22.06.2016 - 14:27
PALMA DE MALLORCA, 22 (EUROPA PRESS)
El tribunal que s’ha encarregat de jutjar el cas Nóos podria dictar sentència a final d’any, previsiblement a partir d’octubre o novembre, segons estimen les parts personades en el procediment judicial. Les magistrades, tot i això, han eludit pronunciar-se sobre aquesta qüestió.
La presidenta del tribunal, Samantha Romero, ha donat per conclosa la vista oral a les 12.59 hores després que cap dels acusats hagi fet ús del dret a l’última paraula: “Res a dir”, ha dit, en el seu cas, la Infanta Cristina.
En concret, l’exduquessa de Palma s’enfronta amb una petició de vuit anys de presó per part del sindicat Manos Limpias, que la considera cooperadora necessària dels dos delictes fiscals en què hauria incorregut el seu marit, Iñaki Urdangarin, en els anys 2007 i 2008.
És precisament Urdangarin l’acusat sobre el qual pesen les sol·licituds més elevades de presó: la Fiscalia Anticorrupció reclama 19 anys i mig de presó per a ell mentre que Manos Limpias eleva aquesta petició fins als 26 anys i mig.
A l’exresponsable de l’Institut Nóos Diego Torres també se li sol·liciten altes condemnes: 16 i mig per part del Ministeri Públic i 22 i mig per part del sindicat. La dona de l’empresari, Ana María Tejeiro, també acusada, s’enfronta amb dos anys per part de la Fiscalia i fins a 19 i mig per part de Manos Limpias.
Les acusacions atribueixen als dos exsocis haver posat en marxa i liderat una estructura empresarial mitjançant la qual es van apoderar de fins a 6,2 milions d’euros de les Administracions de les Balears, la Comunitat Valenciana i Madrid. Per a això, van ordir “una trama de facturació fictícia” amb la finalitat de desviar els fons públics i tributar menys a Hisenda.
També es troben acusats, en el cas de les Balears, l’expresident del Govern Jaume Matas –Anticorrupció sol·licita cinc anys de presó per a ell, davant dels onze que reclamava inicialment– i quatre dels que fossin els seus subordinats: l’exdirector general d’Esports del Govern José Luis ‘Pepote’ Ballester, l’exgerent de l’Institut Balear de Turisme (Ibatur) Juan Carlos Alía, l’exassessor jurídic d’aquesta entitat Miquel Àngel Bonet, i l’exgerent de la Fundació Illesport, Gonzalo Bernal.
Per a tots ells, el Ministeri Públic demana que se substitueixi per multa les penes que reclamen per a ells. Els cinc exalts càrrecs de les illes es troben acusats pel seu paper en les negociacions per a la posada en marxa, entre altres projectes, dels anomenats Illes Balears Fòrum, pels quals l’Institut Nóos va cobrar 2,3 milions d’euros del total de 2,6 milions que l’entitat va percebre del Govern.
En el cas dels exalts càrrecs valencians, l’exvicealcalde de València Alfonso Grau s’enfronta amb una petició d’onze anys per part dels regidors socialistes de l’Ajuntament de València –personats com a acusació popular–, mentre que la Fiscalia sol·licita vuit anys per a l’exsecretari autonòmic d’Esdeveniments de la Generalitat Luis Lobón; vuit més per a l’exdirector general de Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa) Jorge Vela, vuit més per a l’exdirectora de Gestió d’aquesta entitat Elisa Maldonado, i sis anys per al també exdirector general José Manuel Aguilar.
Les acusacions consideren que el paper de tots ells ha estat determinant perquè de manera presumptament irregular Nóos percebés 1.044.000 milions d’euros públics per cadascuna de les tres edicions portades a terme de l’esdeveniment Valencia Summit, i 382.000 euros per la celebració d’uns Jocs Europeus que mai van tenir lloc.
Finalment, reclama cinc anys i tres mesos per a l’exconsellera delegada de la Fundació Madrid 16 Mercedes Coghen, mentre que Manos Limpias sol·licita onze anys per a l’excomptable de Nóos Marco Antonio Tejeiro i tres anys per a Salvador Trinxet, advocat que hauria ajudat a ordir una xarxa d’evasió fiscal dels ingressos obtinguts per l’entramat.
Fins a sis acusacions han estat personades en el judici: la Fiscalia Anticorrupció, l’Advocacia de l’Estat, la de la Comunitat Autònoma balear, el sindicat Manos Limpias i el PSPV de l’Ajuntament de València són les cinc acusacions que dirigeixen accions penals, mentre que l’Advocacia de la Generalitat Valenciana únicament ha exercitat accions civils davant dels presumptes perjudicis causats a les seves arques públiques.
