15.06.2016 - 18:16
PALMA DE MALLORCA, 15 (EUROPA PRESS)
L’advocada de l’Estat que representa l’Agència Tributària en el cas Nóos, Dolores Ripoll, ha manifestat durant l’exposició del seu informe final que Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres “sabien el que feien i volien” i això passava per defraudar Hisenda a través de l’entramat empresarial que van ordir entorn de l’Institut Nóos.
La lletrada, que ha fet ús de la paraula després de les gairebé quatre hores d’intervenció del fiscal anticorrupció Pedro Horrach, ha cenyit el seu discurs als delictes fiscals en què haurien incorregut els dos exsocis, i ha desvinculat la infanta Cristina de la presumpta defraudació que hauria comès el seu marit a través d’Aizoon, empresa de la qual el matrimoni és propietari.
De fet, Ripoll s’ha referit en aquest sentit al perit aportat a la causa pel sindicat Manos Limpias –i en l’interrogatori del qual finalment va renunciar a l’acte del judici–, sobre qui ha asseverat que “no es pot considerar perit” i, si el seu informe en instrucció ha estat admès, el que s’ha acceptat “és una simple opinió personal d’algú que no s’identifica”.
“No se’n coneix el currículum i a més incorre en contradiccions”, ha recriminat l’advocada de l’Estat. Durant la seva intervenció, l’advocada ha incidit que la condició de soci no converteix, per si sola, el soci en responsable dels delictes comesos per l’administrador de l’entitat, com en aquest cas Urdangarin.
En la seva compareixença davant del jutge José Castro, aquest perit, que es va definir en el seu moment com un “mercenari tant tributario-mercantil com econòmic”, va manifestar, en al·lusió al paper de la Infanta a Aizoon, que l’exduquessa no era “un soci que té el 0,00001% del capital i que no hi pinta res” i que, com a propietària a mitges d’aquesta empresa al costat del seu marit, podria haver demanat que se’n regularitzés la situació tributària, ja que tenia “la capacitat de dir-ho”.
En relació amb les societats de Urdangarin i Torres, Ripoll ha recordat les paraules de l’exassessor de Nóos, Luis Tejeiro, i ha assenyalat que la finalitat de la facturació creuada en què van incórrer les empreses de l’entramat dirigides pels dos exsocis passava per “treure els diners de Nóos” que prèviament havia obtingut de les Administracions públiques.
També ha apuntat a la “intercanviabilitat” dels treballadors de cadascuna d’aquestes entitats, que “pensaven que treballaven per a Nóos i que, en veure la nòmina, veien que treballaven per a una o altra societat”.
