15.06.2016 - 11:46
PALMA DE MALLORCA, 15 (EUROPA PRESS)
El fiscal anticorrupció Pedro Horrach ha apuntat al continu encreuament de factures falses entre les entitats de l’entramat ordit per Iñaki Urdangarin i Diego Torres entorn de l’Institut Nóos, que “no responen a una activitat real” i l’objectiu del qual passava per defraudar el fisc –incrementant fictíciament les despeses i rebaixant la quota de l’impost de societats a tributar– així com per “ocultar el desviament i el drenatge de fons públics des de l’Institut a les seves societats vinculades” i controlades pels dos exsocis.
Durant l’exposició de l’informe final en el judici del cas Nóos, que preveu finalitzar el pròxim dia 22, Horrach ha al·ludit a l’informe que sobre aquesta qüestió va entregar a la causa l’Agència Tributària (AEAT), que calcula en vuit milions d’euros l’import total de les factures que es van enviar dins del conglomerat empresarial de Nóos.
Més en concret, Hisenda precisa que el 2004 la facturació que es va efectuar entre les mateixes empreses de la trama per tasques suposadament fictícies va pujar als 1,4 milions, mentre que el 2005 va ser de 2,1 milions; el 2006 de 2,2; el 2007 d’1,7 i el 2008 de 412.225 euros.
El dictamen destaca com “amb molta freqüència” les factures s’emetien sota conceptes “extremadament genèrics o imprecisos”, la majoria d’elles tenien imports “rodons” i alhora s’han verificat, a més, duplicitats respecte a proveïdors externs del conglomerat empresarial, “incongruències” així com “casos notoris d’inexistència del servei pretesament prestat i, a l’extrem, de falsificació material de la mateixa factura”.
El fisc assenyala en aquest sentit, de la mateixa manera que ha posat de manifest Horrach, que les entitats que integraven el grup esdevenen “simples instruments per drenar i distribuir els recursos obtinguts a través de la marca Nóos entre els seus dos propietaris i dirigents, els imputats senyors Torres i Urdangarin”. De fet, l’AEAT arriba a al·ludir a la trama com una “simple andamiada jurídica formal”.
Respecte al sistema de repartiment entre els socis, Hisenda assenyala que entre el 2004 i el 2005, sota la presidència d’Urdangarin, les factures que van rebre l’Institut Nóos i Nóos Consultoria de les altres entitats del conglomerat ascendeixen aproximadament a una tercera part del total d’ingressos obtingudes per totes dues.
Aquest terç, al seu torn, es repartia al 50% entre l’exduc, a través de la mercantil que comparteix amb la Infanta Cristina –Aizoon– i el seu exsoci a través de les societats.
Un esquema que, segons els inspectors d’Hisenda, va haver d’adaptar-se a la nova situació originada per l'”allunyament” de l’exduc dels negocis amb el sector públic, i per tant “la seva impossibilitat de facturar a Nóos com feia fins a aquell moment”.
En efecte, indica, es constata que en aquest any “es produeix una escissió de les activitats prestades fins aleshores per les entitats Nóos”: d’una banda “Aizoon (Urdangarin) i, per un altre, les entitats Nóos (Torres)”.
