informació de totes les opcions que hi ha, cosa que està molt bé.” Així contestava a una noia de catorze anys la professora de la UPC Núria Salán, doctora en ciència dels materials i enginyeria metal·lúrgica i, actualment, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia.

La professora Salán, per la seva trajectòria prestigiosa, és tot un exemple per a les nenes que avui són en plena formació i que tenen en les ciències i la tecnologia unes opcions de futur magnífiques. Les preguntes, com la ressenyada, es van fer tot just després d’una conferència que havia impartit a una escola de la ciutat vallesana amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, el mes passat, i de la qual el Diari de Terrassa es va ressò.

Vet ací un dels grans problemes de la nostra societat d’avui. Les estatístiques no poden ser més evidents. L’any passat, el Ministeri d’Educació i Formació Professional espanyol va presentar un estudi exhaustiu sobre la trajectòria educativa de nenes i dones a l’estat: “Radiografia de la bretxa de gènere en la formació STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics)”. Una de les conclusions a què arribava era que a la universitat el biaix de gènere s’aprecia sobretot en l’àmbit tecnològic, i no tant en el científic. Tot i que el percentatge de noies és més alt en global (el 55,35% del total de l’alumnat d’universitats públiques, segons les darreres dades), les dones opten majoritàriament per estudis vinculats a l’educació (77,32%), la salut i els serveis socials (74,68%), seguits per les ciències socials (62,05%), l’art i les humanitats (61,99%).

Alhora, la presència de noies als estudis d’informàtica, matemàtiques i enginyeria es troba a força distància de la dels nois. La diferència s’aprecia fonamentalment als estudis d’Enginyeria Informàtica (12,74%), Enginyeria de Telecomunicacions (22,19%), Enginyeria en Tecnologies Industrials (24,49%) i Física (26,65%), graus on la diferència entre homes i dones supera els 46 punts percentuals en el darrer curs analitzat. Tot just un 25% dels alumnes que escullen graus STEM són dones (i en graus com el d’Informàtica la seva presència ni tan sols arriba al 13%).

Les noies descarten d’estudiar les famoses STEM? Per què? Ho demano a Mar Gayà, fundadora d’Igualando –una consultoria que treballa per la igualtat d’oportunitats de dones i homes a l’àmbit laboral– i que és membre de la Comissió Consultiva de la Fundació Factor Humà, entre més. “Cada vegada que sento a parlar d’aquest tema de la dona i les STEM acabo farta de la manera en què es comunica. Sempre s’acaba igual, plantejant-ho a la dona com si fos el gran problema a solucionar. I no hi estic d’acord. L’estructura i tot el sistema cultural i educatiu que l’envolta sembla que no hi tingui res a veure, que no s’hagi de tocar.”

És molt crítica. A parer seu, no és que les noies no vulguin estudiar les STEM, sinó: “Volem que entrin al món de les tecnologies igual que els nois. I això és molt difícil. És ben coneguda la diferència entre nois i noies en aquest punt. Els nois, per exemple, estan més interessats en les màquines pel que són, per si mateixes. En canvi, a les noies els interessa molt més per què serveixen, que és molt diferent. Per això, si no s’integra la perspectiva de gènere en els plantejaments educatius, no avançarem. És evident que, aquí, la docència hi té molt a dir. I s’ha de començar molt aviat amb les nenes; cal veure com s’aborda i amb urgència.”

L’estudi esmentat del ministeri espanyol també conclou que cal construir un relat atractiu de la ciència i la tecnologia per a les noies. S’ha de crear una visió diferent d’aquests estudis, fent visible la importància enorme de tot allò que les STEM poden aportar a la societat, a la millora de la vida de les persones i a la sostenibilitat més gran de les formes de vida actuals. Sense dubte, aquesta manera d’entrar pot fer créixer l’interès de nenes i noies per incorporar-se a trajectòries educatives i formatives STEM. “D’aquesta manera, anirem diluint progressivament les escletxes que es constaten amb nitidesa en aquest estudi i que confirmen la tendència consolidada de les joves a triar estudis d’orientació social i centrats en les cures. Canviar aquest relat és un desafiament per al sistema educatiu, bandejant vells estereotips associats a altres temps, a un altre ordre de vida, a una altra manera d’ensenyar i aprendre…”, apunta.

I torno a la professora Núria Salán, en la resposta que fa a una noia de tretze anys, que li demanava com animaria més noies a seguir el camí científic i tècnic. Me n’agrada la resposta, per la naturalitat que porta implícita: “En el món, hi vivim persones i, més o menys, hi ha el mateix nombre de dones i d’homes. Crec que no té gaire sentit, si som meitat i meitat, que només una part del món, que és la dels homes, faci segons quines coses. Les coses les han de fer, fabricar, dissenyar, construir o inventar els homes i les dones, perquè se’n beneficien els homes i les dones. Llavors, si en aquests moments tenim més homes que dones treballant en algun àmbit, això s’ha d’arreglar i fer que hi hagi el mateix nombre d’homes que de dones.”

La veritat és que sense la incorporació de les dones a aquest segment de l’activitat, ens faltarà mà d’obra qualificada d’ací a quatre dies. Aquesta és la importància de la incorporació de la dona a aquest món. Les ofertes d’ocupació per a perfils tecnològics es dupliquen cada dos anys, molt per sobre de qualsevol altra indústria, i el 2021 va acabar amb més de 210.000 oportunitats de feina al sector, segons l’informe Tech Cities 2022, d’Experis. El mateix estudi estima que l’estat espanyol necessita, pel cap baix, 120.000 dones amb un perfil professional especialitzat en les tecnologies de la informació, però avui només el 30% dels llocs de feina en TIC els ocupen dones. Vet aquí la urgència.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor